Laetitia neix a París l’any 1957. Estudia i es llicencia en Arquitectura. En la seva preparació acadèmica descobreix els tresors arquitectònics de Catalunya (Montserrat, Gaudí, el parc Guëll, etc.). L’any 1981 visita Ciutadella per primera vegada i descobreix les pedreres de marès, que l’encativen. Per això, es decideix a fer l’estudi de final de carrera sobre el marès, les pedreres, les formes arquitectòniques espontànies, el treball dels trencadors, l’ofici com a activitat econòmica, etc.. Amb el temps, l’estudi es transforma en el llibret “Pedreres i trencadors”, aparegut en el número 22/23 de la col·lecció Quaderns de Folklore (1985). Com diu ella, els seus mestres són el gravador Marchadour i el trencador Antoni Pons Nadal. Aquella relació amb Menorca la decideix a fixar la seva residència definitivament a l’illa. Ho fa el 1991, amb la seva parella, el també artista Arturo Pascual (1945-1998), desaparegut encara jove.
Des de llavors, Laetitia combina dues activitats: la vida de l’associació Líthica, que funda entre 1994 i 1995, i la seva pròpia creació artística, d’escultura sobre diversos materials: fang, fusta, marès, pedra, i de pintura. L’associació Líthica es crea per a recuperar les pedreres de s’Hostal, clausurades el 1994, amb l’objectiu d’evitar que esdevinguessin un abocador incontrolat, com ja havia passat amb altres pedreres, i per crear un punt d’interès artístic, que a la vegada fos focus de creació. Fa trenta anys, era inconcebible pensar que el projecte de s’Hostal arribés al punt on es troba avui. El mateix 1995, amb Francesc Florit Nin, pública “Pedreres de marès”, un llibre on aboca tot el seu amor i afecte per aquell espai. L’empenta de Sauleau i dels nombrosos voluntaris que es comprometen aconsegueix objectius impensables fins fer de les pedreres un bé patrimonial comú, que rep els premis Hispania Nostra i Europa Nostra. L’any 2000 s’inicia la declaració de les pedreres com a BIC. Amb la feina de voluntaris i els ingressos autogenerats, a poc a poc es creen espais d’interès en les pedreres que criden l’atenció dels visitants, demostrant que la cultura pot generar activitat. D’altra banda, amb el temps, les pedreres s’han convertit en escenari ideal per a les més diverses activitats socials i culturals, convertint-se en un espai viu. Sense cap dubte, sense la visita de Laetitia l’any 1981 a Ciutadella, aquest patrimoni etnològic que admiram s’hauria convertit en un abocador destinat a l’oblit. A més, Laetitia és escultora i pintora, amb una producció pròpia prou coneguda, a Menorca i a França. Entre les seves obres a Menorca, destaquen les creacions als espais públics, com són les 17 gàrgoles de la Catedral de Menorca (1999), “Maternitat”, a la seu del Consell Insular de Menorca (c. 2001), “El secret”, situat a la plaça d’Artrutx (2007) o la figura rei Jaume II, feta en marès, dalt es Fossar, a Alaior. La fotografia que acompanya l’escrit és de Thierry Secrètean.
