El Consell Insular inaugura l’exposició ‘Marino Benejam. Retrat d’un geni discret’ La mostra romandrà oberta a Can Saura fins al 28 de febrer, per després traslladar-se a Maó del 20 de març al 2 de maig

El Consell Insular de Menorca ha inaugurat aquest dissabte, 20 de desembre, l’exposició ‘Marino Benejam. Retrat d’un geni discret’, que posa en valor la figura d’un dels creadors menorquins més destacats, en el marc de la commemoració de l’Any Marino Benejam. La mostra s’ha obert al públic a les 12 hores a Can Saura i ofereix un recorregut per l’univers creatiu de l’artista, destacant-ne el talent, la sensibilitat i la discreció que van caracteritzar la seva trajectòria. L’exposició ha estat comissariada per Empàtic.

Marino Benejam Ferrer (1890-1975) va néixer a Ciutadella al carrer del Roser número, 9, on el seu pare treballava de rellotger. Es va traslladar amb la seva família a Barcelona amb 7 anys, a causa de la crisi econòmica provocada per la Guerra de Cuba. Des de jove va mostrar passió pel dibuix, malgrat l’oposició del seu pare, que volia que fos rellotger. Però la seva vocació va ser més gran. Va estudiar dibuix i va començar a publicar les seves historietes en revistes infantils com Pocholo, Perra Gorda i KKO.

El 1934 va iniciar la seva col·laboració amb el TBO. Després de la Guerra Civil es va convertir en un dels dibuixants més importants de la revista, treballant amb guionistes com Joaquim Buïgas.

La Familia Ulises va ser la sèrie més popular de Benejam i del còmic espanyol. Es va publicar de manera ininterrompuda des de que la va crear, el 1944, fins a la seva mort, el 1975. Benejam va voler retratar amb humor la vida de la classe mitjana espanyola del franquisme, barrejant realisme i comèdia domèstica. El ciutadellenc volia reflectir els somnis, les frustracions i les aspiracions d’una família comuna, al costat de l’anhel de millorar socialment, els valors familiars i la vida quotidiana com a mirall social amable i recognoscible.

Altres obres destacades de l’artista menorquí, que també es poden veure a l’exposició, són ‘Melitón Pérez’, ‘Eustaquio Morcillón y Babalí’ o ‘Los grandes inventos del TBO’.

El seu estil sintètic i expressiu, al costat d’una capacitat narrativa precisa, li van permetre crear personatges i situacions que es van convertir en referents del còmic humorístic espanyol. Marino Benejam va deixar una empremta indeleble en el còmic espanyol i es va convertir en un referent per a generacions de lectors i autors.

El ciutadellenc utilitzava un contorn clar i precís, sense adorns innecessaris, que facilitava la llegibilitat de la vinyeta. Els seus personatges tenen formes arrodonides, que transmet amabilitat i proximitat, evitant angles agressius o dramàtics. A més, va introduir elements narratius que van enriquir el còmic espanyol, com la combinació de gags visuals amb diàlegs enginyosos, creant una experiència de lectura dinàmica i entretinguda.

“Avui és un dia especialment significatiu pel Consell Insular i per la cultura de Menorca. Amb la inauguració de l’exposició, no només obrim una mostra artística de gran qualitat, sinó que culminam un dels actes centrals de la commemoració de l’Any Marino Benejam, que aquest 2025 hem impulsat des del departament de Cultura amb motiu del 50è aniversari de la seva mort”, ha explicat el president del Consell Insular, Adolfo Vilafranca. “Volem retre un homenatge ampli, rigorós i sentit a una figura clau de la nostra història cultural. Marino Benejam és, sens dubte, un dels creadors menorquins més universals. Nascut aquí, a Ciutadella, va saber obrir-se camí amb esforç, constància i una vocació inquestionable pel dibuix. Des de ben jove va demostrar un talent extraordinari que el va dur a convertir-se en un referent indiscutible del còmic humorístic espanyol. La seva obra, aparentment senzilla però profundament intel·ligent, va saber retratar com poques altres la societat del seu temps, amb una mirada amable, irònica i profundament humana”, ha afegit Vilafranca.

“Sèries com ‘La Familia Ulises’, però també personatges com ‘Melitón Pérez’, ‘Eustaquio Morcillón y Babalí’ o ‘Los grandes inventos del TBO’, formen part de la memòria col·lectiva de diverses generacions. Benejam va aconseguir una cosa molt difícil: explicar la quotidianitat, els somnis i les frustracions de la classe mitjana amb humor, tendresa i una gran capacitat narrativa, convertint la vida diària en un mirall on tothom s’hi podia reconèixer. El seu estil clar, sintètic i expressiu, la precisió des dibuix i la intel·ligència del gag el van situar entre els grans noms del còmic nacional, amb un prestigi que encara avui es manté intacte. Des del Consell Insular de Menorca hem assumit, durant aquest Any Marino Benejam, la responsabilitat de reivindicar el seu llegat, preservar-lo i acostar-lo a la ciutadania, especialment a les noves generacions. Aquesta exposició n’és una mostra clara. Vull destacar també la importància que aquesta exposició s’iniciï aquí, a Ciutadella, i que posteriorment viatgi a Maó. És una manera de garantir que el conjunt de la ciutadania menorquina pugui redescobrir Marino Benejam i sentir-lo com allò que és: patrimoni cultural de Menorca”, ha conclòs el president.

L’exposició romandrà oberta a Can Saura fins al 28 de febrer. Posteriorment, es traslladarà a la Sala de Cultura de Sant Antoni de Maó, on s’inaugurarà el 20 de març de 2026 i es podrà visitar fins al 2 de maig de 2026, ampliant així l’oportunitat perquè la ciutadania conegui i redescobreixi el llegat artístic de Marino Benejam.
Plataforma per la Llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Carpeta Ciutadana CIME