M’agrada fer mots encreuats en la meva llengua materna i quasi sempre hi apareix el nom d’un aventurer, diplomàtic i espia anomenat Charles-Geneviève-Louis-Auguste-André-Timothée d’Éon de Beaumont, més conegut com el cavaller d’Éon, un personatge dels més ambigus i fascinants del segle XVIII a França.
Havia nascut el 1728 i era fill d’una família de la petita noblesa. Quan era jove, no sabia si esdevenir capellà o jutge però al final es decantà per la diplomàcia i entrà al servei del príncep Conti, cosí del rei Lluís XV. Es disfressava de dona amb tal talent que a l’ocasió d’un ball a Versalles el rei caigué sota els seus encants i li volgué demostrar fins que la realitat s’imposà. Enlluernat per aquest talent de travestisme així com per la seva erudició i el seu humor, Lluís XV el va convertir en espia al servei de França i l’envià com a ambaixador a Rússia.
D’Éon es presentà a la tsarina sota l’aspecte de la bella Lia de Beaumont. La sobirana quedà encantada i d’Éon esdevindria la seva amiga i confident. El rei de França, totalment satisfet pels seus serveis, l’envia més tard, l’any 1762, com a ambaixador a Anglaterra encarregant-li l’estudi d’una possible invasió de l’illa. A Londres, es va saber introduir al cor de l’elit mundana i desbordant de felicitat perquè era l’objecte de totes les atencions i rumors, començà una vida de disbauxa a la vegada com a home i com a dona fins que va buidar les caixes de l’ambaixada londinenca.
Quan el rei Lluís XVI va accedir al tron, no va tenir l’admiració que tenia el seu predecessor pel cavaller d’Éon i aquest caigué en desgràcia. Fou per aquest motiu que decidí quedar-se a Anglaterra, definitivament vestit de dona.
Falta de doblers, fou acollida com a dona amb el nom de Geneviève d’Éon a la casa modesta d’una vídua londinenca on hi viuria fins a la seva mort als 81 anys. Durant la preparació del seu dipòsit funerari, va descobrir-se la veritat: la vella dama era un home. Sempre havia amagat el seu sexe amb un sistema d’elàstics i corretges i mai li varen conèixer cap relació sentimental ni amb un home ni amb una dona.
Fou enterrat a un cementeri del comtat de Middlesex i malgrat haver viscut 33 anys com a dona, d’Éon fou un cavaller.
Un personatge realment singular de la Història de França del segle XVIII que va provocar moltes controvèrsies i de qui Voltaire va afirmar: “He descobert l’home més brillant del segle”.
