Ahir, en comprar un pot de mostassa de Dijon que sol utilitzar per la vinagreta de les ensalades i per embetumar la carn que he de rostir, va venir-me a la memòria el viatge a la Borgonya que vaig fer l’any 2019. Una regió coberta de vinyes espectaculars on es poden degustar molt bons vins famosos a tot el món.
L’antic Ducat de Borgonya fou un principat feudal entre els segles IX i XV i esdevingué entre els segles XVI i XVIII província del Regne de França, capital de la qual fou Dijon, un punt de comunicació i intercanvi entre l’Europa del Nord i les regions mediterrànies. Avui aquesta regió compte 8 departaments. D’entre els edificis que em varen agradar de Dijon, destacaria les esglésies de Saint Philibert d’estil romànic, la de Nôtre Dame, exemple del gòtic borgonyó del segle XIII, la de Saint Michel d’arquitectura renaixentista i la catedral de Saint Benigne amb una cripta d’origen romànic del segle XI. També són remarcables el Palau de Justícia i el palau dels Ducs de Borgonya on es troba el museu de Belles Arts.
Va impressionar-me l’antic hospital de la ciutat de Beaune (Museu Hôtel-Dieu) fundat l’any 1443, un edifici gòtic caracteritzat per la seva coberta amb teules acolorides i vidriades que evoquen figures geomètriques. Conserva una vasta col·lecció d’objectes, mobiliari, tapissos d’època medieval. A cada sala es desvetlla el que fou la vida quotidiana d’aquest lloc magnífic.
També record que fou a un restaurant de Beaune que vaig descobrir una especialitat de la Borgonya anomenada: “oeufs en meurette”. Un plat deliciós d’ous escalfats amb una salsa elaborada amb ceba, vi negre, mantega, bacó, all, herbes aromàtiques i xampinyons servits damunt uns crostons. Clar a ca nostra ma mare no solia cuinar els ous d’una manera tan elaborada i sofisticada! L’únic mal record que tenc de Beaune és que vaig haver de sortir abans d’hora d’unes bodegues que oferien un recorregut laberíntic al llarg d’uns 5 quilòmetres de caves subterrànies, algunes d’elles en funcionament des del segle XIII amb milions d’ampolles. Mare meva quina claustrofòbia!
Seguint el viatge vàrem visitar l’abadia benedictina de Cluny fundada a principi del segle XI posada sota l’autoritat directe del papa. El conjunt abacial va esdevenir aviat l’exemple de vida religiós del segle XI. L’abadia és fruit de nombroses construccions i reconstruccions des de la seva fundació fins al segle XIII, quan esdevé l’edifici religiós de major magnitud fins a la construcció al segle XVI de la basílica de Sant Pere del Vaticà.
Vàrem passar per molt de pobles preciosos com Flavigny famós pels seus caramels d’anís, i on varen rodar una part de la pel·lícula Chocolat”. Passarem per la ciutat d’Autun d’origen romà. Record especialment el poble encantador de Vezelay i la vila de Troyes amb els seus carrers estrets, les seves cases amb entramat de fusta, els seus palaus, esglésies i em vaig meravellar davant el talent dels mestres vidriers i escultors de l’Escola de Troyes. A la catedral gòtica de Sant Pere i Sant Pau poguérem contemplar 1.500m2 de magnífiques vidrieres dels segles XIII al XIX.
Se’m fa difícil recordar tots els llocs que vaig visitar durant una setmana a aquesta magnífica regió repleta de testimonis de la seva rica i interessant Història. Quants de monuments tan civils com religiosos , pobles encantadors, museus, paisatges variats i quina gastronomia! Una setmana és massa poc per poder gaudir plenament de les vivències, dels colors, dels aromes i dels sabors de la Borgonya.
