Bep Al·lès/Ciutadella Dilluns que ve, dia 24 a les 19,00 h, el ciclista ciutadellenc i recentment campió del món de l’òmmiun, Albert Torres Barceló serà rebut al Casino 17 de Gener pel Consell de Menorca que li retrà homenatge per aquesta fita en el món de l’esport de l’illa. Per altra banda Albert Torres, també rebrà a Madrid el promer dia primer de desembre un dels Premios As, com a un dels millors ciclistes espanyols.
El ciclista ciutadellenc Albert Torres Barceló ha escrit un nou capítol de glòria al seu llarg recorregut esportiu: amb 35 anys i una trajectòria plena de lluites, esforç i avançades victòries, es va coronar campió del món de l’òmmnium en el 2025 UCI Track Cycling World Championships, celebrat al velòdrom de Peñalolén, a Santiago de Xile. Aquest triomf no és només una medalla més en el seu palmarès, sinó un reconeixement a la perseverança i a una carrera que ha anat creixent pas a pas fins a aconseguir l’or mundial individual en una de les proves més exigents de la pista.
L’exhibició a Santiago: victòria, tensió i detonador d’emocions
El camí cap a l’or no va ser fàcil: l’òmmnium engloba diverses proves —scratch, tempo, eliminació i punts— i Albert va haver de mantenir una intensitat sòlida al llarg de totes elles. A Xile va fer gala de regularitat i de bona gestió de carrera: va acabar quart al scratch, tercer al tempo, tercer a l’eliminació, i va assegurar el títol en la carrera de punts final, sumant un total de 133 punts. L’oposició era ferotge: el japonès Kazushige Kuboki i el belga Lindsay De Vylder quedaren molt a prop (131 punts), fet que evidencia com estava la tensió en el tram final.
Després de creuar la meta i veure reconegut el liderat, Torres va confessar que inicialment no estava segur de ser campió: “Realment no sabia si havia guanyat… tenia els meus dubtes”. Les emocions eren evidents: un any difícil, marcat per lesions i reptes físics, donava finalment pas a un somni fet realitat.
Aquest triomf també té un valor simbòlic: és el primer títol mundial individual que aconsegueix en l’òmmnium, tot i que ja havia aconseguit or mundial en l’especialitat del madison l’any 2014 amb el seu company d’equip. Per a l’equip espanyol i per al seu entorn, és un regal al treball silenciós, però intens, d’un ciclista que ha estat sovint entre els millors, però que fins ara no havia fregat l’or en aquesta modalitat tan completa.
Qui és Albert Torres i quina ha estat la seva trajectòria?
Nascut a Ciutadella de Menorca el 26 d’abril de 1990, Albert Torres Barceló va començar a destacar en el ciclisme en pista i també compaginant la carretera. Especialista en proves d’endurància de pista com l’òmmnium i el madison, ha estat sempre un referent dins del panorama del ciclisme espanyol de pista.
A l’inici de la seva carrera ja va obtenir bons resultats: medalla de plata mundial en madison l’any 2013, or mundial en aquesta mateixa prova amb el seu company David Muntaner l’any 2014. Des d’aleshores, ha guanyat diversos títols europeus —per exemple campió d’Europa d’òmmnium el 2016 i 2017— i s’ha mantingut altament competit durant més d’una dècada.
Als grans equips de carretera també va fer incursions: forma part del Movistar Team des de 2020, compatibilitzant pista i carretera, un doble rol que reclama gran esforç i adaptabilitat. Les grans voltes, clàssiques i altres curses es van sumar al seu bagatge, encara que el seu gran escenari sempre hagués estat el velòdrom.
No tot ha estat fàcil: diverses lesions, entre elles fractures de clavícula, han posat a prova la seva resistència mental i física. Aquest 2025 ha estat especialment complicat per a Torres, però també precisament per això el títol pren més valor.
El significat de la victòria i què representa per al ciclisme espanyol
La seva victòria és doblement rellevant: per una banda, suposa la consecució d’un títol mundial en una modalitat exigent i completa per a un atleta de 35 anys, edat en què molts ja han fet una transició cap a rols menys actius. Per l’altra, l’aconsegueix en un moment on el relleu generacional al ciclisme en pista espanyol comença a prendre forma, en què Torres actua també com a exemple i far per a les joves promeses.
A més, el fet que aquest or hagi arribat en un escenari com Xile, en plena competència global i davant rivals ferotges, reflecteix que l’esforç tècnic, tàctic i mental han sumat de forma excel·lent. La seva regularitat en totes les proves de l’òmmnium va marcar la diferència: no va guanyar totes, però es va mantenir constant i va saber gestionar la carrera quan importava. Aquest tipus de qualitat es construeix amb els anys, i Albert l’ha acumulat.
Per al ciclisme espanyol, també és un missatge de vitalitat: malgrat els reptes i la competència internacional creixent, manté el seu nivell. Amb Torres al capdavant, i altres joves que venen amb força, es consolida un context d’optimisme per al futur.
Mirant cap al futur
Amb aquest títol de campió del món de l’òmmnium, Albert Torres obre un nou capítol en la seva carrera: quedar-se aquí no és la seva intenció. En declaracions recents reconeixia que “aques és un somni increïble… ara toa descansar i preparar el que vé” . Entre els seus objectius es troben mantenir-se competitiu, participar en els pròxims grans esdeveniments (incloent els Jocs Olímpics) i, per què no, seguir escrivint pàgines de la història del ciclisme en pista.
Si bé el pas del temps constreny a tothom, la trajectòria de Torres demostra que amb experiència, tècnica, mentalitat i constància es poden assolir fites que semblen llunyanes. En aquest sentit, es converteix en referent no només per a menors de pista i carretera, sinó per a qualsevol esportista que busca prolongar el seu rendiment al màxim nivell.
Albert Torres Barceló ha completat una fugida de més de deu anys fins al gran premi: el títol mundial d’òmmnium que li faltava. Des de Ciutadella de Menorca a Santiago de Xile, passant per mil sessions d’entrenament, curses infinites i moments de dubte, ha reivindicat el criteri de qui sap on va i què vol. Ha sabut esperar el seu moment, mantenir la calma quan calia, i atacar quan la cursa ho va permetre. És una victòria personal, per descomptat, però també col·lectiva: per a l’equip d’Espanya, per al ciclisme de pista del país, i per als aficionats que estimen l’esport. Albert Torres no només ha guanyat l’or: ha tornat a mostrar que, en la pista, la llengua silenciosa del sacrifici parla molt fort.
