Aquest cap de setmana es celebren al Cercle Artístic, organitzades per la Societat Martí Bella les XXIII Jornades de Recerca Històrica de Menorca que enguany porten per títol “Música, cultura i societat en la història de Menorca. La recerca musicològica: Fonts, entorn i patrimoni”. De entre les ponències presentades hi ha la que pronunciarà Gabriel Julià Seguí demà dissabte a les 18,00 h, i que glosarà la figura del sacerdot Guillem Coll Allès, un dels pilar de l’ensenyança musical a Ciutadella al darrer terç del segle XX.
La història musical de Menorca al segle XX no es pot entendre sense la figura de Guillem Coll Allès (Ciutadella, 1917 – Ciutadella, 2004), sacerdot, director de cor, pedagog i ànima impulsora d’un moviment coral i educatiu que deixaria una empremta profunda en diverses generacions de menorquins. La seva trajectòria, marcada per la tenacitat i una convicció inabastable en el poder cultural del cant, combina el compromís pastoral amb una visió moderna i popular de l’activitat musical.
Nascut a Ciutadella, ingressà al Seminari Diocesà de Menorca, on començà la seva formació musical amb el mestre Josep Sintes. De veu ben timbrada, formà part de l’Schola Cantorum del Seminari. La Guerra Civil interrompé els seus estudis eclesiàstics, però un cop finalitzat el conflicte fou ordenat sacerdot. La seva primera destinació fou la parròquia de Sant Lluís, on no trigà a organitzar un cor parroquial que, a més de donar suport als actes litúrgics, participava activament en vetlades populars i recreatives. Aquesta combinació d’exigència musical i proximitat social es convertiria en un tret definitori de tota la seva carrera.
El 1944 fou traslladat a Es Castell, llavonces “Villacarlos” on fundà la Coral Villacarlina, que desenvolupà una activitat intensa i col·laborà amb l’Orquestra Simfònica de Maó en festivals i vetllades. La formació coral, concebuda com a peça imprescindible per al creixement cultural de la comunitat, esdevenia per a Coll Allès una eina educativa tant com artística. El 1959 fou destinat novament a Ciutadella després d’obtenir el benefici de salmista a la Catedral. Allà fundà la “Coral Ciudadelana”, un cor juvenil que aconseguí el segon premi al concurs nacional de Coros y Danzas a Madrid, fita que consolidà el prestigi creixent de la seva tasca musical.
El 1967 assumí la direcció de la Capella Davídica de la Catedral de Menorca, substituint el director fundador Gabriel Salord. Aquí començaria un dels períodes més determinants de la història musical menorquina contemporània. La Capella, convertida en un referent insular, multiplicà actuacions arreu de Menorca i, gràcies al mecenatge del doctor Fernado Rubió i Tudurí, el senyor Guillem (com se’l coneixia poularment) la projectà internacionalment amb actuacions a Itàlia, Alemanya, els Estats Units (Sant Agustí de La Florida) i a l’Expo 92 de Sevilla, a més de constants aparicions a Mallorca, Barcelona i Eivissa.
Una visió pedagògica sense precedents
Tot i l’activitat concertística, la contribució més transcendental de Guillem Coll fou la seva aposta decidida per la formació musical. Convençut que la continuïtat del cant coral passava per educar la joventut, començà al Seminari a impartir classes de solfeig i cant, tot empenyent els al·lots i al·lotes a estudiar música per incorporar-se a la Capella quan fos el moment oportú. La demanda creixent el du a cercar col·laboradors, i quan la Capella Davídica es trasllada a la nova seu del Socors, pot disposar de més espais i ampliar l’oferta pedagògica.
Als estudis de solfeig s’hi afegeixen classes de piano, guitarra, violí, flauta i violoncel. Els alumnes comencen a examinar-se oficialment al Conservatori de les Balears, obtenint resultats molt satisfactoris. L’èxit és tan gran que aquell nucli educatiu supera les possibilitats de la Capella i arriba a matricular prop de dos-cents alumnes, una xifra extraordinària per a la Menorca del moment.
Davant l’evidència que l’activitat desbordava l’àmbit eclesiàstic i que calia consolidar la formació musical a la ciutat, i després de diverses gestions amb la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Ciutadella, aquella escola passa a ser Escola Municipal de Música de Ciutadella, institució que creixeria fins convertir-se en una de les estructures educatives essencials de la ciutat. La llavor sembrada per Guiem Coll Al·lès faria possible que molts joves obtinguessin formació oficial sense haver de desplaçar-se fora de l’illa.
