El passat mes d’octubre es va presentar al museu diocesà les col·leccions donades per en Fernando Escalante (1955-2020).
Fernando va venir a Ciutadella destinat a Correus després de passar tres anys a Nicaragua, on hi va anar a ajudar de manera altruista.
Quan el van prejubilar es va dedicar a investigar sobre fòssils. Era molt meticulós i classificava cada espècimen que trobava o intercanviava.
En principi, es va dedicar a la paleontologia i geologia de Menorca. Posteriorment es va interessar per la malacologia, la ictiologia i l’equinologia, tant de l’illa com d’altres parts del món.
L’exemplar més antic de la col·lecció paleontològica és un motlle de gasteròpode del Juràssic recollit al riu Pas de Cantàbria el 1978.
Les vitrines mostren una gran varietat de bogamarins, equinoïdeus.
També hi ha col·leccions de fòssils i d’escopinyes actuals de Fernando que, de moment no estan exposades.
La Sala d’història natural del Museu Diocesà de Menorca. En Bep Quintana davant les dues vitrines on s’exposa part de la col·lecció de bogamarins actuals d’en Fernando Escalante, durant la presentació.
Quan va començar a tenir problemes de salut va pensar on podria deixar la seua col·lecció. Li va deixar aquesta feina a Bep Quintana.
Bep va pensar que el millor lloc seria el museu diocesà on ja havien fet una gran feina de classificar tots ele exemplars que hi havia al seminari. Al museu diocesà ja hi havia col·leccions històriques de paleontologia, malacologia, vertebrats dissecats i entomologia, a més d’instruments de física.
El Bisbe Gerard va estar d’acord en acollir aquesta gran mostra que tenia en Fernando.
Quan Fernando va morir el maig de 2020, en Bep Quintana se’n va fer càrrec de la col·lecció i diumenge dia 5 d’octubre es va fer la presentació de les primeres col·leccions d’en Fernando.
A l’acte hi van assistir familiars de Fernando, ex-companys seus de Correus i el Bisbe Gerard.
A les imatges següents, els noms científics van escrits en cursiva. També apareix el nom de la persona que va descriure l’espècie, l’any de publicació i la procedència de l’exemplar.
Agraïm les informacions científiques aportades per Bep Quintana.
Figura 1: El bogamarí irregular actual Clypeaster subdepressus (Gray, 1825) procedent del golf de Mèxic.
Figura 2: Vista de la vitrina on s’exposen part dels bogamarins irregulars actuals, d’origen exòtic.
Figura 3: Bogamarins irregulars actuals del gènere Clypeaster.D’esquerra a dreta es poden veure les següents especies: Clypeaster japonicus Döderlein, 1885 (Japó), Clypeaster europacificus H. L. Clarck, 1905 (Baja California, Mèxic), Clypeaster latissimus (Lamarck, 1816) (Filipines) i Clypeaster sp. (Mar de Xina).
