L’economia de les Illes Balears va créixer, per setè trimestre consecutiu, per sobre del 3 % en presentar un augment justament del 3 % en el tercer trimestre del 2025, gairebé el doble en comparació amb la Unió Europea (1,6 %) i per damunt de la mitjana espanyola (2,8 %). Així ho reflecteix l’Anàlisi de Conjuntura de les Illes Balears del quart trimestre del 2025, que han presentat avui a Menorca el vicepresident primer del Govern de les Illes Balears, Antoni Costa, i la directora general d’Economia i Estadística, Catalina Barceló, juntament amb el president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, i la consellera insular d’Economia i Serveis Generals, María Antonia Taltavull.
Totes les illes registren importants increments en el tercer trimestre de l’any, amb Mallorca al capdavant (+3,1 %). Menorca manté el ritme de creixement amb un 2,1 %, i és l’única que augmenta respecte al 2024, mentre que les Pitiüses apugen un 2,7 %.
Per sectors productius, els serveis enregistren el millor comportament (+3,1 %), mentre que la indústria s’accelera (+2,4 %) i la construcció (+2,3 %) i el sector primari (+0,7 %) es mantenen respecte al trimestre anterior.
Aquest dinamisme es reflecteix en l’augment de l’ocupació en tots els sectors excepte en el primari, fet que permet aconseguir de nou xifres d’ocupació sense precedents amb 605.034 afiliats a l’octubre, un 2,7 % més que el 2024. «A l’octubre hi ha 15.714 afiliats més que fa un any. La majoria en el sector de serveis, un 86 %», ha detallat Costa, que ha subratllat que el 61,8 % dels nous contractats tenen almenys l’educació secundària (batxillerat o FP mitjà). Cal destacar, així mateix, que Menorca va enregistrar 1.404 nous afiliats a l’octubre, la qual cosa suposa un 4,6 % de millora respecte del mateix mes de l’any passat.
El sector de serveis consolida l’impuls en el mercat laboral a l’octubre (+2,7 %) amb 507.686 afiliats de mitjana. «L’octubre ha estat un mes extraordinari per a la construcció, amb una variació anual del 2,6 % i una mitjana d’afiliats de 62.301», ha explicat Barceló. No hi ha canvis en l’afiliació del sector primari respecte a l’octubre de 2024 i, finalment, la indústria aconsegueix el millor octubre fins ara amb una pujada de l’1,8 % i una mitjana d’afiliats de 31.320 persones.
D’altra banda, la despesa turística dels deu primers mesos arriba als 22.707 milions d’euros (+4,8 %), amb Menorca liderant l’increment percentual (+7,6 %), molt per damunt de les Pitiüses (+5,1 %) i Mallorca (+4,4 %). També puja la despesa per persona i dia (199 euros) i aconsegueix un nou màxim. Per illes, les Pitiüses assoleixen els 225 euros, Mallorca els 197 euros i Menorca els 171 euros. Fins a l’octubre, han arribat a les Balears 18,4 milions de turistes (+1,8 %), amb Menorca encapçalant la pujada (+6,2 %), mentre que Mallorca i les Pitiüses mostren percentatges similars (+1,4 % i +1,3 %, respectivament).
La despesa diària dels turistes (+5,1 %) s’incrementa més que el nombre de turistes (+1,8 %) i de pernoctacions (-0,3 %), la qual cosa certifica per a Barceló «que s’està aconseguint créixer més en valor que en volum». Així mateix, la càrrega demogràfica mitjana puja a les Balears tot i mostrar davallades en diferents mesos, amb un creixement mitjà del 0,3 % fins al setembre i 1.863 milers de persones com a màxima càrrega demogràfica diària el 30 de setembre de 2025.
D’altra banda, l’hostaleria i les activitats professionals impulsen la facturació, amb una pujada del 7,6 % fins al setembre, molt per damunt de la mitjana espanyola (+4,7 %). A més, els béns de consum, els intermedis i l’energia impulsen la producció industrial (+4,3 %), una taxa també superior a la mitjana espanyola (+1,1 %). Respecte al comerç exterior, s’ha generat un superàvit de 621 milions d’euros, mentre que el ‘comerç interior’ ha enregistrat un saldo negatiu de 4.304 milions d’euros, fet que indica un canvi geogràfic dels proveïdors de béns.
El vicepresident primer s’ha mostrat preocupat pel fet que les Illes Balears presentin una de les taxes d’inflació més elevades d’Espanya, amb un 3,6 % a l’octubre enfront del 3,1 % de mitjana nacional. Així mateix, la inflació subjacent —que no té en compte els components més volàtils, com ara aliments frescs, béns i serveis energètics— repunta fins al 3,0 % a les Illes, allunyat del 2,5 % d’Espanya.