Un motor cultural incombustible
La direcció de la Capella Davídica sota el seu guiatge fou un exemple d’excel·lència. Guiem Coll no només duplicà la massa coral, sinó que consolidà els Concerts de Pasqua, que es convertiren en un dels esdeveniments musicals més esperats de l’any, part indissociable de la tradició ciutadellenca. El seu entusiasme i dedicació es traduïen en una activitat gairebé incessant: actuacions per tots els pobles de Menorca, recerca constant de subvencions, intercanvis culturals i un repertori cada vegada més ric.
El seu treball contribuí també a la recuperació d’espais musicals emblemàtics. Impulsà amb força la rehabilitació de l’antiga església del Socors i la dotació d’un nou auditori, projecte materialitzat el 1990 amb la inauguració per la reina Sofia. També gestionà amb la Fundació Rubió l’obtenció d’un orgue construït per Gabriel Blancafort, peça clau per a la vida musical de la ciutat.
Un llegat que perdura
L’any 1995, després de gairebé tres dècades al capdavant de la Capella Davídica, Coll es jubilà. Però la seva dedicació no es deturà: continuà formant un cor parroquial a l’església de Sant Francesc de Ciutadella fins al 2003. A més, la Capella Davídica li oferí un multitudinari homenatge en la inauguració de la seva nova seu al Socors. El 2002, la Junta Directiva li concedí l’Arpa d’Or, un dels reconeixements més prestigiosos de la institució.
El seu esperit pedagògic —humil, sacrificat i sempre orientat al bé comú— marcà profundament la comunitat músicocoral de Menorca. Avui, l’Escola Municipal de Música, els concerts de Pasqua, la vitalitat coral ciutadellenca i el record d’innombrables alumnes i companys testimonien l’impacte d’un home que entenia la música com una forma superior de servei.
Un home de veu pròpia i d’horitzons amplis
Més enllà de la seva activitat institucional, els qui el conegueren recorden la seva figura com la d’un sacerdot proper, exigent i optimista. La imatge que ofereixen les fotografies de l’època —dirigint el grup Coros y Danzas de Ciutadella, amb un jove Joan Pons entre els membres— mostra el seu compromís amb la joventut i la seva voluntat de construir comunitat a través del cant.
La crítica també valorà especialment la seva capacitat artística. Tot i que dedicat sobretot a la direcció i a la pedagogia, Coll posseïa una musicalitat profunda, forjada al Seminari i madurada al contacte amb el repertori coral més exigent. La premsa, el públic i els seus alumnes destacaven el seu esperit incansable, la seva tenacitat i el seu entusiasme contagiós.
El mestre d’un poble
Guillem Coll Allès va ser molt més que un sacerdot o un director de cor. Va ser un constructor de futur, un home que va entendre que la música podia vertebrar una comunitat, donar oportunitats a la joventut i projectar Menorca al món. La seva obra —la Capella Davídica, l’Escola Municipal de Música, la tradició coral ciutadellenca i l’impacte en centenars de vides— forma part indestriable del patrimoni cultural de l’illa.
Avui, recordar-lo és reafirmar la idea que la passió, quan es posa al servei dels altres, pot transformar una societat sencera. I això és exactament el que va fer Guillem Coll Allès: donar veu a un poble.
Guillem Coll, descobridor del talent de Joan Pons
Entre les moltes contribucions de Guillem Coll Allès al panorama musical menorquí, una de les més rellevants és la seva condició de descobridor i primer formador del baríton Joan Pons Álvarez, considerat anys després el millor baríton dramàtic del món. Pons, nascut a Ciutadella el 1946, s’inicià en el cant dins la Capella Davídica de la Catedral de Menorca, on Coll exercia no sols com a director, sinó com a guia musical i mentor per als joves amb aptituds especials.
Les fotografies de l’època, on s’hi veu un jove Joan Pons a la segona fila del cor de Coros y Danzas dirigit per Coll, ja mostren aquest primer vincle entre mestre i alumne. Coll, d’oïda fina i sensibilitat extraordinària, identificà de seguida en Pons una veu poc comuna, una musicalitat natural i una facilitat sorprenent per al fraseig. L’encoratjà a continuar formant-se, orientant-lo cap a estudis més avançats quan la Capella Davídica començà a relacionar-se amb institucions musicals fora de l’illa.
Sense aquella primera etapa al cor catedralici —on Pons aprengué disciplina, tècnica bàsica i amor pel repertori vocal— difícilment s’hauria consolidat la trajectòria meteòrica que el dugué al Metropolitan Opera de Nova York, al Teatro alla Scala, al Liceu i als principals escenaris del món. Joan Pons sempre ha reconegut el paper inicial de Coll, que li oferí les primeres oportunitats per cantar i créixer musicalment.
Així, Guillem Coll no només construí una tradició coral i educativa a Ciutadella, sinó que contribuí de manera decisiva a revelar un dels talents operístics més importants del segle XX.
