A Ciutadella, a la céntrica Plaça des Pins, ha obert aquest juny el Restaurant Estim, un espai que ja s’intueix com una de les noves cites imprescindibles de la gastronomia menorquina. El seu nom —“Estim”, un joc entre estimar i els estims que feien els senyors i pagesos abans de deixar el lloc— és tota una declaració d’intencions: una cuina feta amb afecte, arrelada a la tradició local, però amb l’ambició de mirar més enllà. Al capdavant hi ha els germans Fonso iVíctor Torrent Vivó, amb l’esposa de Víctor, Noemí Mesquida, que han sabut construir un pont elegant entre la cuina d’autor i d’arrels mediterrànies amb tocs de cuina basca, dues cultures gastronòmiques que comparteixen passió pel producte i respecte pel temps amb José Juan Pla com a cap de cuina.
Un espai amb ànima
L’interior del restaurant, situat a l’antiga casa del Doctor López, de caire modernista i senyorial, respira llum i calma. És un lloc per menjar amb atenció, sense presses. Les taules, ben espaiades, conviden a la conversa i a la descoberta. Els germans Torrent Vivó han volgut que el protagonista sigui el plat, i per això el servei a sala, dirigit per Víctor (millor cap de sala de Menorca per l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de Balears), és d’aquells que saben recomanar sense imposar. Atenció, amabilitat sense ser empalagós i cura perquè anar a menjar a l’Estim sigui molt més que una experiència gastronòmica.
La carta: un viatge entre ports
La cuina d’Estim té una vocació clara: unir el nord i el sud, la mar i la terra, la potència basca i mediterrània amb la subtilesa menorquina. El resultat és una carta curta però precisa, plena de plats que sorprenen per la seva sinceritat. Les croquetes de caldera de llagosta amb vogamarí en són un exemple perfecte: cruixents i meloses, amb el record intens de la mar menorquina i un toc salí de mar, que emociona.
Les ostres escaldades, servides gairebé nues, revelen el respecte pel producte; una cocció mínima que en potencia la textura i l’aroma. El tàrtar de verderol juga amb l’acidesa justa i una textura sedosa, un plat que demostra que la senzillesa, quan és honesta, pot ser alta cuina.
Plats amb caràcter i equilibri
Estim no renega de la contundència. El colomí en dues coccions és un dels plats que millor defineixen la seva mà: d’una banda, la carn rosada i sucosa; de l’altra, la salsa profunda i brillant que l’acompanya, amb un toc terrós que recorda la cuina de cassola. Al costat, un llobarro a la beurré blanc —una salsa clàssica francesa que aquí troba una nova vida—, delicat però ple de matisos, amb la pell cruixent i una cocció precisa.
I per als qui cerquen un final rodó, l’arròs amb gamba carabinera és una festa marina. El gra, solt i impregnat del coral de la gamba, s’acaba amb un toc de fum que li dóna profunditat. És un plat per compartir, per gaudir en silenci, deixant que la intensitat del mar parli sola.
Un projecte amb futur
El mèrit d’Estim és haver sabut trobar el seu lloc des del primer dia. En una illa on la gastronomia viu un moment d’efervescència, Els germans Torrent i el seu equip aposten per una cuina d’autor cuidada al detall, amb una mirada contemporània però fidel a les arrels. Una cuina on es nota que hi ha emoció, coherència i, sobretot, gust.
El boca-orella —aquell mètode ancestral i infal·lible— ja fa la seva feina. Els qui hi van, tornen. I no només per menjar-hi, sinó per sentir-hi aquella sensació tan rara avui dia: la d’estar en un lloc on tot té sentit. Estim és un restaurant que honra el seu nom: fet amb estima, i per estimar-lo.
