EL IRIS/C.M. A Menorca, molts petits propietaris d’habitatges amb llicència turística viuen moments de profunda preocupació i incertesa. Durant dècades, aquestes llicències havien representat un projecte de futur: un complement per a la jubilació o una inversió estable, un instrument que permetia planificar amb certa seguretat econòmica. Ara, amb la implantació de la borsa temporal de places turístiques pel Consell Insular, molts senten que els seus drets han estat vulnerats i que un actiu que havien obtingut legalment se’ls ha “arrabassat” sense compensació, deixant-los amb un sentiment de frustració i impotència.
L’associació VITURME, que representa els interessos d’aquests propietaris, ha denunciat que la nova borsa és “ineficaç”, “profundament injusta” i “contrària al model turístic sostenible que ha caracteritzat Menorca”, a més d’afavorir la concentració de places en mans de grans gestors. Molts propietaris havien planificat la seva vida amb una llicència que pensaven que seria per sempre. Ara, se’ls obliga a tornar-la al mercat sense rebre cap compensació. Aquest sentiment de pèrdua és especialment fort entre aquells que només disposen d’un habitatge i no formen part d’operadors turístics professionals, i consideren que l’actuació del Consell afecta directament el seu futur.
Durant dècades, aquestes llicències havien representat un projecte de futur per a un munt de petits propietaris. Ara, amb la implantació de la borsa temporal de places turístiques pel Consell insular, molts senten que els seus drets han estat vulnerats. Es senten estafats
Un preu una plaça
La borsa, amb un preu fixat de 2.500 euros per plaça, ha introduït un criteri purament econòmic per accedir a les llicències, generant controvèrsia. VITURME critica que això deixa fora molts petits propietaris i empresaris locals que havien basat la seva seguretat econòmica en aquesta llicència: “Aquesta mesura consolida una competència desigual i allunya la possibilitat que la riquesa generada pel turisme es distribueixi de manera justa entre els menorquins”, afirmen des de l’associació. La patronal sosté que la borsa “contradiu l’esperit del PTI”, que hauria de ser l’instrument encarregat de fixar els límits del creixement turístic basat en criteris mediambientals, urbanístics i socials. “L’existència d’una borsa permanent -diu- va contra el model que Menorca ha construït durant dècades i que ha diferenciat la nostra illa de la resta de Balears”.
Des del Consell de Menorca, la consellera d’Ordenació Territorial i Turística, Núria Torrent, defensa la iniciativa i destaca que es tracta d’una obligació legal, no d’una decisió discrecional. Explica a EL IRIS que, des de l’aprovació del Decret Llei 4/2025, els consells han de desplegar la borsa: “Les llicències que no s’han utilitzat durant més de tres anys entren automàticament a la borsa temporal. No es perden, només es tornen a posar en circulació, garantint que es facin servir de manera efectiva”, afirma Torrent.
Núria Torrent es defensa de les acusacions i afirma que la majoria de les sol·licituds provenen de particulars. Fins ara no hi ha evidència, diu, que grans operadors concentrin les places: “L’experiència del Consell és que no s’ha fomentat l’especulació”
La consellera recalca també que el sistema introdueix per primera vegada un cost associat a cada plaça: “Fins ara, a Menorca no hi havia cap preu fixat per obtenir una llicència. Ara, amb els 2.500 euros per plaça, els fons recaptats es destinaran al Fons Insular d’Intervenció Turística, per a actuacions ambientals i de millora territorial”. Afegeix que la majoria de les sol·licituds provenen de particulars i que fins ara no hi ha evidència que grans operadors concentrin les places: “L’experiència del Consell és que no s’ha fomentat l’especulació”, insisteix. També recorda que la borsa definitiva distingirà entre habitatges de lloguer turístic i altres establiments, com hotels i agroturismes, i només s’activarà quan les condicions tècniques i legals estiguin plenament complertes.
Un sistema “’injust”
Malgrat els arguments del Consell, els petits propietaris continuen denunciant la injustícia del sistema. Molts consideren que la seva llicència històrica, obtinguda legalment, s’ha convertit en un actiu que poden perdre sense cap mena de compensació econòmica. La sensació és que, mentre els grans operadors poden afrontar aquests pagaments sense dificultat i mantenir les seves quotes, els particulars queden fora del mercat i veuen com es posa en risc la seva estabilitat econòmica.
VITURME insisteix que el criteri exclusivament econòmic deixa fora molts propietaris petits que havien planificat la seva jubilació i ingressos amb aquesta llicència. L’entitat denuncia, en un escrit, la falta d’interlocució del Consell amb el sector dels habitatges turístics. Segons l’associació, les seves propostes no han estat escoltades, mentre que s’han atès, en canvi, els interessos del sector hoteler: “La democratització de la renda turística que representen les estades turístiques ha estat desplaçada per un model que afavoreix els grans actors del sector”.
