EL IRIS/C.M – Amb el 70% dels vots en l’últim Congrés de la UGT-Menorca del passat març, Zahira Moyano (Maó, 1984) trenca un sostre i assumeix un repte: ser la primera dona al capdavant del sindicat insular. De formació infermera, lligada al món de l’atenció sanitària, i amb arrel al sector públic, on és delegada de personal de l’Ajuntament de Maó i responsable d’Administració Local, arriba al càrrec en un moment en què l’illa se sent atrapada per la precarietat, l’habitatge inaccessible i la dependència del turisme. El primer acte públic sota la seva direcció no va ser un simposi sinó la manifestació del Primer de Maig a Maó, on la consigna central va ser “treball digne i habitatge per a qui treballa a l’illa”. Afiliada a la UGT des de 2021 i dedicada plenament a la organització, com alliberada sindical, des del 2023, Moyano és una figura que enllaça amb l’ànim d’un sindicat que reclama no només millores puntuals, sinó transformar el model laboral i econòmic de Menorca. Ara li toca explicar com farà que aquestes paraules passin a fets.
Ser la primera dona al capdavant d’UGT a Menorca és un símbol, però també una responsabilitat: què voleu canviar dins el sindicat?
M’agradaria tornar a aconseguir un perfil d’unitat a dins del propi sindicat. Tenim tres federacions -la Federació de Serveis Públics (FSP-UGT), la Federació de Foment, Consum i Mobilitat (FSMC-UGT), i la Federació d’Indústria, Construcció i Agro (FICA-UGT)- que són com les tres branques del sindicat, i el repte ara és que bateguin al mateix ritme. Vinc del sector públic i ara que em correspon tocar convenis del sector de la indústria o els metalls te n’adones que n’hi ha que estan molt endarrerits. Totes les nostres decisions i feina han d’anar enfocades cap a un perfil feminista, solidari i social.
Menorca ha viscut una bona temporada turística, si més no des del punt de vista dels hotelers, però els sous, a l’illa, continuen essent baixos, i l’habitatge, inaccessible. On s’ha de tallar aquest cercle?
És cert que gran part dels menorquins estan afectats per la temporalitat, tot i que actualment s’estan fent temporades més llargues. Això vol dir que s’estan complint els contractes mínims de sis mesos. La reforma de les contractacions hi ha contribuït. És ver que el conveni d’hostaleria ha ajudat a apujar els salaris, però encara hi ha sectors, com el comerç, amb el conveni pendent de revisió, i d’altres més petits, com l’industrial, on les condicions són molt més baixes. Una cosa tan simple com els quinze o vint minuts per berenar, en molts convenis va a compte del treballador. Em sembla una bestiesa. Crec que Menorca té potencial per atraure un turisme d’hivern, de qualitat. L’hostaleria encara s’enfoca en comerços que tanquen aviat, com estem veient, i a segons el municipi, a partir del gener o el febrer només queden obertes les franquícies de les multinacionals. És complicat invertir aquesta roda. És cert que hi ha molta gent a la qual li agrada fer feina de temporada, però és molt difícil viure’n, sobretot als preus que tenim ara. Sobretot els del lloguer. Les solucions són complicades i no n’hi cap que resolgui el problema a curt termini. Una de les mesures és la construcció d’habitatges socials, sempre respectant la protecció del territori. Una altra possible solució és la declaració de Menorca com a zona tensionada. Per altra banda, crec que hi hauria d’haver alguna mena de regulació normativa pel que fa als preus del lloguer.
“Una cosa tan simple com els quinze o vint minuts per berenar, en molts convenis va a compte del treballador. Em sembla una bestiesa”
Sou partidària de posar-hi un topall?
Sí, crec que podria ser una bona solució, tot i que la decisió l’ha de prendre el Govern de la Comunitat autònoma. També es podrien contemplar avantatges fiscals per als llogaters. I, per descomptat, controlar molt més el lloguer turístic. Aquí mateix, a Menorca, ens està fent molt de mal. Abans hi havia moltes persones -sobretot professors i funcionaris- que deixaven els pisos buits a l’estiu, sopalant un o dos mesos. Però com que ara la temporada s’allarga, la gent que té cases a llogar o apartaments de temporada s’estima més llogar-los-els als funcionaris. És una bolla, que també ens està repercutint al sector dels serveis públics, que pateix d’una manca de personal qualificat.
