Bep Al·lès/Ciutadella – Demà dijous, 11 de desembre, els cinemes Ocimax de Maó acolliran l’estrena a l’illa de El padre de todos nosotros, l’òpera prima com a director del guionista i dramaturg David Desola, responsable de títols com El hoyo o El practicante. La pel·lícula arriba a Menorca amb una càrrega simbòlica evident: no només està rodada aquí, principalment a Sa Mesquida, sinó que converteix el paisatge menorquí en un personatge més d’aquesta tragicomèdia familiar.
El film, rodat el passat hivern en diferents localitzacions de l’illa, narra la història de cinc germans que es reuneixen per vendre el seu pare comunista, ja difunt, a la multinacional Coca-Cola. La premissa, tan absurda com suggerent, serveix a Desola per explorar un univers de mentides entre germans, mitges veritats, rancúnies i dubtes que s’arrosseguen durant anys.
El repartiment està encapçalat per Ingrid Rubio, Naira Lleó, Eric Francés, Ramón Rados, Zorión Eguileor i la menorquina Azahara Moyano, que també exerceix de productora a través de La Moyano Films, al costat de Vivir Rodando i altres companyies.
La interpretació de Moyano ja ha cridat l’atenció de la crítica especialitzada i la pel·lícula figura entre les candidates a diverses nominacions als Premis Gaudí i als Premis Feroz 2026, en categories com actriu revelació o millor música original.
Amb una durada de 86 minuts i classificada com a comèdia amb fortes capes dramàtiques, El padre de todos nosotrosadapta al cinema l’obra de teatre No se elige ser un héroe, també escrita per Desola. El resultat és una peça molt centrada en els diàlegs, en què pràcticament tota l’acció transcorre en una terrassa oberta al mar, sobre uns penya-segats que el temps –i l’aigua– van erosionant, metàfora transparent d’unes relacions familiars que també es desfan a poc a poc.
Menorca no hi apareix només com a postal; les casetes de vorera, la llum d’hivern i el paisatge abrupte de la costa nord aporten una atmosfera molt particular al film, tal com ja destacaven els equips de rodatge durant les setmanes en què el cinema va “envaïr” l’illa el passat febrer. La producció ha estat descrita com un pas endavant en la consolidació de Menorca com a escenari de rodatges, tant per la dimensió del projecte com per la implicació d’empreses i talent local.
Des del punt de vista temàtic, El padre de todos nosotros juga amb la tradició de les reunions familiars explosives: un espai tancat, un motiu aparentment pragmàtic –decidir què fer amb el llegat del pare– i un seguit de secrets que suren a la superfície a mesura que avança la nit. El “pare comunista” que dona títol al film és gairebé un fantasma: no el veiem en vida, però la seva presència pesa sobre tots els personatges. La possibilitat de “vendre’l” a Coca-Cola, a través d’unes imatges que guarda un vell amic, obre el debat sobre la memòria, la coherència ideològica i el valor –o el preu– de les conviccions en una societat de marques i drets d’imatge.
La cinta arriba a Menorca després d’haver començat el seu recorregut a sales de la península aquest novembre, en el marc d’un llançament esglaonat que s’allargarà durant el 2026 a la resta de l’Estat.
L’estrena de demà als Ocimax de Maó suposa, per tant, una mena de retorn a casa: el públic local tindrà l’oportunitat de reconèixer paisatges, cares i accents en una història que, tot i el seu punt d’extravagància, parla de qüestions universals com la família, la lleialtat i la dificultat de posar-se d’acord quan cadascú arrossega la seva pròpia veritat.
Amb El padre de todos nosotros, David Desola fa el salt de la dramatúrgia i el guió al comandament complet d’un llargmetratge, en un projecte que molts han llegit com la seva confirmació com a autor total: idea original, text teatral, guió i direcció d’un film que ja ha despertat interès en festivals i circuits de cinema d’autor.
Demà, però, els protagonistes seran els espectadors menorquins i aquella terrassa suspesa sobre la mar de Sa Mesquida, que per fi podran veure en pantalla gran, amb la llum, el vent i el soroll de les onades convertits en banda sonora emocional d’una família al límit.
