Plataforma per la Llengua a Menorca té un grup de voluntaris que treballam per viure plenament en català en el seu territori històric. En moments delicats per a la llengua pròpia, la situació es qualifica d’emergència lingüística per la davallada del català en l’ús social, es posen en marxa actuacions per revertir aquesta situació. En aquest cas volem posar èmfasi en la importància de mantenir-nos en català a ca nostra i donar a entendre als que no la parlen i/o no l’entenen que conèixer la nostra llengua és bàsic per viure i treballar a la nostra illa. Amb aquest objectiu anirem publicant entrevistes breus amb persones que viuen a Menorca i han après català, o hi estan en procés, per mostrar com l’actitud dels menorquins que estimen la llengua és clau per ajudar-los (i ajudar-nos), d’aquí el títol d’aquesta secció.
Nom, edat i lloc de procedència
Nom Alain Pitarque Llorente, tenc 42 anys i vaig néixer a Bilbao, al País Basc.
Per què vas venir a viure a Menorca?
Vaig venir per provar com era la vida a una illa petita, tranquil·la, Reserva de la Biosfera… Sempre m’ha agradat la mar, i quin millor lloc que una illa per estar a prop de la mar. De fet, una de les primeres coses que vaig fer quan vaig arribar va ser treure’m el PER-PEE (Patró d’Embarcacions d’Esbarjo) i fer-me soci dels Amics de la Mar de Menorca. A més, com que ja el parlava, vaig pensar que podria continuar fent de mestre d’escola o professor d’institut aquí també, com ja feia al País Basc.
Quant de temps fa que hi vius?
No vaig venir amb la idea de quedar-m’hi gaire temps, però ja fa nou anys des que vaig arribar-hi, l’any 2016. Els meus dos fills, Axular i Haritz, han nascut aquí. Sempre dic que tenc dos fills bilbaïns nascuts a Menorca. Tothom sap que els bilbaïns naixem on volem!
Quines són les principals dificultats amb què t’has trobat per integrar-te a la societat illenca?
La veritat és que mai he sentit cap dificultat per sentir-me part de la societat menorquina. Segurament el fet de xerrar català m’ha ajudat a integrar-me millor.
Què en sabies prèviament de la llengua catalana?
L’any 2011 vaig anar a viure a Girona per acabar els meus estudis de magisteri i allí vaig començar a aprendre el català. Me’n record que el primer dia de classe, quan només duia dues setmanes a Girona, em vaig presentar davant la classe en català i la professora em va demanar si era ver que només duia dues setmanes a Girona i… tota la classe va començar a aplaudir només per haver fet l’esforç de xerrar en català. També vaig viure un any a Sant Cugat, entre el 2015 i el 2016, on també anava a classes de català.
Per què vas decidir aprendre la nostra llengua?
Sempre m’han agradat els idiomes i com que el català és una llengua minoritària, com el basc, el vaig voler aprendre. A més, em sembla important conèixer la llengua pròpia del lloc on estàs. Per això també, com que faig feina de guia turístic, quan duc grups de francesos, britànics, americans…, sempre els explic que aquí hi ha dues llengües oficials, i el motiu per què es parla català a les Illes, que hi ha gent que només xerra castellà, però no gent que només xerri català, que la llengua vehicular a l’escola és el català perquè és la llengua pròpia, etc.
On i com has après o estàs aprenent el català?
Vaig viure un any a Girona i més tard un altre any a Sant Cugat. En tots dos casos, la vida la feia en català i anava a classes de català. També he anat a classe de català a l’Escola d’Adults de Ciutadella. I diria que encara avui dia continuo aprenent, en aquest cas el menorquí, amb paraules i expressions noves per a mi i pròpies d’aquesta variant del català.
Quin ajut has rebut i quines han estat les dificultats?
M’ha ajudat molt el fet d’haver tingut molt bons professors de català: na Marta Duran a Girona, n’Albert Masià, de Tortosa, a Sant Cugat, i en Samuel Carreras, ferrerienc, a Ciutadella. Professors que mai no oblidaré i amb qui he gaudit aprenent el català.
Sobre les dificultats, potser el fet de parlar també francès, com que s’assembla molt al català, fa que a vegades barregi paraules o no arribi a diferenciar alguns sons vocàlics com la o oberta i la o tancada.
Quines són les primeres paraules en menorquí que vas aprendre?
Diria que la primera va ser “una saliveta” quan feia feina al Jazzbah. També “quina vessa”, que no havia sentit mai. Em van fer gràcia xubec, moix, ca, Mo, Lo, cotxo, velo… també m’agrada l’article salat, tot i que es tracti d’un arcaisme del català que també es conserva fora de Menorca i fins i tot de les Balears.
Les persones catalanoparlants, en quina llengua s’adrecen majoritàriament? Què penses d’aquesta actitud?
Jo diria que a Menorca es fa servir molt el català, potser perquè ho compar amb l’ús del basc al País Basc, que és gairebé residual. La meva experiència és que s’adrecen majoritàriament en català, però també és cert que de vegades quan veuen que som de fora em parlen en castellà. Jo anim a tots els ciutadellencs i menorquins a xerrar en català, o en menorquí, almanco a tots aquells que els puguin entendre. El menorquí no deixa de ser una variant del català. Canvia més l’euskera d’Ondarroa a Deba (11 km) que el català de Ciutadella a Girona.
Com animaries als nouvinguts a aprendre la llengua catalana?
Serà més fàcil per a ells integrar-se si aprenen català, igual que un nouvingut aprèn castellà quan va a viure a Madrid. Crec que el fet de parlar català a Menorca pot obrir moltes portes en molts àmbits. Els anim que vagin a classe amb en Samu, que aprendran molt i s’ho passaran molt bé.
