Bep Al·lès/Ciutadella – La restauració menorquina afronta el Nadal amb cautela, mantenint una demanda estable però bregant amb l’augment de costos i els canvis en els hàbits de consum. Els dinars guanyen protagonisme per davant dels sopars, i alguns establiments tanquen en festius a causa de la pressió econòmica.
La campanya de Nadal arriba a la restauració sense eufòries ni enfonsaments. El sector enceta les festes amb prudència, sostingut per una demanda estable, molt similar a la de l’any passat, però condicionat per l’augment dels costos i per un canvi cada vegada més clar en els hàbits de consum: els dinars guanyen terreny als sopars. Així ho constaten les patronals de restauració menorquines que dibuixen un escenari continuista pel que fa a reserves, tot i que amb matisos.
Els tradicionals dinars d’empresa continuen concentrant-se majoritàriament els divendres i en horari de migdia, mentre que les trobades familiars i d’amics es reparteixen al llarg de tot el mes de desembre, amb una intensitat especial durant els caps de setmana.
Els preus es moderen i l’IPC baixa al 3,2 per cent a les Balears
El novembre tanca amb una pujada de preus del 3,2 per cent a les Balears.
El comportament del client també es manté previsible en les dates assenyalades. Segons les fonts de restauració consultades es confirma que les reserves de darrera hora existeixen, però es concentren sobretot en dies menys marcats del calendari. “Per Nadal, Nit de Nadal o Cap d’Any, la planificació continua fent-se amb antelació, sense grans canvis respecte d’altres anys”, apunten des del sector.
Variacions en els preus
On sí que hi ha variacions és en els preus. Restauració Menorca CAEB reconeix un increment generalitzat de les tarifes, motivat principalment per l’augment dels costos laborals. Tot i així, la demanda aguanta. “La gent continua sortint a dinar fora en aquestes dates, tot i que amb un control més gran de la despesa”, assenyalen des de l’associació, que parla d’una clientela més continguda, però no absent.
Augmenten els dinars
L’auge dels dinars enfront dels sopars es consolida com a tendència. Una evolució que el sector atribueix tant a canvis en els hàbits socials com a raons pràctiques: conciliació, menor consum nocturn i, en molts casos, una factura més ajustada que la d’un sopar llarg. Si bé la gran majoria dels dinars d’empresa acaben en “tardeo”.
El context, però, no és còmode per a tothom. Des de la patronal adverteixen que cada vegada més establiments opten per tancar durant alguns festius o fins i tot suspendre l’activitat a l’hivern, des de gener a febrer o inclús fins el març. El motiu és clar: l’increment dels costos de personal, sumat a les baixes laborals i a la dificultat per garantir una facturació mínima, porta molts negocis a tancar la persiana quan els números no surten.
Menús de Nadal i Cap d’Any per emportar a casa
Cada vegada són més les persones, i sobretot els grups d’amics, que opten per celebrar-ho a casa però amb menjar de restaurant. Els menús per emportar s’han convertit en una alternativa en clar auge, especialment a les nits de Nadal i Cap d’Any, quan tradicionalment els establiments assumien els serveis més llargs i exigents. Ara, molts clients prefereixen encarregar el sopar amb antelació, recollir-lo a una hora pactada el mateix dia del sopar i muntar la trobada a casa, amb més comoditat i sense haver de renunciar a una proposta gastronòmica cuidada.
Per al consumidor, el canvi té un motiu evident: és una opció més econòmica i sense el cost associat al servei de sala, les begudes o els extres d’un sopar llarg. El pressupost es pot ajustar més fàcilment, especialment en unes dates en què la despesa es multiplica. A més, permet organitzar celebracions nombroses sense les dificultats d’aconseguir taula o de coordinar horaris.
Per als restaurants, en canvi, és una fórmula que per a una banda no perden la injecció econòmica d’aquests dies i per altra es converteix en una manera de conciliació laboral.
Els menús per emportar asseguren feina i facturació, però amb una logística més controlada: les comandes es tanquen dies abans i s’entreguen en franges concretes del dia en que es celebra el sopar. Això no només facilita la planificació i redueix riscos, sinó que obre la porta a un avantatge cada vegada més valorat: que els treballadors puguin gaudir d’aquestes nits amb els seus. En un context de costos elevats i dificultats de personal, aquest model guanya pes com a equilibri entre negoci i conciliació.
