G.Durà/Ciutadella – En plena efervescència del debat educatiu sobre la regulació de l’etapa 0-3, la Plataforma Menorca 0-3 s’ha convertit en una de les veus més actives en defensa de la qualitat i la seguretat dels infants més petits. Laia Coll, directora de l’escola infantil Sa Galera i una de les portaveus del col·lectiu, ha participat en les converses amb la Conselleria d’Educació arran del polèmic decret de menjador que ha encès totes les alarmes del sector. Una setmana després de la reunió clau amb el Govern, Coll valora positivament el resultat de la trobada que, segons diu, es va produir fruit de les pressions exercides per part de diferents actors educatius i polítics i, també, del propi col·lectiu 0-3 que ja havia posat en marxa una campanya de recollida de signatures. Tot i que l’aturada del decret no serà possible, la Conselleria s’ha compromès a eliminar-ne el contingut referit a l’etapa 0-3 i a crear una nova ordre específica, elaborada per un grup d’experts, que regularà amb detall aquesta franja educativa a partir del setembre que ve. En conversa amb El Iris, Coll analitza aquests acords, exposa les mancances del decret original i reivindica un model pedagògic rigorós que protegeixi tant els infants com els professionals que en tenen cura.
Quins eren els punts que més us preocupaven del decret de menjador?
Quan vam crear la Plataforma Menorca 0-3 ja li vam fer arribar a la Conselleria d’Educació el que consideràvem que havia d’incloure aquest decret. Els hi havíem donat la feina feta i a l’hora de fer-lo no ens han fet cas. Estem queixoses de tot. Ens hi jugam el futur i ja que es fa una normativa –que fins ara no hem tingut- almanco que estigui ben feta. El que volem es creï un grup d’experts perquè elaborin un model pedagògic. Es tracta d’un moment d’una etapa educativa que té unes necessitats específiques de cura física, de seguretat, de vincle emocional, de ritmes individuals i de processos d’alimentació molt delicats. No té res a veure amb la resta d’etapes. Nosaltres hem dit qui volíem que formés del grup d’experts que ha d’elaborar aquest model pedagògic. Volem que hi hagi una bona base.
Per a vosaltres, quins elements pedagògics hauria de tenir aquest model?
Per començar, s’ha de tenir molt present que el menjador és un temps educatiu i que és fonamental per al desenvolupament d’hàbits, de seguretat afectiva i d’exploració alimentària. Després, hem de tenir molt present que els infants necessiten una atenció molt individualitzada i constant. Això vol dir que hi ha d’haver professionals capacitats i amb la formació adequada. El decret, en canvi, rallava de monitors. Cosa que ja han llevat, però la idea inicial era treballar amb monitors. I ni broma. Hi ha d’haver personal qualificat que realment conegui el moment educatiu d’aquests infants per poder-los donar l’atenció que necessiten.
Les ràtios també són un tema delicat.
Exacte. El decret establia unes ràtios que eren insostenibles. No és possible que un adult doni de menjar a set nadons. O que un adult doni de menjar a deu o dotze infants d’un any. No es pot fer, és impensable i no podem permetre que ens deixin en una situació tan delicada. A més de posar en risc la qualitat educativa, quan no hi ha prou personal o no està qualificat, el que fas és saturar la resta. Per exemple, dins el centre tenim suports i direcció. Si tots aquests suports i la direcció han d’anar al menjador, el centre queda descobert, les aules queden sense suports, i l’escoleta sense ningú que es pugui dedicar a altres tasques educatives. I és una llàstima. Hi hauria d’haver prou personal com per no deixar el centre al descobert. A més, -no és el nostre cas- però molts centres no tenen una infraestructura adequada. Molts centres cada dia han de muntar i desmuntar la zona de menjador, per exemple, a l’aula de pisco. Han de llevar els matalassos i tot el material per després posar cadires i taules. Després, ho han de fer net i tornar a col·locar-ho tot. A més, durant el servei de menjador has de preparar els plats, has de preparar el menjar, has de netejar… Tot això no és pròpiament tasca d’un mestre. Hi hauria d’haver un personal específic per fer un altre tipus de tasques. Hi falta gent, molta gent, i se n’ha de xerrar molt i de veritat.
Fins ara, el servei de menjador, no estava regulat de cap manera.
No hi havia cap classe de regulació. Existeix el decret de mínims d’educació infantil, que és amb el qual ens regim dins els centres però no inclou res específic del servei de menjador. Volien que nosaltres ens regíssim, més o menys, amb les ràtios d’aquest decret de mínims. I hem dit que no.
D’aquesta manera, sense regulació, hi ha centres que a l’hora de donar el servei de menjador passen pena?