El descrèdit dels sindicats és merescut?
Tot es redueix a un problema de desconeixement. Trob que hi ha poca formació, i que la feina dels sindicats no s’explica als joves a l’ensenyament reglat. És cert que el paper del sindicalista antic era més reivindicatiu i combatiu, i que ara és una mica més reposat. Personalment, pens que quan les persones estan més disposades a conciliar poden aconseguir molt més que amb postures enfrontades. La gent que sol venir aquí és gent de 50 ó 60 anys que es topa amb algun problema, per exemple que els volen acomiadar després de 20 anys. Arriben amb una mà davant i l’altra darrera.
“Les solucions per al problema de l’accés a l’habitatge són complicades. Una mesura possible és la declaració de Menorca com a zona tensionada. Per altra banda, crec que hi hauria d’haver alguna regulació pel que fa als preus del lloguer”
El turisme és el 36% de l’ocupació menorquina. Creieu possible un model econòmic menys dependent i més estable?
Per sort, tenim un perfil de destinació de vacances molt atractiu per altres països amb una situació econòmica més avantatjosa que la nostra. Crec que podem ser capaços d’atraure un turisme d’hivern que ens visiti tot l’any. Però s’ha de voler. Si la gent ve a Menorca el gener o el febrer, però tots els comerços estan tancats i hi ha pocs restaurants oberts, puc entendre que això sigui un fre. Hem de fer tot un canvi complert.
La UGT, com els altres sindicats, arrossega unes dècades de desconnexió amb els joves. Què pot fer per recuperar la seva confiança?
UGT té una branca juvenil, la RUGE, Revolució Ugetista o Revolució de la Joventut, i a les grans ciutats hi ha un moviment de joves molt qualificats i implicats. Però aquí, a Menorca, la presència juvenil és més aviat escassa. Insistesc: conèixer més els sindicats i la possibilitat de participar-hi com a ciutadans és quelcom que ha de partir dels instituts.
Quants associats teniu actualment?
A Menorca, som uns mil afiliats, entre totes les federacions.
“La gent que sol venir al sindicat és gent de 50 ó 60 anys que es topa amb algun problema, per exemple que els volen acomiadar després de 20 anys. Arriben amb una mà davant i l’altra darrera”
Com a infermera de professió, quina experiència pràctica us aporta el món sanitari per abordar les reivindicacions laborals d’altres sectors precaris de l’illa? On veieu vincles directes entre les mancances sanitàries i la precarietat laboral local?
Vaig entrar al sindicat per les mateixes circumstàncies que molta gent. Duia molts d’anys fent feina a l’Administració local acceptant coses, fins que arriba el moment en què dius fins aquí arrib. Em va tocar fer feina durant la pandèmia, com tots els sanitaris. En el meu cas, al geriàtric de Maó. Quan estàs en situacions extremes, te n’adones de totes les mancances que tens, i també de totes les coses que ja no estàs disposada a fer. M’embroncava, perquè discutia amb la cap d’unitat o amb el regidor responsable. Quan comences a bellugar-te per altres administracions i altres sectors, te n’adones que quasi sempre es tracta de les mateixes mancances: incompliments dels convenis, males interpretacions, convenis desactualitzats… Per exemple, hi ha convenis que diuen que et corresponen dos dies a l’any per ingrés hospitalari, però es tracta de convenis que tenen vint anys i que no s’adiuen amb el que estableix l’Estatut dels Treballadors, que recull que han de ser cinc dies, i no dos.
En molts ajuntaments hi ha conflictes a la policia local i reclams per manca de personal i recursos; UGT ha denunciat aquesta precarietat. Com planteja el sindicat conciliar la defensa dels treballadors públics amb la necessitat, moltes vegades mediàtica, de garantir la seguretat ciutadana?
