Dia 1 de novembre passat, durant el Jubileu de l’educació, el Papa Lleó XIV proclamà al cardenal anglès, sant John Henry Newman, com doctor de l’Església i copatró, amb Sant Tomàs d’Aquino, de tots els que formen part del món educatiu.
Durant l’homilia, remarcant la gran estatura cultural i espiritual de Newman, el Papa desitjava que servís d’inspiració a les noves generacions tot ajudant-los, per mitjà de la investigació i el coneixement, a realitzar aquell viatge que, com deien els antics, ens fa passar “per aspera ad astra”, és a dir, a través de les dificultats, fins les estrelles .
Lleó XIV, reconeixent la importància de l’educació, demanava als educadors que fossin “feixos de llum” a favor de tots aquells que poden ser presoners de les ombres del pessimisme i de la por. Els demanava que difonguessin en el món contemporani les grans raons de l’esperança en aquest present enfosquit per tantes injustícies i incerteses. D’aquesta manera, afirmava el Papa, les aules promocionaran “una civilització del diàleg i de la pau” ja que “la vida s’il·lumina, no perquè siguem rics, bells o poderosos, s’il·lumina quan un descobreix en el seu interior aquesta veritat: Déu m’ha fet una crida, tenc una vocació, tenc una missió, la meva vida serveix per alguna cosa més gran que jo mateix”.
L’educació és certament l’arma més poderosa que tenim per a millor la nostra societat. L’educació no canvia el món, canvia les persones que hem de canviar el món. La vertadera educació, a la que tots hem de prestar atenció, consisteix en obtenir el millor d’un mateix. El que oferim a la infància, repercuteix a la societat. El futur pertany a la gent que es prepara per l’avui. L’objectiu de l’educació, ja ho deia Plató, és la virtut i el desig de convertir-se en un bon ciutadà.
Qui era aquest nou referent de l’Església que el Papa proposa a tenir present a tots els qui formen part del món educatiu i de l’educació en general?
Newman va néixer a Londres el 21 de febrer de 1801 en el si d’una família anglicana. Va ser el primer dels sis fills. L’any 1808 va ingressar en la Great Ealing School, en els llavors suburbis extrems de Londres, on va rebre una educació superior. El 1817 va ingressar en el Trinity College d’Oxford, on va obtenir el Baccalaureate “of Arts”. El 13 de juny de 1824 va ser ordenat diaca a l’Església anglicana i el 29 de maig de 1825 va ser ordenat prevere anglicà.
De 1826 a 1832, John Henry Newman va ser tutor a l’Oriel College, on va participar en la formació cultural de molts universitaris. El 9 d’abril de 1842 es va retirar amb uns amics a Littlemore per escriure amb ells el famós Assaig sobre el desenvolupament de la doctrina cristiana; va ser aquí on va madurar la seva «conversió» al catolicisme.
En el Memorandum de 1848 escriu que es planteja ingressar en els Redemptoristes, però després opta per unir-se a l’Oratori de Sant Felip Neri. Ordenat sacerdot el 30 de maig de 1847, va rebre el càlid alè del beat Pius IX.
El papa Lleó XIII va crear Newman cardenal del títol de San Giorgio al Velabro el 12 de maig de 1879; el lema triat resa: cor ad cor loquitur (San Francisco de Sales). A partir de 1889, als gairebé 90 anys, se li produí un creixent declivi físic; el dia de Nadal va celebrar l’última missa en públic i l’11 d’agost de 1890 morí a la seva habitació de Edgbaston. En la seva tomba va voler que s’escrivís: Ex umbris et imaginibus in veritatem (Des de les ombres i les imatges, cap a la veritat).
