Josep Portella Coll/Alaior – Neix a Ciutadella el 15 de gener de 1892. És el fill major d’Àngel Ruiz i Pablo (es Castell, 1865 – Barcelona, 1927)) i Catalina Manent Marí (es Castell, 1866 – ?, 1940). Angel i Catalina van tenir 14 fills, la qual cosa ens explica les penalitats que han de passar. Josep Maria, neix a Ciutadella, on Àngel s’havia mudat feia poc per fer feina a un banc. Després d’algunes mudances, es van instal·lar al nombre 5 del carrer del Roser el 1899. Fa els primers estudis a l’escola de fillets del Seminari, i primària i batxillerat al col·legi salesià. També va estudiar música i fou intèrpret de violí i orgue i compositor. Ja molt jove, Josep començà a publicar en la premsa catòlica amb el pseudònim d’Azorete i va fer les primeres investigacions històriques, com l’”Ensaig historich dels dotze anys que seguiren a n’el de sa desgràcia de Ciutadella” (Moll y Camps, 1910). L’any 1909 marxa a Barcelona per iniciar Dret a la UB, poc després, la fallida del Banc de Maó malmetrà indirectament la seva família. Josep Maria haurà de compaginar estudis i feina, cosa que fa com a redactor a La Veu de Catalunya, sobretot fent la critica musical. L’any 1912 va entrar en la Lliga Regionalista de Prat de la Riba, en la que fou actiu militant, arribant a participar en la creació d’un partit germà a Gran Canària (1918). L’any 1914 s’havia llicenciat en Dret i es posà a exercir l’advocacia, a la vegada que entrava a l’orquestra del Liceu, encara que no va poder compaginar tantes activitats que, de fet, van impedir-lo assentar-se a Barcelona. Comença llavors l’aventura madrilenya com a redactor a La Voz, on portava la informació política, a més de la crítica musical, abans d’entrar al bufet Ángel Ossorio Gallardo, amic de son pare. Ja assentat a Madrid, Josep Maria es pot casar en 1921 amb Joana Camps, la filla major del metge Francesc Camps i Mercadal. Poc després, Ruiz transita de La Voz a El Sol, que tenia una important delegació a Barcelona. La seva feina a la nova casa serà bàsicament anònima, sense signar. Durant aquesta època també escriu peces literàries on evoca Menorca i Ciutadella. La mort de son pare, el 1927, el porta a escriure en català “El pare”, una obra major. L’ambient polític en el que es mou a Madrid és d’un republicanisme conservador. El 1929 publica “Balmes, la Libertad y la Constitución” per confrontar amb la dictadura de Primo de Rivera. Uns canvis de direcció a El Sol i la proclamació de la Segona República obren un nou temps per a Ruiz, que entrarà en l’administració, primer en la subsecretària de Governació, després com a president de la Comissió Mixta Arbitral Agrícola, amb una feina que va ser elogiada pel ministre Largo Caballero. Aquell 1931 s’havia presentat candidat a Corts Constituents en una coalició de petits partits de republicans per Balears que serà un fracàs. És nomenat Inspector General d’Assegurances del Govern espanyol. Passa després a representar Espanya a l’Organització Internacional del Treball (amb seu a Ginebra) i participa en la Conferència Panamericana (Santiago de Xile, 1936). Totes aquestes feines li van valer diverses condecoracions. Amb el corc del periodisme ben endins, encara tenia temps de col·laborar amb els diaris de Barcelona La Vanguardia i El Matí. La victòria del Front Popular el decantà de llocs oficials i només li quedà l’exercici de l’advocacia. Després de la guerra, a part de l’activitat professional, milità en l’Acció Catòlica; el salesianisme actiu i el menorquinisme, convertint-se en una espècie d’ambaixador de Menorca a Madrid. L’any 1946 és designat Fill il·lustre de Ciutadella. Va morir el 24 de desembre de 1951 a Madrid. Tenia 59 anys. La il·lustració és reproducció del retrat de Fill Il·lustre.
