G. Durà/Ciutadella – Aquest desembre, el Teatre d’Es Born tanca un any especialment simbòlic: la celebració del seu 150è aniversari. En parlam amb el director, Josep Marquès, que entendre com aquest espai emblemàtic s’ha convertit en un motor cultural i social per a Ciutadella, amb una programació que ha volgut apropar, més que mai, el teatre a tota la ciutadania. Marquès repassa a El Iris un 2025 intens, ple d’espectacles destacats, projectes educatius i una clara vocació de servei públic que ha convertit el teatre en un punt de trobada per a totes les generacions.
Quin final d’any li espera al Teatre d’Es Born? Quines propostes destaquen?
Aquest desembre encara queden vuit espectacles, que es tradueixen en catorze funcions. Un mes de desembre que per a nosaltres és molt especial. Dia 10 és, precisament, el dia exacte de l’aniversari dels 150 anys del Teatre, fet suposa tancar tot un cicle de celebració.
Entre les propostes més destacades, hi ha Gola. Per jo, és un dels millors espectacles -m’atreviria a dir- dels últims anys. Continuem amb Conte de Nadal, un espectacle molt bell, de proximitat i de petit format. També m’agradaria destacar Els carnissers, una producció en la qual participa l’actor menorquí Lluís Febrer. Una altra proposta que val la pena destacar –i, també, de les meves preferides aquesta temporada- és Ákri, un espectacle de circ. Per acabar, tancarem l’any amb l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca i un concert amb obres que també compleixen 150 anys, com l’òpera Carmen.
Una temporada, la d’enguany, molt marcada pel 150è aniversari. Quin balanç fas de tot plegat?
El 150è aniversari ha marcat tota la programació. Hem volgut que la celebració no se centrés en un sol acte, sinó que volíem celebrar l’aniversari tot l’any, amb una programació que hem intentat que fos més especial. Hem pogut veure espectacles molt singulars i extraordinaris, dels quals m’agradaria destacar, sobretot, l’òpera Tosca, que va funcionar d’una manera extraordinària. Vull destacar també la publicació del llibre dels 150 anys de Miquel Àngel Casasnovas i l’exposició commemorativa amb motiu d’aquest aniversari. Hem fet, també, la reposició de Momo molts anys després. El 2006 es va tancar el Teatre d’Es Born, però el 2005, poc abans, s’hi havia representat aquesta obra per darrera vegada. És per això que vam voler tornar-la a reposar. En resum, hem volgut donar-li un punt extra a la programació i a les activitats que feim.
Enguany també fa cinc anys des que va reobrir el Teatre.
El Teatre es va reobrir l’octubre del 2020 i, per tant, sí, ja fa cinc anys de la reobertura i del nou equip del Teatre d’Es Born. Però també fa 40 anys de teatre públic. És a dir, fa 40 anys que l’Ajuntament de Ciutadella va comprar el Teatre d’Es Born, amb una clara visió de convertir-lo en un teatre públic i de tota la ciutadania. I jo vaig agafar-ne la direcció amb aquesta claríssima vocació de servei públic, d’intentar arribar tota la ciutadania.
Primer, amb una programació molt variada i freqüent intentant que hi hagi sempre molta rotació d’espectacles, de moltes tipologies distintes, amb l’objectiu que tothom trobi un espectacle que l’interpel·li, almanco, una vegada al mes. En segon lloc, des de la política de preus i les accions socials I per acabar, també és imprescindible el vessant educatiu. No puc fer balanç sense mencionar el projecte ‘Teatre a les escoles’. Un projecte a través del qual es fa una hora de teatre setmanal a tots els alumnes que fan cinquè de Primària. L’objectiu és introduir la pràctica artística a tots els centres educatius i oferir l’experiència d’actuar, de ser un altre personatge i, al mateix temps, utilitzar-ho com una eina de resolució de conflicte dins les aules. És una manera brutal per introduir dinàmiques de grup, de cohesió i, per tant, també d’integració. És fantàstic veure com alumnes que els costava molt relacionar-se amb els seus companys o que es comunicaven de manera molt dificultosa, a poc a poc, ho aconsegueixen. No és només mèrit nostre, els centres educatius fan una feinada en aquest sentit, però saber que podem contribuir-hi i aportar el nostre granet d’arena pel que fa a la cohesió dels alumnes em fa moltíssima il·lusió.
S’han complert les expectatives que s’havien generat abans de reobrir?
