Escola de formació Joan Francesc Lopez Casasnovas
Balearia, Black Friday Advertisement

El lledoner Per Raymonde Calbo Laffitte

Davant el portal del edifici on visc a Palma s’alça un magnífic lledoner (celtis australis) de fulles caduques dentelades. Diuen que és un arbre que suporta molt millor que el plàtan (platanus orientalis)  la contaminació imperant a les ciutats.

A Mallorca el lledoner és present a totes les possessions perquè la seva ombra és inestimable sobretot els dies de calor estiuenca. El seu tronc llis i de color gris es compara a la vegada amb la pota d’un elefant i es considera el testimoni silenciós de la vida d’èpoques passades. Pot viure fins als 600 anys! A una possessió de la Serra de Tramuntana anomenada “Sa Campaneta”,  en vaig veure un de catalogat que comptava 400 anys, una autèntica meravella. Els seus fruits dolços, madurs a la tardor, eren un temps unes llepolies ben preuades, i bones substitutes dels caramels d’avui. Els lledons són rics en vitamina C, potassi i ferro. La fusta d’aquest arbre, dura i a la vegada mal·leable era utilitzada a fora vila, per a la confecció de gaiatos i forques d’aquelles que s’usaven antany per ventar el blat, entre altres estris, quan encara no existia la mecanització. També de  l’arrel i l’escorça se n’extreia una tintura groga.

A França, més precisament a la regió del Llenguadoc i a la Provença és  principalment l’arbre de les places dels pobles. Molts d’autors mencionen el lledoner a les poesies i relats com ara André Gide, Alphonse Daudet o Frederic Mistral qui en les seves “Proses de l’Almanach provençal”, conta la llegenda del bon rei René que havia dut a la seva regió d’Aix una vaca destinada a fer cria. Va confiar-la a un pastor per a què en tingués molta cura amenaçant-lo de penjar al gran lledoner que presidia la plaça del palau,  a qui vingués a  anunciar-li la mort d’aquell estimat animal.  Aquest pastor li dedicà tantes atencions que poc temps després la vaca morí d’una indigestió. Ai las! No trobaven ningú que gosés presentar-se davant del rei per comunicar-li la trista notícia. Només després d’oferir una gran quantitat de doblers aparegué un voluntari  tot i saber que el penjarien a aquell lledoner. Ara bé, mentre feia camí, aquell veí voluntari no deixà de reflexionar.

En arribà davant del rei que li demanà notícies de la seva vaca li contestà:

–Majestat, la seva vaca ja no beu!

– Ah! La meva vaca ja no beu? Va dir sorprès el rei.

– No, Majestat, i a més , ja no menja!

– Com? Ja no menja? Demanà el rei de cada vegada més perplex.

– No, Majestat, ja no menja i a més ja no va del cos!

– Idò si la meva vaca no beu, ni menja ni va del cos és que és morta?

– Sí Majestat així és! Però no som jo que ho he dit! Per tant no és a mi que penjaran”.

El rei va quedar admirat de l’astúcia d’aquest home i el va perdonar. Al lledoner de la plaça del palau no s’hi va veure cap penjat.

El lledoner,  és un  arbre  utilitzat des del Neolític, venerat  per molts de pobles com els celtes i els romans. Al Llenguadoc i a la Provença en trobam sovint a prop de capelles romàniques, als jardins dels presbiteris així com a prop dels punts de relleu ubicats al llarg dels camins que duen a Santiago de Compostela.

Un arbre amb molta Història, certament ben interessant.

Carpeta Ciutadana CIME
Plataforma per la Llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *