Josep Portella Coll/Alaior – Ramon Cavaller és una figura prou important en la història local com perquè algun historiador hi dediqui temps d’estudi. Jo només faré quatre cèntims de la seva biografia a partir de fonts genealògiques i hemeroteca. Ramon neix el 18 d’octubre de 1831, a Ciutadella. És fill de Joan Cavaller Nin (Ciutadella, 1796)] i Joana Gelabert Serra (Ciutadella, 1799). Es coneix només una germana: Àngela (Ciutadella, 1840), casada el 1865 amb Manuel Casasnovas Gil, impressor nascut a Almeria. Els Cavaller Nin eren nets d’Antoni Cavaller Sitges, ennoblit. Concos de Ramón eren Francesc Cavaller, Josep Cavaller, i Antoni Cavaller (capellà). Joan, son pare, Francesc i Josep eren mestres d’obres i van ser els constructors del cementeri catòlic (1835-1938), nucli de l’actual. En alguna informació periodística es diu que Joan Cavaller, son pare d’en Ramon, va ser el primer fosser de l’actual cementeri vell. Ramon degué tenir estudis, ja que destacà en la música, de fer fou primer flautista al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, la qual cosa ens indica una estada a Barcelona. També va destacar en la pintura i en l’escultura (seues són moltes composicions escultòriques fúnebres que encara es veuen al cementeri); de fet, l’any 1873 s’anuncia com a escultor a Ciutadella. Però sobretot destacà com a projectista i constructor i, segons sembla, va ser durant uns anys, delineant a l’Ajuntament de Ciutadella. A ell se li atribueixen obres de tanta anomenada a Ciutadella com la plaça del Mercat; el teatre del Cercle Artístic (1873 – 1875), pel que s’inspirà en teatres de Barcelona, principalment en el Teatre Romea; la projecció de la desapareguda Casa Cabrisas, el cementeri neutre (1881-1882). L’any 1881 és nomenat per a prendre part en els treballs de projecció del nou Jutjat que es vol aixecar a l’antic Claustre del Carme de Maó, encara que finalment, probablement per la seva mala salut, no hi va treballar. Un altre fet en el qual destacà és la política. Durant la Gloriosa fou un actiu demòcrata i republicà, elegit regidor el 1873. Fins i tot, acabada la Primera República, Ramon tornà ser elegit l’any 1881, moment en que ocupa el càrrec de síndic. Va morir essent un dels caps republicans, just complits els cinquanta un anys, el 14 de juny de 1883, deixant molts de projectes oberts. Ell s’havia casat el 1874 amb Magdalena Piris Cavaller (Ciutadella, 1843), amb qui havia tingut dos fills: Joan i Josep i una filla, Joana. La viuda, sola, es va mudar a Barcelona, on els fills van formar-se: Joana es casà amb el farmacèutic, Ricardo Urrutia; Joan esdevingué un músic conegut; Josep estudià farmàcia i es convertí en l’ “apotecari Cavaller”, arxiver, historiador, i paradoxalment cap de la dreta catòlica més integrista. En l’enterrament de Ramon Cavaller, el 1883, quan encara era regidor, es va produir un conflicte en el seguici, entre els membres del consistori i els “ploradors”, quan aquests van ser obligats a situar-se rere els regidors van abandonar la comitiva, de manera que Ramon fou enterrat sense ploradors. Anys després, el 1913, es produir una nova polèmica en la qual Cruz y Espada defensava l’obediència catòlica de Ramon contra aquells que el presentaven com a maçó i espiritista.
