Malgrat les protestes presentades per D. Gaspar Jorge Saura i cinc regidors més, les noves eleccions foren celebrades a Ciutadella (22 – II – 1869) per procedir a la renovació de l’Ajuntament (Segons R. D. de 21 – X – 1866) en les quals fou elegit alcalde el regidor del nou Consistori D. Manuel Salord Gelabert, i Tinent d’alcalde D. Antoni Triay. Els altres regidors foren els mateixos que configuraven l’anterior Consistori presidit per D. Gabriel J. Saura.
Així doncs, l’alcaldia de D. Gaspar J. Saura va tenir una durada de dos mesos (de 1 – I – 1869 a 22 II – 1869); mentre que la de D. Manuel Salord Gelabert es perllongà de dia 22 de febrer de 1869 a 1 de març de 1872.
Noves eleccions municipals (6 – XII – 1871)
Durant la sessió celebrada el 4 – XII – 1871, el Consistori del Sr. Salord acordà la celebració de les properes eleccions municipals pel dia 6 de desembre següent, nomenant els quatre regidors que havien de presidir les quatre taules dels col·legis electorals ubicats al ex-convent de Sant Francesc, a Santa Clara, al Seminari Conciliar i a les Cases Consistorials.
Les noves eleccions es presentaven polèmiques. D’una part, els conservadors pretenien rescabalar el poder de l’alcaldia que se lis havia estat usurpat d’una manera fraudulenta i evitar la mala passada soferta anys anteriors; d’altre part, el Comitè Liberal dirigit pel canonge Mojón era conscient que amb el nou sistema electoral (Sufragi Universal) l’acció conservadora podia influir en l’electorat, i convertir-se en una força incontrolable.
Però el Sufragi Universal era un sistema que no era una garantia pels lliberals, i temien perdre les eleccions. Per aquesta raó el dia de les eleccions un grup d’exaltats liberals irrompien en tres col·legis electorals i destrossaven tres de les quatre urnes; El col·legi electoral ubicat en les Cases del Consistori evità aquella acció tancant les portes abans de finalitzar el dia. Però la sorpresa fou que durant la nit, l’Ajuntament va esser assaltat i robades les paperetes electorals.
Com era de suposar, la Diputació Provincial anul·là les eleccions, i manà celebrar-les novament entre els dies 19 – 22 de gener de 1872, que es desenvoluparen sense incidents. En la sessió de 1 – III – 1872 ocupà la presidència el corregidor de més edat dels elegits, i procedí a l’elecció de l’alcalde President, essent nomenat D. Joan Tremol i Faner. A continuació, s’elegiren tres tinents d’alcalde i el regidor síndic, que juntament amb els deu regidors formaren el nou Consistori. Acabades aquestes votacions, cada regidor va ocupar el seu lloc, segons el nombre de vots obtinguts, i es va donar per acabada la sessió.
A la següent sessió municipal s’elegiren els cinc nous alcaldes de barri, tres de la població i dos del camp (districtes nord i sud) i el crearen les Comissions Permanents, les quals foren presidides pels tinents d’alcalde i dos regidors.
Adveniment de la República
Amb l’assassinat del general Joan Prim (3 gener 1871) i l’abdicació de l’Arxiduc Amadeu I de Savoia el 12 de febrer de 1873, el Congrés i el Senat proclamaren la República. Una proclama que fou rebuda amb entusiasme a les Illes. Entre uns dels punts del seu Programa s’incloïa la supressió de les quintes, però el seu ideari sols era recolzat per una part del partit liberal, ara escindit. La inestabilitat política augurava unes noves eleccions constituents en el mes de maig de 1873.
Després d’un any i mig eren convocades eleccions municipals pel dia 12 de juliol de 1873 iniciant-se un procediments que serà rutinari. El nomenament de regidors que havien de presidir les meses electorals dels quatre col·legis.
A Menorca la industrialització de Maó i Ciutadella havien anat guanyant terreny i gran part dels obrers menorquins havien optat pel partit republicà. Però la crisis econòmica i una nova guerra civil, obligava a restablir les quintes i el reclutament obligatori, davant l’oposició de la població. El nou president de la República, Emilio Castelar, suspengué les garanties constitucionals i la República es va desintegrar. Poc temps després, el general Pavia ocupava el Congrés (3 gener de 1874) i Anul·lava l’Assemblea, suspenia la Constitució de 1868 i el 31 – XII – 1874 el general Martínez Campos proclamava la Restauració de la Monarquia, en el fill de la reina Isabel II, Alfons XII.
Entre l’any 1873 – 1874 a Ciutadella es convocaren unes noves eleccions municipals. La pressió econòmica exercida per la Diputació Provincial i el Ministeri d’Hisenda amenaçant a l’ Ajuntament, per no haver pagat les quotes assignades, amb l’embargament dels béns propis i dels contribuents morosos, generà un malestar general, que sumat al descontent popular de la decisió del Consistori de negar la participació del caixer Noble, en la cavalcada de Sant Joan, substituint aquell per un regidor del Consistori, feia preveure un nou triomf del partit conservador.
Convocades les eleccions, el Govern Republicà tement un nou Ajuntament conservador i nous aldarulls, va concentrar una força de guarda civil a Ciutadella, situació que fou protestada per l’alcalde Joan Tremol (13 – VII – 1873), rebent com a resposta la seva fulminat destitució i l’elecció de nous edils interins en els càrrecs que ocupaven.
El 17 de juliol de 1873 es reunia a Corporació Municipal interina, que va elegir per alcalde a D. Antonio Florit Camps, tres tinents d’alcalde i onze regidors. En la sessió següent eren designats nous alcaldes de barri i es formaven noves Comissions.
