Fa vuit-cents dos anys, el Nadal de 1223, sant Francesc va organitzar el pessebre vivent de Greccio. Com va sorgir el pessebre? Quina era la intenció de sant Francesc?
Va dir el següent: “Vull representar l’infant nascut a Betlem, i d’alguna manera veure amb els ulls del cos les penalitats en què es va trobar per manca de les coses necessàries per a un fillet: com va ser ficat al llit en un pessebre i com va jeure sobre la palla entre el bou i l’ase” (Tommaso da Celano, Vita prima, XXX, 84: FF 468).
Francesc no va voler crear una bella obra d’art, sinó, a través del Naixement, provocar estupor davant l’extrema humilitat del Senyor, davant les penes que va patir, per amor a nosaltres, a la pobra gruta de Betlem. De fet, el biògraf del sant d’Assís assenyala: “En aquesta commovedora escena llueix la senzillesa evangèlica, es lloa la pobresa, es relata la humilitat. I Greccio s’ha convertit com un nou Betlem”.
Una característica del pessebre és que va ser concebut com una escola de sobrietat. I això té molt a dir. El Papa Francesc ens deia: “Avui, en efecte, el risc de perdre de vista el que importa a la vida és gran, i paradoxalment augmenta per Nadal: la mentalitat de Nadal està canviada, immersa en un consumisme que corroeix el seu sentit. El consumisme de Nadal. És veritat, fer regals està bé, és una manera de celebrar, però en aquest frenesí per anar a comprar es desvia l’atenció a una altra banda i no hi ha aquesta sobrietat de Nadal. I el pessebre es va crear per portar-nos de tornada al que importa: a Déu, que habita entre nosaltres”.
I ens seguia dient el Papa Francesc: “El pessebre és com un Evangeli viu, un Evangeli domèstic. Com el pou de la Bíblia, és el lloc de trobada on portem a Jesús les expectatives i les preocupacions de la vida, com van fer els pastors de Betlem i la gent de Greccio”.
M’he posat davant del Naixement i he deixat que el meu cor sentís alguna cosa al seu interior:
NADAL, SILENCI PROFÈTIC DE LA MISÈRIA
Quan de nou ens desperta el fred
i el caliu de Nadal ens abriga,
a casa fem el pessebre
amb muntanyes de colors,
amb l’àngel, mare, fillet, pastors, …
i ens unim per cantar junts
el Glòria a Déu
i a la terra pau i amor.
I uns reis arriben d’orient
amb ganes de trobar-se amb Jesús
passejant amb cor ardent
els desitjos de pau
que ja arrelen, ben presents,
en el cor just naixent de Jesús.
Els desitjos de pau que molts sentim
poderosament cada Nadal,
plens de llum venen folrats.
No porten el clam esbojarrat
dels grans mercats
que viuen per satisfer
els ja satisfets.
Porten, més bé,
el silenci profètic de la misèria
que avui nia en altres coves
esperant de nou l’interès
dels reis d’avui i dels pastors.
