Antigament, per sa gent del camp s’any començava dia 26 de desembre, o sia, sa mitjana festa de Nadal o dia de Sant Esteve. Així, quan volien dir que una cosa duraria poc empraven sa dita “de Nadal a Sant Esteve”. Aquest dia idò, en es llocs que tenien missatges, solia començar es torn d’anar a romandre. Normalment l’encetava es missatge major, o sia, aquell que durant tot l’any feia de cap dels altres missatges quan l’amo no hi era.
Sa paraula “romandre”, dins es ram del camp, volia dir que es diumenges i festes, un sol homo es feia càrrec des llocs i de totes ses feines que hi havia: replegar es bestiar, donar-lis de menjar, munyir, formatjar, etc; i era una feina que es repartien entre tots, un diumenge perhom, incloent-hi també l’amo.
Es qui quedava a romandre rebia es nom de romandero i, quan es lloc era molt gran, es diumenges capvespre de sa temporada d’hivern, tenia s’ajuda de s’al·lot de barca.
Així, tot s’altre personal tenia es diumenge franc i podia davallar as poble. Ses madones aprofitaven aquest dia per comprar ses coses que havien de menester i per dur ets ous a vendre, i es pagesos, o sia es l’amos, també aprofitaven per enllestir ses seues feines tals com anar a pagar a cas ferrer o a ca s’arader i passar comptes a cas senyor des lloc.
Més tard, es fosquet, deixaven sa posada des poble i tornaven cap as lloc amb es carretó. Moltes vegades hi arribaven quan ja era fosca negra, però sa primera cosa que feia l’amo era demanar as romandero si hi havia res de nou, i aquest l’informava de totes ses novetats que hi pogués haver.
