Nom, edat i país de procedència
El meu nom és Hansie Ruddick, Vaig néixer a Anglaterra, a la població de Poole, al sud de Londres. Tenc 37 anys. Som Bioquímica de formació, però actualment em dedic a donar classes d’anglès en línia.
Per què vas venir a viure a Menorca? En quin poble vius?
Visc a Ciutadella des de fa tres anys. Durant la meva infantesa vaig venir a passar les vacances a Menorca amb la meva família cada estiu i així vaig conèixer l’illa. Visc a Ciutadella perquè em vaig enamorar d’un ciutadellenc a qui vaig conèixer jugant a pàdel. Vam iniciar una relació i finalment hem comprat una casa i ens hem establert aquí.
Quines són les principals dificultats amb què t’has trobat per integrar-te a la societat illenca?
El procés d’integració a Menorca va ser fàcil i ràpid perquè ja rallava català des de feia temps i açò ha fet que la gent m’acceptés més fàcilment.
Què en sabies prèviament de la llengua catalana?
Abans de venir a viure a Menorca vaig residir tretze anys a Madrid. Allà vaig aprendre castellà i em vaig proposar que cada any aprendria un nou idioma. Sempre he tingut facilitat per a les llengües, ja que tenc una base gramatical molt bona. Actualment puc conversar en dotze llengües diferents, tan diferents com el japonès i el grec. Amb la meva parella, per tal de practicar, hem agafat el costum de parlar tres dies a la setmana en aquestes llengües: català, castellà i anglès, una cada dia.
Per què vas decidir aprendre la nostra llengua? On i com has après o estàs aprenent el català?
Vaig estudiar la llengua catalana perquè a la meva feina em va proposar de traslladar-me a Barcelona. Tot i que al final no es va complir aquest projecte, vaig continuar els estudis fins aconseguir el nivell C1.
Quin ajut has rebut i quines han estat les dificultats?
Ara estic fent un esforç per emprar la modalitat menorquina, ja que havia après, com és natural, l’estàndard. Em costa un poc la diferenciació, segons els casos, de l’article salat i el literari i reconèixer com a tals alguns barbarismes que sent habitualment. Som molt llegidora i açò m’ajuda molt a aprendre i millorar la llengua.
Les persones catalanoparlants, en quina llengua s’adrecen majoritàriament? Què penses d’aquesta actitud? Com vols que s’adrecin a tu? Com animaries els nouvinguts a aprendre la llengua catalana?
La gent que no me coneix, en fixar-se en el meus aspecte estranger, es sol adreçar a mi en castellà, però en el meu entorn proper, tothom es dirigeix en català. A vegades, quan veig que una persona em comença a rallar en castellà, jo li contest en català. Ara som més conscient de la problemàtica que es dona a l’illa al voltant de la llengua catalana i del perill que aquesta caigui en desús. Per açò animaria a la gent a mantenir-se fidel a la seva llengua. A més, la llengua és alguna cosa més que un mitjà de comunicació, una llengua configura el pensament. Jo la tenc tan integrada que fins i tot pens en català.
PARLA’M, XERRA’M, RALLA’M EN CATALÀ
Plataforma per la Llengua a Menorca té un grup de voluntaris que treballam per viure plenament en català en el seu territori històric. En moments delicats per a la llengua pròpia, la situació es qualifica d’emergència lingüística per la davallada del català en l’ús social, es posen en marxa actuacions per revertir aquesta situació. El primer canvi hauria de ser en el seu marc legal, que hauria de recollir l’obligatorietat de conèixer-la, i el dret de fer-la servir, en el seu territori històric. Mentrestant, volem posar èmfasi en la importància de mantenir-nos en català a ca nostra i donar a entendre als que no la parlen i/o no l’entenen que conèixer la llengua pròpia és bàsic per viure i treballar a la nostra illa. Amb aquest objectiu anirem publicant entrevistes breus amb persones que viuen a Menorca i han après català, o hi estan en procés, per mostrar com l’actitud dels menorquins que estimen la llengua és clau per ajudar-los (i ajudar-nos), d’aquí el títol d’aquesta secció.
