El Consistori interí va tenir que afrontar l’endèmic problema de sempre. La manca de recursos financers. La Diputació demanava insistentment les quotes trimestrals que havia de satisfer l’Ajuntament, però no hi havia diners. La majoria de la població estava mancada de feina i la Diputació seguia amenaçant a Ciutadella en enviar un “ejecutor de apremios” per fer efectiu el deute.
Durant la seva batllia foren assignades les sis alcaldies de barri, que corresponien a tres districtes ciutadans i tres alcaldies de les parts foranes (zones nord, est i sud). S’elegí d’entre els regidors un procurador síndic, i es nombraven Comissions permanents. La d’Obres Públiques estava integrada per D. José Juaneda, D, Joan Joan i D. Jayme Camps. La de Primera Ensenyança per D. Antonio Florit i l’encarregat del Cementiri per D. Gaspar J. Saura i D. Joan Benejam Vives.
Les noves eleccions municipals s’anunciaven pels dies 14 – 17 d’agost de 1873. Una vegada celebrades, la Corporació Municipal es va reuní en sessió el mateix mes d’agost sota la presidència del regidor de més edat i s’elegí a D. Antonio Florit Camps, tres Tinents de batlle, un síndic i 10 regidors. En total el Consistori quedava format per 15 membres. Però dit Ajuntament tindria una breu durada.
El general Pavia, amb un nou cop d’Estat, posava fi a la República (3 gener 1874) i el capità General de Balears comunicava a l’Ajuntament (13 gener 1874) la destitució de tota la corporació municipal i la designació de substituts.
El general Pavia proclamava a Alfons XII, fill de la reina Isabel II, rei d’Espanya (30 XII 1874), mentre que el Capità General de Balears comunicava al Consistori (ofici de 13 gener de 1874) la destitució fulminant de tot l’Ajuntament de Ciutadella i el nomenament de nous substituts. Així doncs obligava a D. Antonio Florit a cedir el càrrec a D, Joan Tremol Faner i eren destituïts la resta de regidors, que eren rellevats pels que havien estat destituïts anteriorment.
En sessions successives es declararen nuls alguns acords presos durant l’alcaldia anterior, així com es varen cessar alguns nomenaments fets i es va restituir en el seu càrrec el Sr. Santiago Simó, com a secretari de l’Ajuntament, destituït en 1869.
En virtut de l’article 55 de la Llei Municipal, el nou Ajuntament va formar set Comissions Permanents dintre de la Corporació Municipal, amb la finalitat d’agilitzar les tasques de l’alcaldia. Policia Urbana, comissionada de vigilar la correcta aplicació de les normes municipals en quan a inspecció d’habitatges, seguretat ciutadana … Directiva del Cementiri, ocupada en tot quan fos referent al Cementiri Catòlic i Cementiri rural. Obres Públiques i Camins forans, encarregada de la vigilància de les obres realitzades dintre de la població i en el terme construcció de cases de nova planta, reformes d’habitatges…) i a reparació de camins. Instrucció Primària: ocupada en atendre les quatre escoles públiques existents a la localitat (elemental de fillets, elemental 1ª i 2ª de filletes i pàrvuls), així con les escoles particulars existents a la població. Enllumenat públic, Decoració i embelliment públic, i una Comissió forestal.
A final del mes de gener de 1875 eren destituïts i novament elegits els alcaldes de barri que eren agregats als regidors formant així la Junta Municipal. Però aquella organització va sofrir un canvi radical el 2 de març de 1875. El Governador anuncià a l’Ajuntament de Ciutadella la destitució del tots els càrrecs, i va designar la batllia a D, Gaspar Jorge Saura.
La llarga permanència en l’alcaldia del nou batlle, va permetre a D. Gaspar J. Saura realitzar una tasca perllongada i pròspera, en la qual Ciutadella va superar el marasme econòmic i social en que es trobava. Entre les seves actuacions cal ressenyar: El canvi de nom de la majoria dels carrers, restablint els antics i modificant en introduïts durant la República; va restablir bones relacions amb el bisbat, molt deteriorades en anys anteriors; Va restablir l’antiga costum a les Festes de Sant Joan, que havien estat modificades i motiu de controvèrsia durant anys; Va demanar al Ministeri d’Hisenda la cessió de les muralles i valls, per destinar-los a vies públiques … entre altres.
A partir de 1880 es començaren a enderrocar les velles muralles, començant l’eixample de Ciutadella; Va demanar l’ampliació i dragat del port, encara que la seva petició li fos denegada. Es construir l’actual pont de ferro, substituint un altre de més antic de fusta, enrunat per una rambla (diluvi). El plànol del Cementiri Municipal fou aprovat, i es creà un Cementiri Civil (neutre) a la part exterior del Catòlic. S’acordà la instal·lació de la Casa de Telégrafos.
Tot això va suposar una gran transformació de la ciutat, dotant-la de grans places públiques i noves avingudes, substituint l’emplaçament de les velles muralles; de manera que la lluminositat mediterrània inundà els carrers, abans humits i trits. Tan sols un edifici desmereixia dintre d’aquest conjunt urbanístic. Les Cases Consistorials, ubicades a la Plaça de la Catedral, que segons la mateixa Corporació municipal i l’opinió del sub-governador D. Carlos Crestar (25 vi 1876) no eren pròpies d’un població com Ciutadella.
