Josep Portella Coll/Alaior – Damià neix a Ciutadella el 18 de setembre de 1915. Son pare és Josep Gomila Portella (es Mercadal, 1876) i sa mare, Margarita Coll Pelegrí (Ferreries, 1879). Josep Gomila i Margarita Coll, els pares de Damià, viuen a Ferreries, on ell és jornaler agrícola i on neixen els primers fills: Àgueda (Ferreries, 1904), Magdalena (Ferreries, c. 1907), Gabriel (Ferreries, 1911)].
La família entra a Ciutadella cap al 1912 o 1913. Circa 1915 neix Margarita, després Damià (1915), Josep (1919) i Antònia (1920). A Ciutadella seran durant uns anys pagesos al lloc de Morvedra.
Quan comença la guerra, Damià té 20 o 21 anys, és sabater i festeja una jove de Ciutadella. Ingressa a les Joventuts Socialistes Unificades, on el 1937 serà secretari d’organització sindical, i en el Partit Comunista. Entre 1937 i 1938 serà president del Front Popular de Ciutadella. És, per tant, persona compromesa en les idees socialistes, però sense que tengui cap actuació destacada.
És apressat el febrer de 1939. El 12 de febrer entra en la causa 504/1939 (4/1939 en la numeració original), juntament amb el seu germà, Gabriel, i altres. El 15 de febrer, el jutge instructor, Mateo Bosch Sansó, signa l’aute resum, on l’acusa, sense fonaments, d’haver pres part en saqueigs i assassinats, fins i tot diu que va prendre part en els fets de l’Atlante, asseveració que no sabem d’on la treu i que de cap manera és creïble. El 17 de febrer de 1939, sense possibilitat de defensa, Damià Gomila és condemnat a mort, com també ho serà el seu germà, Gabriel, amb l’única acusació d’haver estat comunista i ser agent en la confiscació de les terres dels grans propietaris.
El 9 de març de 1939, Franco atorga el vistiplau a l’execució de Damià Gomila i acorda la commutació de la pena màxima a Gabriel, que haurà de complir 30 anys de reclusió major. Damià Gomila és afusellat a la Mola el 18 de març de 1939. Damià Gomila és enterrat en la fossa pública núm. 10 del primer eixample del cementeri de Maó.
Ens posem amb la pell de sa mare. Margalida, havia perdut dues filles: Magdalena i Margarita (1931), víctimes de la tuberculosi, ha viscut l’execució d’un fill (Damià), la pena de mort commutada a reclusió perpètua per un altre (Gabriel), la presó del petit (Josep). Tot això quan el seu home, Josep Gomila Portella, amb seixanta-sis anys, també està pres dels nacionals a Mallorca.
Podem imaginar com es devia sentir aquella dona catòlica i temorosa de Déu. Va viure la pena prou estona, ja que no morirà fins els noranta anys. El 29 de setembre de 1951, les restes de Damià Gomila van ser traslladades al cementeri de Ciutadella.