Es dóna el cas que els altres delegats companys funcionaris són policies locals. Són persones que fan feina de dilluns a diumenge, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Els convenis col·lectius de tots els ajuntaments de Menorca tenen una mitjana de vint anys d’antiguitat. La majoria no compleixen amb les carreres professionals, que són obligatòries. El mateix passa amb els plans de igualtat, que són obligatoris des de 2007. Cap ajuntament de l’illa mai no ha tingut un pla d’igualtat. Un problema important de les administracions locals és la fuita de personal qualificat. Ara mateix, xerrant, per exemple, d’infermeria, la diferència de sous entre fer feina per l’Ajuntament de Maó o per l’Ib-Salut és de gairebé 700 euros, sense comptar la carrera professional. Aquests diners són els que necessites avui per pagar un lloguer. Si parlem dels policies locals, el lloc de feina ja no és atractiu, tot i que el sou és interessant, per mor de les condicions laborals.
“Crec que podem ser capaços d’atraure un turisme que ens visiti tot l’any. Però s’ha de voler. Si la gent ve a Menorca a l’hivern, però tots els comerços estan tancats i hi ha pocs restaurants oberts, puc entendre que això sigui un fre. Hem de fer tot un canvi complert”
Es parla de la feminització de la precarietat a Menorca. Quines polítiques sindicals específiques (no només retòriques) estudieu implementar per revertir la bretxa salarial, la doble jornada i la segregació ocupacional per gènere?
Al pla d’igualtat es fa tot un estudi de la valoració dels llocs de treball i una auditoria retributiva dels sous. Aquest fet t’informa de qui agafa més jornades parcials i més excedències, i quasi sempre són les dones, normalment per a la cura dels menors i de les persones majors de la família. Perquè no les agafen els homes? Doncs perquè tenen uns sous més alts. El complement específic també surt de la descripció dels llocs de treball, i moltes vegades es fa des d’una visió masclista. Ens trobam convenis redactats fa vint anys, amb una visió d’homes per a homes, i sense un pla d’igualtat. El problema que ens estem trobant a l’administració és que costa molt engegar la roda, perquè hi ha masses coses a revisar. La nostra secretària general d’Igualtat a les Illes ha reconegut que no ha trobat cap pla d’igualtat on s’hi tracti realment la bretxa salarial. Fins i tot, la normativa actual admet fins a un 25% de diferència, que és una barbaritat. Ara, per sort, hi ha una normativa europea pendent de transposició, que rebaixa aquest marge al 5%.
Si al 2029, quan s’esgoti el termini de 4 anys pel qual heu estat escollida, poguéssiu mostrar alguns resultats tangibles, quins voldríeu ensenyar?
En l’àmbit laboral, m’agradaria aconseguir que hi ha hagi plans d’igualtat a tota l’Administració pública, que és, de fet, qui hauria de marcar el camí. A nivell social, esper poder assolir algun tipus de compromís, com per exemple la declaració de zones tensionades. Cal recordar que a mitjans del nostre mandat hi haurà eleccions polítiques a nivell local, per la qual cosa caldrà esperar a veure qui surt escollit i quins compromisos hi ha.
“La diferència de sous entre fer feina com a infermera per l’Ajuntament de Maó o per l’Ib-Salut és de gairebé 700 euros, sense comptar la carrera professional. Aquests diners són els que necessites avui per pagar un lloguer”
Les xifres d’inspeccions, són millorables?
La meva sensació és que no arriben a tot, perquè les mancances de personal també els afecten. Però, és clar, quin funcionari vol venir a fer feina a Menorca? És la història de mai acabar. A més, hi ha un altre tema del qual no hem parlat, com és el plus d’insularitat. El Govern balear ha sabut, almenys, donar una mica de suport als funcionaris. Però tot el personal de l’Administració General de l’Estat es troba amb el mateix problema. Tanmateix, si els pressupostos del Govern espanyol aprovessin el plus d’insularitat per als funcionaris de l’Estat, automàticament es faria efectiu també per a l’Administració local. Això evitaria la fuita de personal qualificat a altres administracions.
“La majoria de convenis dels ajuntaments no compleixen amb les carreres professionals. El mateix passa amb els plans de igualtat, que són obligatoris des de 2007”
Com valoreu, finalment, la cooperació o la rivalitat entre sindicats a Menorca (per exemple, UGT vs CC.OO.)?
A nivell local, us puc dir que les relacions són molt bones. Amb Comissions, som una mena de cosins-germans. Som els sindicats majoritaris perquè tenim representació i capacitat de representar els treballadors a qualsevol banda.