Et puc fer una anàlisi personal d’on estàvem el 2021 i on esteim el 2025. Després, si ha funcionat o no… això crec que ho ha de decidir la ciutadania. Però el 2021, quan vaig assumir la direcció del Teatre ens trobàvem, com a antecedent, amb catorze anys de teatre tancat. Un temps durant el qual s’havia fet una feina extraordinària per part d’entitats culturals de Ciutadella com Joventuts Musicals, Jazz Obert, al seu moment el Festival de Cinema, Teatre de Butxaca, Sant Miquel i moltes més. Entitats que van mantenir les arts escèniques dins el panorama cultural de Ciutadella. El que no hi havia, evidentment, era una dinàmica d’anar al teatre, perquè no hi era.
El repte era, per una banda, captar el públic i descobrir si hi tenia interès. S’ha de recordar que, en aquell moment, ens trobàvem en un context de pandèmia. I, per altra banda, s’havia de crear una institució pública de zero. L’únic que teníem era un edifici, però no hi havia òrgan executiu. No hi havia res, més enllà del patronat i la direcció del teatre. Per tant, s’havia de dotar el teatre de totes les branques administratives i de gestió que li feien falta. Durant aquests anys s’ha fet molta feina en l’àmbit de la contractació pública per crear la institució. Maquinària i manteniment, atenció al públic i venda d’entrades, administració, producció… També es va treure a concurs el servei tècnic, el servei de comunicació, de gestoria, de neteja… Es va passar de zero a cent, en poc temps, i això ha estat tot un repte. Però el que emociona i el que fa més il·lusió és veure que com, any rere any, l’assistència al teatre no deixa de pujar. Durant aquests cinc anys, amb tot l’equip, hem aconseguit formar part de la realitat del poble i donar vida a aquest espai tan emblemàtic.
Com perceps l’impacte del Teatre d’Es Born a la vida cultural i social de Ciutadella?
Quan vam començar teníem una cosa molt clara. Nosaltres no entràvem a competir amb ningú. Per feina, i també per interès, vaig poder seguir de molt a prop el que feien fer les entitats culturals que he dit abans. Es tractava de poder-ho fer tots a l’hora i ho hem aconseguit. Prova d’això és la relació impecable que té el Teatre d’Es Born amb totes elles. Tant és així que, fins i tot, elles mateixes han decidit programar part dels seus festivals i part de la seva programació a casa nostra. És a dir, el Teatre d’Es Born, com a teatre públic, té uns recursos que aquestes entitats no tenen i no volíem fer competència deslleial. Però tots hem tingut clar que no som competència sinó que formem part d’un mateix ecosistema.
Què ens pots avançar de la programació per l’any que ve?
Et puc donar poca informació perquè serà un secret fins dia 14, quan farem la festa de presentació de programació del 2026. Puc avançar que continuem mantenint un criteri de programació que parteix de l’objectiu d’introduir tots els gèneres. En aquest sentit, recuperam la sarsuela, un gènere que s’ha demanat molt. Idò, ara, el 2026, per primera vegada des de la reobertura del teatre, el recuperam. I arriba per quedar. L’objectiu del Teatre és continuar consolidant i millorant la manera que tenim de fer feina i per al 2026 hi ha noms molt destacats.
Un missatge final?
Voldria fer una reflexió com a ciutadà, cosa que és difícil perquè no em puc deslligar del tot del meu càrrec com a director del teatre. Vull reivindicar que tenir un teatre públic obert és una oportunitat laboral per a la gent jove. És, també, una oportunitat per a la gent gran de sortir de casa i, per tant, també de combatre la soledat que, a vegades, pateixen. És també una oportunitat en l’àmbit socioeconòmic, perquè és un dinamitzador importantíssim. Al teatre hi ve gent de tots els pobles de Menorca, de totes les comunitats autònomes i tenim, també, molts assistents internacionals. Donam 10 llocs de treball directes, però més de 500 de manera indirecta. Moltes vegades s’entén el teatre com una despesa i jo diria que és un gran dinamitzador econòmic perquè generam interès com a ciutat i com atractiu turístic i cultural. Tot això contribueix a fer que el poble estigui més viu, que sigui més dinàmic. Un teatre que mai tanca, un teatre obert tot l’any, oferint programació de qualitat i estable, amb una perspectiva social i educativa, també, durant tot l’any i tot això és el gran valor d’un teatre públic que funciona.
