“‘Benestar animal’: L’estat físic i mental d’un animal en relació amb les condicions en les quals viu i mor”.
Miriam Triay / Ciutadella – Aquesta és la definició que es troba en la Llei de Benestar Animal 7/2023, publicada en el BOE. Però el concepte s’empra per albergar una situació que va més enllà, que abasta moltes problemàtiques i molts esdeveniments que s’han de solucionar, i que ja s’han convertit en l’objectiu dels ajuntaments a Menorca. Amb aquesta llei, es dona més responsabilitat a les administracions municipals. Una que ara comencen a assumir, entre altres, amb el nou Conveni firmat entre Ajuntament de Ciutadella i Protectora d’Animals de Ciutadella, en què l’administració augmenta fins a quatre vegades les ajudes que hi destinava, passant de 3.000 a 12.000 euros. Aquesta setmana parlam amb la regidora de Salubritat Pública i Benestar Animal, Esther Mascaró.
Quina és la situació actual del nostre municipi quant als moixos comunitaris?
La situació no és bona, però tampoc dolenta.
Fa 20 anys que la Protectora d’Animals de Ciutadella treballa per controlar la població de moixos comunitaris, i actualment, les colònies existents estan més o manco controlades: els voluntaris els donen menjar i coneixen l’estat de salut dels moixos, vigilen si hi ha nous exemplars que hi hagin arribat o hi hagin estat abandonats. S’han fet, al llarg dels anys, petites campanyes d’esterilització, que en els darrers dos anys s’han incrementat gràcies al conveni signat entre els ajuntaments i el Consell. Les colònies estan bastant controlades, però la seva gestió es pot millorar molt i, de fet, la llei mana que la millorem.
El problema real i enorme són les zones d’hortals, on les persones han donat menjar als moixets que hi apareixen, però sense ocupar-se d’esterilitzar-los. Aquí és on hi ha una sobrepoblació que al final acaba perjudicant els propis moixos. Al carrer la vida dels animals és dura, molts malviuen i mal moren, malalts, atropellats, barallant-se els mascles, parint sense descans les femelles… per açò l’esterilització és tan important, necessària i, ara ja, obligatòria per llei.
La situació està descontrolada perquè durant anys s’ha fet poc esforç en esterilitzar els moixos i en general la gent ha estat poc conscient del problema que crea.
Des d’aquest mandat municipal, coincidint amb la nova Llei de Benestar Animal i amb el conveni entre Consell i ajuntaments, tenim clar que l’aposta ha de ser invertir a esterilitzar i en millorar la gestió de les colònies de moixos.
La Protectora ha fet molta feina durant molt de temps, i en solitari, i segueix sent imprescindible.
I què pot fer l’Ajuntament de Ciutadella?
És clar que hem de fer feina junts. Fins ara semblava que tot era responsabilitat de la Protectora i que l’Ajuntament ajudava. Però la realitat és a la inversa: la responsabilitat total és de l’Ajuntament, no només ara, ho ha estat sempre; i la Protectora, com a entitat de protecció animal privada i formada per voluntaris, ajuda. No oblidem que la Protectora fa feina amb fons propis de socis, donacions, subvencions i amb voluntariat. No té obligacions legals, tot el que fa és sense ànim de lucre. En canvi, sí que té responsabilitat legal l’Ajuntament, i la té tota. És clar que com que la Protectora fa molt bona feina i té persones molt expertes en la gestió de les colònies, la col·laboració entre els dos és molt important, i jo pens que la millor forma de treballar a partir d’ara. Haurem de seguir el camí iniciat pel Consell i els ajuntaments amb els Centres d’Acollida de Maó i Ciutadella i les campanyes d’esterilització dels moixos: signar un conveni amb la Protectora perquè siguin ells els que facin la gestió de les colònies i segueixin amb les esterilitzacions.
I pel que fa als animals de companyia en general, cans i moixos?
La situació és bona en general. Molta gent té animals, els estima i els cuida.
És important que qui té moixos a ca seva sigui conscient de la importància d’esterilitzar-los. Legalment és obligatori.
Els cans que sempre preocupen són els cans de caça, que com sabeu tenen una consideració legal diferent dels cans domèstics. A Menorca encara hi ha cans de caça que pateixen males condicions de vida, i de vegades és difícil resoldre la seva situació. La llei preveu sancions i fins i tot la possibilitat del delicte, però sovint deixa els animals víctimes de maltractaments en un limbe legal que els segueix perjudicant.
El que preocupa també, en aquest moment, és que hi ha persones que tenen a casa animals no autòctons i que quan se’n cansen, o quan han criat més enllà del que consideren assumible, els amollen a la marina. Hem vist recentment l’exemple dels conillets d’índies amollats a La Vall. Açò és dolent per aquests animals però, a més, pot perjudicar un ecosistema ja de per si, fràgil.
Per què creu que l’Ajuntament ha d’assumir més responsabilitats?
Perquè, si no ho fan els ajuntaments, qui ho farà? És competència municipal cent per cent, i té sentit, perquè és l’administració que està més a prop dels ciutadans.
El que passa és que la llei no ve amb doblers. Hi ha subvencions previstes, però primer s’ha de fer una feinada i començar a invertir diners en benestar animal. Està bé, ho assumim i ho feim. Jo estic contenta de com funcionam a Menorca. Aquests darrers dos anys crec que ens hem convertit en un exemple de gestió mancomunada per part del Consell i els ajuntaments.
