Itziar Lecea/Ciutadella – Desembre és sinònim de Nadal. I, a Ciutadella, Nadal es nota en aquelles tradicions que, com Els Pastorets, es repeteixen amb ganes i il·lusió. De fet, segons el llibre “El centre catequístic de Sant Miquel de Ciutadella”, de Rafael M. Oléo, el 1962, any en què les dones van trepitjar les taules del teatre per primera vegada, es va representar “Llum del cel”, que l’autor descriu com una espècie de Pastorets. Han passat molts anys des de llavors, i aquest 2025 l’encarregat de donar-los vida és en Pere Domingo. Amb ell xerram un fosquet de fred sobre l’estrena d’enguany, que serà el dia 12 i es repetirà els dies 13, 14, 19, 20 (dues funcions) i 21.
És el segon any dirigint Els Pastorets. Ha sortit tot més fàcil?
No ha estat com un començar de nou, perquè hi ha hagut molts de canvis en el repartiment; però ens hem anat adaptant a base de feina, com si comencéssim de zero.
Com et vas animar a agafar la direcció d’una obra tan emblemàtica d’aquestes dates?
Em feina ganes saber què era dirigir, i li vaig dir a na Inma Cortès, amb la que tenim molta afinitat i sempre veim les coses d’una manera molt semblant. Vaig comentar-li la possibilitat de compartir la direcció, perquè quan vaig a veure una obra, me pos molt crític i pens com ho hauria fet jo, pel que em semblava que podria sentir-me còmode en aquest paper. Ella va proposar dir-ho a l’equip del teatre de Sant Miquel, però al final me va dir que ho dirigís jo tot sol, m’ho van demanar i vaig pensar “per què no!”.
Quins Pastorets tindrem enguany?
Vaig tenir molt clar des del principi quina versió volia dirigir, que és una adaptació de diverses versions escrita per na Mari Genestar. En aquesta versió tenim referències en la història original dels Pastorets, però s’emmarca en un temps actual i Josep i Maria són dues persones de Ciutadella, d’una edat una mica més avançada que els originals. Tota la seva vida han volgut ser pares, però no han tingut l’oportunitat, tot i haver-ho intentat de moltes maneres. Però, en un moment donat, la germana de Josep, que havia quedat embarassada, mor. De manera que la parella es queda amb l’infant, a pesar dels dubtes que sorgeixen davant d’aquesta situació, que no és sobrevinguda, però sí que no era la situació en què havien desitjat tenir un fill. Es dona el cas que Josep i Maria són els directors de l’obra de Els Pastorets que es representa cada any a Ciutadella. És la manera d’enllaçar segons quines escenes amb les diferents versions.
Per què vas decidir-te per aquesta versió?
Perquè me toca molt de prop. Junt amb el meu home feia tres anys que estàvem en llista d’espera per adoptar un infant. I just l’any passat, quan estàvem dirigint l’obra, ens van telefonar per anar a cercar una filleta. De fet, hi faltava manco d’un mes per estrenar quan ens ho van dir. Va ser un susto!
Ha estat prou diferent la direcció de l’any passat a la d’enguany?
Sí, l’any passat tot era molt nou, i vaig prendre molt de gust. Va ser preciós poder-ho ajuntar amb l’arribada de la nostra filla, va ser molt emotiu. Enguany, no ha estat tan especial pel fet que he anat molt accelerat i no he tingut tant de temps, perquè ser pare requereix molt de temps. M’hauria agradat poder-n’hi dedicar un poc més, però quan me van tornar a demanar per dirigir enguany, vaig dir que si, pensant en què ja ho teníem tot fet i seria senzill. Ara bé, amb els canvis al repartiment, no diria que ha estat com començar de zero, però sí que hi ha hagut bastanta més feina de la que tenia prevista. Però ha estat una experiència molt bona igualment.
Es notarà a l’obra?
Sí, el que es veurà enguany serà totalment diferent del que vam fer l’any passat, perquè els canvis de repartiment han estat en personatges principals. No diré que és una obra nova, perquè el guió és el mateix, però l’enfocament sí que ho és. En personatges com, per exemple, Josep que no record haver vist cap versió com la que tenim enguany.
Quins canvis significatius teniu en el repartiment?
Pel paper de Josep tenim a en Bep Triay, que ja havia fet teatre anteriorment, pel que anàvem a tir segur encara que aquest personatge hagi suposat un canvi. Pel que fa a l’’àngel Gabriel, la persona que ho va fer l’any passat havia de partir a estudiar, així que vaig triar a un actor que l’any passat va fer de poble i que era la primera vegada que feia teatre, però tenia clar que havia de ser ell, en Miquel Moll. En el paper de Maria repeteix Núria Taltavull, i el repartiment el completen: Laura Servera, Jesús de la Fuente, Núria Pons, Lluís Pons, Laira Capó, MªÀngels Fullana, Pere Fuster, Txema Gelabert, Inma Cortés, Muriel Moll, Esperança Cauñes, Júlia Torrico, Judit Marquès, Marta Gomila, Xavier Florit, Josep Lluís Caules, Caterina Bonet, i tots els fillets i filletes i el grup que fa de poble.
Què és el que més t’agrada d’aquesta versió?
Justament, amb aquesta versió, va ser la primera amb la qual vaig sortir a uns pastorets. Ha estat com tancar un cicle, el fet de poder-la dirigir. A més, consider que uns Pastorets és una manera diferent i més màgica de viure el Nadal. Aquests dos darrers anys hem fet Els Pastorets dues setmanes abans de Nadal, però moltes vegades queda entrellaçat entre Nadal i Cap d’Any. Per jo, és una manera molt màgica de viure el Nadal en família, amb tot el grup de persones que en formen part, que són una cinquantena.
