Itziar Lecea/Ciutadella – Maria Garcia, secretària general de PIME Menorca, alerta que l’illa viu una situació econòmica delicada marcada per la dependència del turisme estacional i la manca de relleu generacional. Assegura que “l’economia estacional ens passarà factura” i que els empresaris “necessiten més suport de l’administració i de la societat” per mantenir el teixit productiu. Parlam amb ella sobre els reptes actuals de l’economia menorquina.
A nivell macroeconòmic no hi ha grans canvis a Menorca, però sí a nivell micro. Quins senyals us preocupen més?
A nivell macro no hi ha gaires canvis en l’economia menorquina, però a nivell micro sí. Per exemple, veim senyals en el sector turístic que ens fan reflexionar: alguna cosa està canviant. Una d’aquestes senyals és que els mercats espanyol i britànic estan en procés de contenció. L’espanyol ja ho va mostrar l’any passat, quan durant els mesos de temporada alta es va notar una davallada. Enguany ho hem pogut confirmar durant tota la temporada. Amb el britànic, el fenomen s’ha començat a veure enguany. És un mercat que consolida temporada, però a nivell de satisfacció empresarial, hem observat que el juny ha estat millor que l’agost. Juliol i agost ja no són els mesos estrella.
Una altra senyal és la despesa, que creix, però en paquet (allotjament i transport), deixant menys pressupost per gastar en destí. Això s’ha notat en sectors com el turisme actiu o l’activitat nàutica, que presenten pitjors resultats.
Té a veure el canvi climàtic amb el fet que els britànics venguin manco?
El tema climatològic no és tant el que tenim noltros com el seu. Ara els ha millorat el clima a les seves terres: no fa tan mal temps ni tant de fred, i no tenen tanta necessitat d’anar a cercar sol. És una opinió personal, però sempre s’ha comentat. Mentre noltros mantinguem un temps més favorable que altres destins, seguirem essent un lloc d’estiueig. Si això canvia, deixarem de ser cercats pel sol i la platja.
El mercat laboral està canviant i és difícil trobar personal. Quina és la situació?
És una problemàtica comuna a tots els sectors productius. Potser al sector turístic es nota més, perquè amb la darrera reforma laboral, que incentiva els contractes fixos discontinus, s’ha perdut la fidelització del treballador. Abans, per tenir aquesta consideració, calia estar dos anys a la mateixa empresa; ara no. Quan arriba la temporada, l’empresari no sap amb quina plantilla pot comptar. La mobilitat de treballadors és molt gran, cerquen millors condicions i nòmines. La normativa laboral i el conveni col·lectiu no ajuden a consolidar plantilles, ni a formar-les correctament.
Tot això té conseqüències: fa pujar els costos laborals i, per tant, també els preus, cosa que repercuteix en la competitivitat del destí.
En quin sentit aquesta situació pot afectar el futur de l’illa?
Tenim una generació que, per l’estacionalitat de Menorca, no ha treballat mai dotze mesos seguits. Com a molt, sis o vuit. Això implica menors cotitzacions i una dependència excessiva de prestacions socials. A llarg termini, és un problema pel benestar col·lectiu: com menys es cotitza, menys jubilació hi haurà. Aquesta economia estacional ens passarà factura, tant a nivell empresarial com laboral.
Hi ha manco empreses a Menorca?
El que tenim clar és que cada vegada hi ha menys relleu generacional. No només a nivell empresarial, sinó també de treballadors. En el sector industrial, per exemple, és gairebé impossible trobar personal qualificat. Tampoc n’hi ha en fusteria, electricitat o construcció. Les empreses industrials no poden créixer, i quan arriba una jubilació, sovint no hi ha relleu ni familiar ni professional. Una indústria que tanca, ja no es torna a obrir. A més, la normativa —tant nacional com local— dificulta muntar una indústria de bell nou a Menorca.
Per què passa açò?
Per la dependència de les ajudes socials. No dic que es donin sense criteri, però no són motivadores per cercar feina. El govern parla d’un nou pla d’ocupació, i li vam dir a la consellera que l’enfocament ha de ser diferent: no s’ha d’enfocar en donar ajudes a qui no té feina, sinó en ajudar-lo a trobar-ne. Entenc que l’enfocament social és necessari, però l’encadenament continu de prestacions no incentiva a treballar tot l’any.
La pujada de les quotes d’autònoms també preocupa…
Sí. El teixit empresarial menorquí està format per micro i petites empreses. Empreses grans n’hi ha poques. La pujada de la quota d’autònoms ha de tenir criteri: no pot ser que un autònom que ingressa 900 euros hagi de pagar-ne 270. El sistema de cotitzacions per ingressos hauria de ser més equilibrat. L’autònom que factura més pot pagar més, però també s’ha de protegir el petit, que sosté part del teixit econòmic.
És un “puzzle” difícil d’encaixar l’actual situació laboral i empresarial de Menorca?
A vegades pot semblar que l’empresari sempre es queixa, encara que faci bons resultats a l’estiu. Però com a societat hauríem de fer un canvi de mentalitat. S’hauria de fer més visible quin és el cost real d’un treballador per a l’empresa. Això ajudaria a entendre que l’empresari no només guanya doblers, sinó que assumeix risc. Sense treballadors, un empresari no és res.
Necessitam més suport institucional i social. Si volem una societat del benestar, no ha de dependre només de l’administració, sinó també de les empreses, que són les que generen activitat econòmica i ocupació.
