Les dades recollides pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) a l’estiu de 2025 confirmen una realitat que el sector de la restauració ja percebia: la ciutadania vol gastar poc quan surt a menjar fora. Les enquestes demostren que el 55,7% de les persones només es gasta entre 15 i 30 euros per cap en un restaurant. A aquest grup, cal sumar-hi un 6,9% que assegura no pagar més de 15 euros, xifres que reforcen l’idea d’un consum cada vegada més contingut.
La disposició a gastar més és clarament minoritària: només un 28,6% acceptaria superar els 30 euros per persona, però sense arribar als 50. I les xifres més altes són residuals: només un 5,7% assumiria pagar entre 51 i 70 euros per menjar. Tot plegat situa l’opció de menjar fora en un rang de moderació pressupostària.
Aquestes dades confirmen que els dinars i sopars en establiments de preu mitjà-alt continuen sent puntuals: i és que el 20,5% només hi menja una vegada al mes, mentre que l’11,3% declara no anar mai a un restaurant.
El supermercat, primera opció d’aprovisionament
A aquest escenari cal afegir-hi una altra realitat que el CIS destaca amb claredat: el supermercat és el centre de la compra d’aliments. Les dades del 2024 ja indicaven que el 68,2% del menjar es compra en aquest tipus d’establiments, mentre que el 29,1% s’adquireix en botigues de comestibles i el 23,7% en mercats i places. Els grans centres comercials, en canvi, es quedaven lluny d’aquests volums, amb una quota del 14,2%.
La tendència no només es manté l’any 2025, sinó que s’amplifica. El 40,4% dels enquestats hi compra menjar una vegada per setmana, el 26,3% hi va dos o tres cops per setmana i un 9,2% ho fa cada dia. A l’altre extrem, només un 7,1% hi fa la compra un cop al mes.
Aquestes dades apunten cap a un canvi d’hàbits profund: es prioritza la compra ràpida i flexible, la planificació curta i la possibilitat d’ajustar al dia la despesa en menjar.
Menorca, un mirall d’aquest canvi d’hàbits
Menorca no viu al marge d’aquesta realitat. Tot i ser una destinació gastronòmica reconeguda, amb productes locals que formen part de la identitat de l’illa, el comportament dels residents i visitants també s’està transformant.
La mitjana de despesa al restaurant que marca el CIS encaixa amb el que es percep a bars i establiments menorquins: els tiquets mitjans no creixen i es prioritza el consum en establiments assequibles, amb propostes més informals i ràpides.
Pel que fa a l’aprovisionament, el pes del supermercat com a centre d’alimentació s’ha intensificat en temporada turística. Turistes i residents coincideixen en aquesta via: comprar al súper és més econòmic, més flexible i permet organitzar la dieta sense dependre tant dels horaris dels restaurants.
El preu, factor decisiu abans de triar on menjar
El que el CIS exposa amb xifres es tradueix en una conclusió clara: el preu és el principal condicionant del consum alimentari fora de casa. No és que la ciutadania no vulgui menjar bé o gaudir d’una experiència gastronòmica; és que el pressupost no permet fer-ho amb freqüència.
La situació econòmica general i l’increment del cost de la vida són factors que pesen en aquesta decisió. I en un territori insular com Menorca, on els preus són moltes vegades més elevats per qüestions logístiques, la sensibilitat econòmica és encara més evident.
Els restaurants s’adapten: informalitat i control de cost
Aquest canvi ha provocat que una part de la restauració menorquina hagi orientat la seva oferta cap a formats que encaixin amb el que el CIS revela:
Plats compartits, més econòmics
Menús tancats amb preus ajustats
Opcions take away o per consumir a l’aire lliure
Horaris més amplis per facilitar la flexibilitat
No obstant això, els establiments de gamma alta continuen funcionant en un segment diferent, dirigit a un públic que busca experiències gastronòmiques puntuals i assumeix una despesa superior i que no segueix aquestes pautes de crisi.
Una nova manera de viure l’alimentació
El que s’observa, tant a Menorca com a la resta de l’Estat, és un consum menys ritualitzat i més vinculat al dia a dia. El restaurant deixa de ser un espai de celebració habitual per convertir-se en un complement. El centre de gravetat es desplaça cap a una alimentació gestionada a casa, al carrer o en espais d’oci, sense renunciar a la qualitat quan es tria sortir.
Aquesta nova etapa demana als actors del sector alimentari —productors, botiguers i restauradors— una adaptació intel·ligent a un consumidor que cada vegada més vol controlar la seva despesa i decideix quan i com premiar-se amb una experiència gastronòmica.
Les dades del CIS posen números a un viratge que molts ja intuïen: menys restaurant i més supermercat. Menorca, com a destí gastronòmic, té el repte d’integrar aquesta nova manera de consumir en el seu relat culinari, mantenint el valor afegit del producte local però sense ignorar que, avui, la majoria vol menjar bé sense que el compte final sigui un contratemps.