També a Ciutadella, abans amb la regidora Sandra Moll (PSOE) i, en el primer any d’aquest mandat, amb n’Àngels Torres (PP), a qui vaig conèixer quan jo era presidenta de la Protectora. Totes vam entendre que havia començat una nova etapa. És clar que els ajuntaments han d’assumir que els ha arribat l’hora de fer un esforç que fins ara pocs havien fet. I el paper del Consell ha estat fonamental, imprescindible. I encara ho és. Pens que som un exemple de col·laboració institucional, per damunt dels colors polítics.
Per què heu augmentat per quatre la subvenció anual?
La subvenció de l’Ajuntament a la Protectora d’Animals era de 3.000 euros en els darrers anys, com per a moltes altres entitats. Cal tenir en compte que en el cas de la Protectora, aquests doblers s’empren per a mantenir animals vius, no per fer activitats pròpies. L’entitat no es queda res, ni fa res més amb aquests doblers que fer front a les despeses que genera l’alimentació dels animals i la seva atenció veterinària. Enguany hem pujat el conveni a 12.000 euros perquè la Protectora fa una feina que hauria de fer l’Ajuntament, que és alimentar els moixos de les colònies. La Protectora es gasta cada any 19.000 euros en menjar. L’Ajuntament ha d’anar assumint aquesta despesa, perquè legalment és el propietari dels moixos comunitaris. Però no s’acaba aquí: els moixos s’han de xipar, s’han de desparasitar, s’han de medicar o operar o fer el que calgui per a garantir la seva qualitat de vida.
També s’ha de tenir un refugi, o dos, temporal i definitiu, per poder fer el mètode CER (captura-esterilització-retorn). Açò també ho assumia fins ara la Protectora. Ens hem de mentalitzar que s’han de dedicar doblers al benestar animal, i que just ara estem començant. Perquè ho mana la llei i també perquè el benestar dels animals també parla de com és una societat.
S’està parlant d’un nou refugi de moixos…
La llei obliga a tenir refugis temporals per als moixos que són caçats per a ser esterilitzats i que abans de retornar a la seva colònia. puguin fer un parell de dies en observació. També un refugi definitiu per als moixos que, per algun motiu, no puguin seguir vivint al carrer. Hem de pensar que les colònies són un punt d’alimentació, els moixos no hi viuen, només s’hi atraquen a menjar i beure a unes hores determinades. La Protectora fa 20 anys que té un refugi de moixos. Actualment, empra l’antiga canera municipal, però és un indret poc adequat que es va triar com a refugi temporal. El nou refugi s’està fent realitat entre Protectora, Consell i Ajuntament de Ciutadella, al costat del Centre d’Acollida d’Animals.
Es tenen més projectes en ment?
El projecte més important és el Pla de Gestió Integral de Colònies Felines de Ciutadella, que està en fase de redacció, i que estructurarà com s’han de gestionar les colònies i quines accions s’han de dur a terme segons cada problemàtica. Quan el pla estigui redactat haurem de veure com donar-li forma, i pens que la col•laboració amb la Protectora serà la manera més apropiada i eficaç.
I d’altra banda, pens que també la nova ordenança municipal de Tinença i Benestar Animal, ja adaptada a la nova llei, serà una passa important.
Per acabar, el que ho ha de fer possible tot: tenir clar que l’Ajuntament haurà de dedicar, a cada pressupost municipal, una quantitat significativa de doblers al benestar animal.
Alguna cosa més que vulgui afegir?
Hem de pensar que els moixos de les colònies, o els que viuen per les zones d’hortals, o al camp, no són allà perquè siguin animals salvatges. Si n’hi ha que viuen al carrer, és perquè en qualque moment les persones els hem abandonat, no els hem esterilitzat, els hem deixat en una colònia, pensant que com que hi ha menjar i altres moixos, estaran bé. No és així en absolut. La vida al carrer és molt dura i plena de perills: malalties, accidents, baralles, parts anuals, falta d’alimentació, fred… Els moixos són animals territorials, i són animals solitaris. Només toleren estar en grups per assegurar-se menjar. Abandonar un moix en una colònia és il•legal i molt perjudicial. Els moixos són animals molt sensibles que duen molt malament el fet de ser abandonats, fins i tot si es duen al Centre d’Acollida. Els voluntaris de la Protectora hem vist moixos deixar-se morir perquè els han abandonat. O desenvolupar conductes agressives, o viure sempre tristos i deprimits.
D’altra banda, els moixos de les colònies han de seguir vivint on viuen i com viuen. La llei prohibeix capturar un moix de colònia llevat que sigui per algun motiu relacionat amb la seva salut o supervivència, o que sigui un animal que tengui opcions de ser adoptat. Igualment, la llei gairebé impedeix el trasllat de les colònies, i si molt excepcionalment permet fer-ho, hi ha un protocol estricte que s’ha de seguir.
Els moixos comunitaris són animals que mereixen el nostre respecte i atenció, són allà i viuen com viuen perquè noltros hem estat irresponsables. Igualment, hem de ser conscients que no podem fer criar les nostres moixes, ni podem regalar moixets -tots s’han d’adoptar mitjançant un contracte i uns compromisos-, no podem donar-los de menjar sense esterilitzar-los, ni agafar camades que trobem deixant la seva mare enrere, ni podem tenir un moix a casa sense esterilitzar-lo. Prou ja d’actituds benintencionades però irresponsables que van en contra dels animals.