Tots els centres passem pena, tots. El que passa és que som molt professionals i ho fem el més bé que podem i intentem sempre millorar-ho. Per exemple, si al nostre centre hi ha vint-i-cinc infants que queden a menjador, ni de broma entraran els vint-i-cinc a menjador alhora. Ens estimem més fer un sobreesforç i acabar més tard i fer torns per poder donar qualitat. Per als infants no és el mateix dinar cinc o sis que dinar vint-i-cinc. Si les tres professionals que donem dinars podem estar amb un grupet de com a molt, nou o deu, ja hi podem posar atenció. Hi ha infants amb necessitats educatives especials, que necessiten un mestre exclusiu per a ells. També hi ha infants que comencen a menjar i s’ha d’anar viu que no s’ofeguin. A més a més, hi ha intoleràncies. Infants que, per exemple, no poden menjar ou. L’has de seure a un costat i has de vigilar que per res del món li vagi una miqueta d’ou a la boca. No són bromes. També, s’ha d’anar i venir amb els infants de les aules al menjador, fer-ho net tot per als següents torn… És molta feina. Però, a pesar de tot, en el nostre cas, ens dona molta més pau invertir més temps i acabar més tard. Fem el que podem, però ens n’anem més satisfetes. Perquè ens hem pogut mirar els infants als ulls, hem pogut veure si en volen més, si no en volen més, si el dinar li agrada prou, pots mantenir-hi una conversa, cantar una cançó, donar-los aquell caliu i aquella qualitat. En canvi, si vas de bòlit amb mínims, amb ràdios disparades, no tens ni idea si han dinat o no han dinat o si aquell fillet amb intolerància s’ha menjat un tros d’ou i no se’l podia menjar.
A part de la sobrecàrrega que suposa per a vosaltres, també té un perjudici per a l’infant.
Sobretot, té un perjudici per a l’infant. Perquè nosaltres som adultes i ens anem gestionant. Tot i que hi ha dies que, estic segura, hi ha més d’una persona que se’n va malament a casa. Perquè són moments que has hagut de córrer. Però som molt professionals i sempre pensam quina és la millor manera que tot funcioni millor. Però necessitam una normativa que ens estaloni i que sigui digna.
Quines ràtios serien adequades per a un menjador?
Les que nosaltres proposàvem eren per a nadons (EI1) 3 infants per a 1 adult. Per a infants d’un any (EI2), 5 per 1 adult. I després a EI3, que ja són més autònoms, 7 per 1 adult.
Són ratis molt diferents de les que s’incorporaven en aquest decret. Creus que es prioritzen altres criteris, com l’econòmic?
Per exemple. No ens equivoquem, la part econòmica sempre hi és present. Entenc que costa molt de gestionar i, sincerament, el govern balear fa una aportació molt bona per cada aula. Però, clar, hi ha coses que s’han de regular de la manera que toca. Nosaltres encara anam amb un decret del 2008. I les coses han canviat molt, les necessitats han canviat moltíssim. A més, abans no hi havia tants infants al menjador. Ara, amb la gratuïtat, les famílies han decidit deixar més els seus infants al menjador i nosaltres tenim els mateixos recursos que teníem abans i no hi ha prou mans. I, amb tot, hem quedat molt decebudes amb el decret i hem estat tan crítiques. Hem d’anar a protegir els infants. Què anem sobrecarregades? Sí. Què ens hem de dignificar? També. Però, sobretot hem d’anar alerta amb els infants, que són molt petitons. I un menjador massificat pot ser perillós.
I la resposta de les famílies? N’eren conscients, fins ara, de la importància d’aquest decret i de la situació als menjadors?
No, no n’eren conscients. Nosaltres som un col·lectiu molt silenciós. Ens costa dir les coses. Intentam que surti tot bé, ens reorganitzem per tirar la feina endavant i perquè sigui la més polida del món. Ens estimam molt la nostra feina i ens sentim molt afortunades de poder estar els infants, però arriba un moment que l’administració t’ha d’estalonar, perquè miracles no en podem fer. Quan ho hem explicat a les famílies sí que han agafat consciència i la veritat és que han tingut molt bona resposta. Ens sentim recolzades.
Més enllà de menjador, quines continuen sent les vostres principals reivindicacions?
La principal reivindicació que tenim és que es faci una normativa 0-3. Ens trobem en un limbo. Està reconeguda l’etapa educativa però no som treballadores de la Conselleria. I el problema que tenim és que hi ha moltes realitats diferents. Hi ha personal de cooperatives, personal municipal i n’hi ha que són d’escoles concertades. Perquè, tot i que les escoletes són de titularitat pública, són gestionades per cooperatives. Unificar i aclarir el tema de personal entenem que és complicat però és imprescindible. Tampoc no hi ha normativa de lleure i s’ha de fer, però, ja. I, també, molt important actualitzar el decret de mínims que regula l’etapa educativa 0-3. S’ha de revisar amb urgència perquè ha quedat obsolet.