El PSOE també ha mostrat la seva oposició. El partit va demanar el passat mes de juliol la suspensió de la borsa temporal encara que la proposta va ser tombada al plenari del Consell. El conseller socialista Edu Robsy subratlla que l’obertura d’aquesta borsa amb un criteri exclusivament econòmic no és adequada ni transparent i podria acabar concentrant les places en mans de grans gestors. Robsy posa un exemple pràctic per il·lustrar la problemàtica. Explica que un xalet amb tres estudis equival a vuit places turístiques, amb un cost total de 20.000 euros, un import que obliga a gratar-se la butxaca i que fa que només grans operadors o qui ja té experiència en gestió turística pugui assumir les places, deixant fora els particulars que havien confiat en la seva llicència per planificar el futur.
VITURME acusa el Consell d’afavorir els interessos del sector hoteler: “La democratització de la renda turística que representen les estades turístiques ha estat desplaçada per un model que afavoreix els grans actors del sector”
El conseller afegeix que, si bé el PSOE es partidari de no treure més places al mercat, la coincidència amb VITURME en la crítica sobre l’especulació és “absoluta”: si les places no es poden amortitzar, almenys la seva distribució no hauria de dependre únicament de qui pagui més. En declaracions a EL IRIS, Edu Robsy proposa també establir criteris addicionals per limitar la concentració territorial i garantir que la gestió del turisme sigui coherent amb la sostenibilitat i l’accés a l’habitatge, evitant que Menorca es converteixi en un mercat purament mercantilitzat de llicències turístiques.
El PSOE proposa suspendre la borsa, en desacord amb el contingut de la proposta i com es materialitza; mentre, des de Més defensen un intercanvi de decreixement: dues places de baixa per cada plaça nova d’alta, i mesures per evitar l’especulació amb les noves llicències
Per la seva banda, Més per Menorca considera que no s’hauria de donar d’alta cap nova plaça fins que no hi hagi un estudi de capacitat de càrrega turística vàlid. Segons la formació ecosobiranista, mentre no es fixi un límit clar de places amb zonificació coherent i regulació de les borses, qualsevol nova incorporació pot incrementar la pressió sobre el mercat residencial. En manifestacions a EL IRIS, el partit defensa un intercanvi de decreixement: dues places de baixa per cada plaça nova d’alta, i mesures per evitar l’especulació amb les noves llicències, “com ara exigir un nombre determinat d’anys a tenir la propietat abans de poder comercialitzar-la, establir límits per evitar l’acumulació de places en grans tenidors o la concentració als mateixos llocs, i no purament un criteri de cost econòmic”.
31 llicències donades de baixa
Les dades oficials del Consell, actualitzades a 31 d’octubre, mostren que de 31 llicències caducades, 45 ja havien estat assignades dins la borsa temporal, que passa a tenir 115 places disponibles. La consellera del Partit Popular, Núria Torrent, insisteix que molts nous sol·licitants són particulars i que, en cap moment, hi ha presència significativa de grans gestors. “La borsa temporal és només un impàs fins a la borsa definitiva, que distingirà entre habitatges de lloguer turístic i altres establiments”, conclou.
Malgrat els arguments del Consell, la sensació d’injustícia persisteix entre els petits propietaris. Els afectats consideren que s’ha vulnerat un dret adquirit i que la política actual afavoreix qui té més capacitat econòmica per pagar, mentre es penalitza qui ha actuat dins de la legalitat. El debat posa en relleu la tensió entre sostenibilitat, regulació turística i drets dels particulars.
Els petits propietaris denuncien que el sistema de la borsa temporal converteix una llicència històrica en un actiu comercial, mentre els grans operadors poden mantenir o ampliar la seva quota sense dificultats
Els petits propietaris denuncien que el sistema de la borsa temporal converteix una llicència històrica en un actiu comercial, mentre els grans operadors poden mantenir o ampliar la seva quota sense dificultats. VITURME insisteix que caldria incorporar criteris socials i territorials, i no limitar-se a un criteri econòmic, per evitar que l’accés a les llicències es converteixi en un joc exclusiu per a qui pot pagar.
Per part seva, la consellera d’Ordenació Territorial i Turística, Núria Torrent, recorda que la moratòria establerta pel Govern balear tenia un marc general, però que el Decret 4/2025 adapta Menorca al seu ritme: “Disposem d’un estudi de capacitat de càrrega turística, actualment en fase de correcció tècnica, que ens permetrà establir les places definitives de manera raonable”, afirma. La consellera destaca que la borsa definitiva gestionarà les places amb criteris més amplis, distingint entre tipus d’habitatges i establiments, i només s’activarà quan les condicions tècniques i legals estiguin plenament complertes.
En definitiva, la percepció dels petits propietaris és de desprotecció i pèrdua, mentre el debat polític sobre com gestionar el turisme a Menorca continua. La borsa temporal ha posat en relleu el conflicte entre sostenibilitat, drets individuals i mercantilització de les llicències, deixant clar que la gestió del turisme segueix sent un tema complex i sensible per a l’illa.
