Ana neix a Ciutadella el 29 de desembre de 1896. És filla de Francesc Piedrabuena Quintana (Ciutadella, 10/02/1868) i Margarita Bagur Miret (Ciutadella, 10/05/1876). Una germana seva és Margarita Piedrabuena (Ciutadella, 1899), casada amb Guillem Florit (Ciutadella, 1896), pares del conegut, Guillem Florit Piedrabuena. De fet, abans de la guerra, les dues famílies viuen a la mateixa casa, al número 11 del carrer Joan Benejam.
Son pare de n’Anita, Francesc, és sabater, un bon cantant amb veu de tenor i, durant uns anys, president de la societat de socors que es crea al Casino 17 de gener, cosa que em fa pensar que deu tenir una ideologia republicana.
Anita és coneguda com una de les grans actrius de Ciutadella del segle XX. Cantant, declamadora i actriu, va estar tota la vida lligada al teatre. Les primeres experiències en escena és en l’edat escolar i després amb la capella de música que dirigia el capellà Josep Sintes. S’inicia amb son pare. El seu debut va ser l’any 1918, com a primera veu en la sarsuela Marina, representada al teatre des Born. En aquests primers anys també actua a El anillo de Hierro, i, com és d’esperar, a Foc i Fum.
En l’àmbit més teatral, la seva trajectòria va lligada a la de José Delfín Serra i Josep Al·lès Quintana. S’inicia el 1920 amb El reloj de Lucerna. Durant la guerra fa el drama social, Juan José, de Dicenta (1937).
En la postguerra, entre 1940 i 1947, serà primera actriu en un total de 10 obres, entre les quals destaquen Papá Lebonard o El nido ajeno. El 1961 estrena l’obra El viatge tràgic de l’amo en Xec de s’Ullastrar. El mateix 1961 va representar Tovarich, dirigida per Carlos Mascaró Montero amb la companyia teatral vinculada a Ràdio Popular de Menorca. Durant aquests anys també canta amb la Capella Davídica.
A principis dels anys seixanta, una nova companyia teatral que adopta el nom de J. Delfín Serra, li ret un gran homenatge (1961).
Al llarg de la seva carrera va interpretar més de vuitanta obres dramàtiques, entre les que podem destacar també: El Cardenal, de Parker; Madrugada, de Buero Vallejo; La malquerida, de J. Benavente, Llama un inspector, de J.B. Prietsley; La muralla, de Calvo Sotelo; El zapatero y el rey, de Zorrilla, etc. Igualment va ser reconeguda com a gran declamadora. Mor el dia de Sant Joan de 1995, a l’hospital geriàtric de Ciutadella, a poc més d’un any de complir els cent anys.
