Quan es van fer les primeres calculadores?
Leibniz és un científic alemany que el 1666 publica la seua primera obra filosòfica: Dissertatio de arte cornbinatoria, inspirada possiblement en el Ars Magna de Ramon Llull.
El 1673 viatja a Londres, on assisteix a reunions de la Royal Society i presenta la seua màquina aritmètica i també resultats de la suma de series infinites.
El 1684 a la revista Acta Eruditorum apareix un article seu on explica el càlcul infinitesimal.
PRIMERES CALCULADORES
El 1617 el matemàtic John Napier (també conegut com Neper) va publicar una obra (Rabdologia), on presentava tabletes que permetien convertir productes en sumes i divisions en restes.
Un regle de càlcul circular va ser presentat per William Oughtred el 1621. Era una versió circular de les tabletes de Napier.
El 1642 el matemàtic francès Blaise Pascal va fer una màquina mecànica (Pascalina) que podia fer sumes i restes. Tenia rodes de deu dents, del 0 al 9. Quan una roda donava una volta, la roda següent avançava una posició.
Per restar, la roda havia de girar en sentit contrari.
El 1650 Tito Livio Burattini (1617-1681) va fer un dispositiu de càlcul anomenat Ciclògraf que el 1658 (o abans) fou donat a Fernando II de Mèdici. Hi ha dues cartes del científic italià Giovanni Alfonso Borelli, de novembre i desembre de 1658, que anomenen l’instrument o «cassettina numeraria».
El 1670 Leibniz va dissenyar una màquina aritmètica.
El seu primer prototip data de 1671 i el model definitiu és de 1694.
La Calculadora Universal de Leibniz no només sumava i restava, sinó que també podia multiplicar i dividir.
Tenia la mateixa estructura que la Pascalina però tenia dues parts: una superior, fixa, i una altra inferior, amb una sèrie de cilindres posats en nou varetes.
Per aconseguir multiplicacions i divisions, Leibniz va inventar un dispositiu capaç de fer múltiples sumes i restes: un comptador de passes, consistent en una roda dentada cilíndrica amb nou dents o varetes de longitud variable. Aquesta roda dentada, en forma de tambor cilíndric, movia la maquinària dels càlculs amb una altra roda més petita, també amb dents, que es desplaçava al llarg del seu eix per un dial que marcava el nombre pel qual es volia multiplicar o dividir. Així, la màquina repetia la suma o la resta el nombre desitjat de vegades. Aquest original dispositiu es diu roda escalada de Leibniz.
Encara va plantejar un disseny per fer càlculs en sistema binari però necessitava una gran quantitat de cilindres i va desestimar el disseny.
