Albert Cadanet / Natàlia Segura /Brussel·les / Barcelona – Els ministres d’exteriors de la UE aborden aquest dijous la seva implicació en el pla de pau a Gaza impulsat pel president dels EUA, Donald Trump, que després de l’acord inicial subscrit per Israel i Hamàs entra ara en una segona fase. La recent resolució aprovada pel Consell de Seguretat de l’ONU -que autoritza la creació d’una força internacional d’estabilització- obre una nova oportunitat per a la UE. Segons fonts diplomàtiques, els estats discutiran com la Unió pot adoptar un paper més protagonista al terreny, a través de missions per garantir la seguretat o l’ajuda humanitària. En paral·lel, Brussel·les acollirà una reunió del Grup de Donants per Palestina per donar suport a l’Autoritat Palestina en l’estabilització i la reconstrucció.
L’alta representant per a la política exterior de la UE, Kaja Kallas, plantejarà el Consell d’Afers Exteriors a la capital belga des de dos vessants. Per una banda, quin paper pot jugar la Unió en matèria de seguretat, mentre que l’altra se centrarà a reforçar el rol institucional de l’Autoritat Palestina. Segons les fonts diplomàtiques consultades, el missatge que previsiblement sortirà de la reunió és que la UE suma anys d’experiència en la gestió de conflictes i que la seva capacitat de desplegament sobre el terreny és “ràpida i efectiva”.
A hores d’ara, la Unió Europea disposa de dues missions civils per a Palestina. La primera es coneix com a Missió d’Assistència Fronterera de la UE el pas de Rafah (EUBAM Rafah, per les seves sigles en anglès), centrada en la supervisió del pas fronterer entre Egipte i Gaza i, per tant, en garantir la seva seguretat. En aquest punt, els estats afirmen que disposen d’equips preparats per tornar a ser desplegats quan les dues parts del conflicte s’obrin a cooperar.
La segona rep el nom de Missió de la Policia de la UE en Territoris Palestins (EUPOL COPPS), i el seu mandat consisteix a oferir suport a la policia civil palestina i a les institucions judicials en general per contribuir a la reforma del sistema de seguretat i justícia a la Franja. Amb aquesta iniciativa, la UE pretén millorar el benestar de la població civil palestina i reforçar l’estat de dret.
La UE intenta tenir veu a Gaza
Amb l’aval del Consell de Seguretat de l’ONU al pla de Trump per Gaza, el següent pas és establir la Junta de Pau que administrarà temporalment el territori palestí i la força internacional que es desplegarà sobre el terreny. De moment, només se sap que Trump presidirà la Junta de Pau, però els EUA encara no han revelat qui més en formarà part. La UE vol formar part d’aquest òrgan que supervisarà Gaza almenys fins a finals del 2027.
Fonts comunitàries asseguren que hi ha països de la UE que també estan valorant participar en la Força Internacional d’Estabilització que ara s’haurà de concretar. També hi ha interès dels països àrabs i d’altres, com Indonèsia. Les mateixes fonts matisen que no serà una missió de Nacions Unides, sinó una força autoritzada pel Consell de Seguretat de l’ONU. També diuen que en la primera fase de desplegament “substituiran l’exèrcit israelià en un 50%” del territori de Gaza. Abans d’estendre’s a la resta del territori, s’haurà de confirmar el desarmament de Hamàs.
A l’espera del desplegament d’aquesta força, l’exèrcit dels EUA ha instal·lat una base militar a Israel per controlar la situació a Gaza després de l’acord d’alto el foc. Des de finals d’octubre, el Centre de Coordinació Civil-Militar (CMCC, per les seves sigles en anglès) opera amb uns 200 efectius dels EUA, soldats israelians i diplomàtics d’altres països. La UE disposa d’un equip de deu persones que també participen en la supervisió de l’acord.
Reunió del Grup de Donants
Després del Consell d’Exteriors de la UE, els ministres europeus es reuniran amb els seus homòlegs d’altres països que formen part del Grup de Donants de Palestina. Tot i que no tots estaran representats a nivell ministerial, són membres d’aquest grup EUA, Canadà, Indonèsia, Austràlia, Nova Zelanda i els països veïns de Palestina.
L’objectiu de la trobada és abordar la reforma de l’Autoritat Palestina, la seva estabilitat fiscal, així com els últims esdeveniments sobre Gaza. No està previst anuncis de noves donacions per Palestina.
Des de Brussel·les volen que la reunió serveixi per reivindicar el paper de l’Autoritat Palestina en el futur de Gaza ara que es començarà a definir la Junta de Pau que ha d’administrar temporalment aquest territori palestí i la força internacional d’estabilització. Fonts comunitàries lamenten que “no s’està parlant prou del rol de l’Autoritat Palestina” i per això volen avançar en les discussions sobre la seva reforma, que veuen clau per garantir la seva implicació futura a Gaza.
Pel que fa a la viabilitat financera de l’Autoritat Palestina, Brussel·les manté converses amb Israel per intentar que torni a transferir la recaptació d’impostos que li pertoca a l’AP, cosa que no fa des de l’abril.
Debat sobre Ucraïna
Un altre dels punts recurrents en les agendes de les reunions dels ministres d’Exteriors és la invasió russa sobre Ucraïna, un conflicte que s’apropa als quatre anys de durada. Fonts diplomàtiques indiquen que la voluntat de Kallas és centrar la discussió d’aquesta trobada en com la UE pot continuar pressionant Rússia a través d’un major control i unes sancions més dures sobre la flota fantasma russa. Al llarg dels seus 19 paquets de sancions, la UE ha identificat més de 500 vaixells russos que, emprant pràctiques clandestines, es dediquen a exportar petroli rus per via marítima esquivant les sancions de la UE.
Més enllà d’altres qüestions com el subministrament d’equipament militar a Ucraïna o de la pedagogia que vol fer la UE a països tercers perquè entenguin l’amenaça que suposa Rússia, un gran tema que continua estant sobre la taula és el possible ús dels actius russos per cobrir les necessitats financeres de Kíiv. Malgrat que no figura formalment en l’agenda, les fonts consultades no descarten que es tracti a nivell ministerial, tot i que ja es preveu que la discussió sigui molt més detallada en la cimera de líders prevista pel 18 de desembre.
Tot plegat, a més, es produirà en un context en què la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va enviar una carta aquesta setmana als 27 per apressar-los a prendre una decisió sobre l’ús dels actius russos. Tenint en compte que Ucraïna necessita nou finançament a partir del segon trimestre de 2026, l’alemanya va presentar la cimera de desembre com una trobada d’alta importància per resoldre el futur suport al país.
