Marta Vidal Vilalta/Brussel·les – La Comissió Europea proposa endarrerir fins a un any i mig l’entrada en vigor d’algunes disposicions de la llei sobre intel·ligència artificial, aprovada l’any 2023 i que s’ha començat a desplegar a principis d’aquest any. L’executiu d’Ursula von der Leyen defensa que l’objectiu és “simplificar” la regulació per tal de reduir la “càrrega burocràtica” de les empreses del sector perquè siguin més competitives davant els Estats Units o la Xina, però l’anunci arriba enmig de les pressions de Donald Trump per desregular. Així, Brussel·les ha plantejat posposar algunes obligacions relatives a pràctiques considerades d’alt risc -ús de la IA en processos de contractació o concessió de préstecs-, així com les sancions per incompliment de la norma.
La llei sobre intel·ligència artificial de la UE es va aprovar el 2023 després de llargues negociacions. Es tracta d’una normativa pionera al món que té per objectiu regular aquest camp segons el nivell de perill que suposa, però que en els últims mesos ha aixecat les crítiques del sector així com del president dels Estats Units, Donald Trump, que acusa Brussel·les de regular massa el sector tecnològic.
La normativa s’ha anat desplegant progressivament: des de febrer estan prohibides pràctiques com ara l’extracció massiva d’imatges facials o el reconeixement d’emocions a l’entorn laboral i, des de l’agost, plataformes d’IA generativa com ChatGPT han de respectar els drets d’autor.
No obstant això, el gruix de les disposicions de la llei havia de començar a aplicar-se a partir del 2 d’agost del 2026, un termini que, ara, Brussel·les busca allargar fins al desembre de 2027. La proposta feta per l’executiu comunitari haurà de ser ara negociada i aprovada pels països de la UE i el Parlament Europeu per poder ser adoptada oficialment.
Amb la iniciativa, l’executiu de Von der Leyen planteja endarrerir l’aplicació d’algunes disposicions que regulen el que es consideren pràctiques “d’alt risc” dins l’àmbit de la IA. Per exemple, Brussel·les aposta per ajornar l’obligació d’informar els usuaris o consumidors que es troben davant d’una imatge o producte generada per IA, així com les restriccions relatives als sistemes de cribratge per a la selecció de personal o la concessió de préstecs que tinguin en compte aspectes com el color de pell o l’orientació sexual.
La proposta de l’executiu de Von der Leyen també endarrereix les sancions per incompliment, que havien de començar a aplicar-se igualment l’agost de l’any vinent.
Brussel·les també vol eximir les petites i mitjanes empreses del sector d’alguns punts de la regulació, així com dels controls que aquesta recull. A més, proposa simplificar la documentació i els processos burocràtics a què estan sotmeses amb la normativa de la UE sobre IA. Segons la Comissió Europea, aquesta simplificació permetrà estalviar a aquestes companyies 225 milions d’euros a l’any.
“És un procés que vol mantenir l’objectiu de la llei sobre IA, però aportant un punt de realitat i donant una direcció clara i predictibilitat legal a les empreses”, defensen des de la Comissió Europea. “Simplificar no vol dir desregular”, subratllen.
En un comunicat emès aquest dimecres, la Comissió Europea defensa que la normativa ha de començar a aplicar-se “quan existeixin les eines i els estàndards tècnics” que permetin a les empreses complir-la.
“Fatiga de cookies”
En paral·lel al paquet de simplificació en l’àmbit de la IA, l’executiu comunitari també busca relaxar algunes de les normes sobre protecció de dades personals a la UE. Concretament, la Comissió Europea vol acabar amb el que anomena “una fatiga” de les galetes de privacitat, conegudes com a ‘cookies’ en anglès.
Així, el que Brussel·les proposa és que els usuaris puguin acceptar o rebutjar les gales amb un sol ‘click’ que tindria una validesa de sis mesos per tal d’evitar la “constant aparició” de bàners.
Finalment, dins la proposta feta pública aquest dimecres, la Comissió Europea també planteja una simplificació i centralització dels processos de notificació dels incidents de ciberseguretat amb l’establiment d’un únic punt de notificació per a les empreses.
L’anunci fet l’executiu de Von der Leyen ha aixecat les crítiques de desenes d’organitzacions com Amnistia Internacional, que en un comunicat han denunciat que Brussel·les pretén “desmantellar de manera encoberta les proteccions més sòlides d’Europa davant les amenaces digitals”. Segons han dit, la proposta és el “major retrocés en drets digitals de la història de la UE”.
