L’altre dia, llegint un article sobre aquest simpàtic animal, vaig recordar el que em contava fa anys el meu sogre sobre algunes de les seves aficions quan era un jovençà. Li agradava molt el joc de cartes on apostaven doblers que en aquell temps estava prohibit. No obstant s’organitzaven unes partides clandestines a un bar de Felanitx on algunes vegades va haver de fugir pel terrat perquè no l’enxampés la Guardia Civil. Com tots els jugadors aficionats, tenia les seves creences i per això sempre passejava dins la seva butxaca la pota d’un conill que deia li donava molta sort.
No crec que sabés que a la Xina el conill és un dels dotze animals del zodíac. Està considerat com un signe de bon auguri, portador de sort, de fortuna i de prosperitat. Aquest animal considerat amable i honest és un amulet de la sort pels pobles asiàtics. Menjar la seva carn tendria virtuts medicinals i per això el representen sovint preparant pocions dins un morter.
A la cultura popular de les Antilles franceses, aquell lepòrid es presenta com un ésser, maliciós, canalla i a vegades cínic, heroi de contes d’infants que aconsegueix sortir de situacions difícils en detriment dels poderosos. Segurament emanant de mites africans, les seves aventures arribaren a les illes franceses abans d’arribar a Louisiana. En el continent americà és conegut com a Brother Rabbit, rei de l’engany, i com a Bugs Bunny, l’heroi de dibuixos animats que va inspirar.
A la Mitologia grega és un símbol de fecunditat. Afrodita, deessa de l’amor, de la bellesa i la fertilitat és freqüentment descrita amb un conill als seus peus o acariciant-ne un. A la Grècia Antiga sovint oferien un conill com a mostra d’amor i desig sexual. L’animal prolífic és també associat a Dionís, déu del vi i dels excessos, en portava un sobre l’espatla per mostrar els naixements derivats de bacanals. No diuen reproduir-se com els conills?
Pels nadius d’Amèrica del Nord, el conill és una divinitat sagrada, un heroi civilitzador, font d’abundància i de sort. Creador del món és també “curandero”, missatger dels esperits pels indis Cherokees i els Algonquins sota el nom de Michabo. Un animal tòtem respectat i honorat per tots els Amerindis.
Per contra pels mariners encara perduren antigues creences: no es pot pronunciar a bord el mot “conill” perquè pot fer naufragar el vaixell. Antigament alguns d’aquests animals embarcats vius durant llargues travessies s’haurien escapat de llur gàbia rosegant les cordes i el cos del vaixell.
He de reconèixer que ignorava totes aquestes llegendes quan assaboria amb delit el canonget untat de mostassa que ma mare havia rostit al forn de la nostra cuina econòmica. Encara me n’arriben els aromes!
I quantes coses sobre aquesta petita bolla de pel suau tan estimada dels infants!
