Imaginem que l’energia fotovoltaica que es genera a la teulada d’una escola pública, a la pèrgola d’un camp de futbol o a l’aparcament d’un centre de salut no es consumeix tota en els mateixos equipaments. Que, quan la producció supera les necessitats pròpies, aquesta energia pugui ser aprofitada per habitatges o negocis del mateix poble. No és una escena futurista, sinó una possibilitat real per avançar cap a una transició energètica més participativa, en què la producció local d’energia renovable pugui beneficiar el conjunt de la població.
Els ajuntaments de Menorca disposen de cobertes, marquesines i equipaments públics amb capacitat per generar energia solar. En un context marcat pels objectius de descarbonització i transició energètica de l’Estratègia Menorca 2030, la qüestió ja no és només produir energia renovable, sinó decidir com s’utilitza i com pot revertir en el mateix municipi.
En aquest sentit, una de les línies de treball que impulsa l’Oficina de l’Energia i Transformació Comunitària (OTC) Menorca 2030 del Consell Insular de Menorca és avançar cap a models d’energia compartida que permetin implicar municipis i ciutadania en la transició energètica.
Les I Jornades de Comunitats Energètiques de Menorca: un espai per compartir eines i experiències
Amb aquest enfocament, el novembre passat l’OTC va organitzar les primeres Jornades de Comunitats Energètiques de Menorca al Centre Bit d’Alaior. Una trobada que va servir per conèixer més de prop què és una comunitat energètica i compartir experiències d’altres territoris per reflexionar sobre com aquest tipus d’iniciatives poden adaptar-se a la realitat menorquina.
En el marc d’aquestes jornades es va presentar un dels projectes més rellevants impusalts per l’OTC: l’estudi pilot sobre el potencial de l’energia solar municipal a Sant Lluís, Es Mercadal i Es Migjorn Gran. El treball analitza com es pot optimitzar la fotovoltaica existent —i la ja prevista— en cobertes i marquesines públiques, identifica excedents energètics i avalua com aquesta energia podria aprofitar-se dins el mateix municipi, aportant informació clau per impulsar comunitats energètiques.
Dades reals i escenaris possibles
L’estudi, elaborat per la cooperativa Aiguasol, parteix d’una idea concreta: en els municipis analitzats ja s’ha instal·lat —o es preveu instal·lar— més fotovoltaica de la que necessiten els equipaments públics. Un cop cobert el consum municipal diürn, l’anàlisi mostra que en determinades franges horàries es produeix més energia de la que es consumeix.
La primera prioritat és, precisament, garantir l’abastiment dels equipaments municipals. A partir d’aquí, el balanç energètic posa de manifest l’existència d’un excedent que permet plantejar altres usos dins el mateix municipi. Tal com explica Borja Olives, tècnic de la cooperativa Aiguasol, “amb el que ja està instal·lat i el que està previst instal·lar, ja hi ha prou energia per començar a plantejar iniciatives col·lectives, sense necessitat de fer noves inversions per part dels ajuntaments”.
Els resultats de l’estudi es poden entendre millor a través de casos concrets. As Mercadal, per exemple, la nova escola del municipi comptarà amb una instal·lació fotovoltaica a la marquesina del seu aparcament. La producció prevista serà superior a les necessitats del centre, especialment durant caps de setmana i mesos d’estiu, quan l’activitat és mínima. Aquesta diferència entre producció i consum fa evident que hi ha energia disponible.
A Fornells, una gran pèrgola situada a prop del poliesportiu té capacitat perquè els pocs equipaments públics de la zona puguin autoconsumir el màxim i generar energia de sobres. És un cas clar que permet visualitzar com una sola instal·lació pot abastir usos municipals i, alhora, deixar marge per a altres destinacions.
As Migjorn Gran, l’estudi identifica dues pèrgoles especialment rellevants: una al centre de salut i una altra a la carretera de Sant Tomàs. Segons l’anàlisi, amb una sola d’aquestes instal·lacions ja es podria cobrir el consum dels equipaments municipals.
Finalment, a Sant Lluís, l’estudi també detecta que, amb les diferents d’instal·lacions fotovoltaiques existents i previstes i amb un repartiment energètic òptim, es podria donar servei a tots els equipaments del municipi i encara hi sobraria la totalitat de l’energia produïda per dues pèrgoles públiques — les situades a l’aparcament del CEIP Sa Garriga i al camp de futbol—, que podrien quedar disponibles per a altres usos.
Quan entren en joc les comunitats energètiques
És en aquest context quan les comunitats energètiques esdevenen una opció real. Quan la producció d’energia d’instal·lacions municipals supera les necessitats pròpies, aquesta energia pot destinar-se a la ciutadania del mateix municipi: habitatges, petits comerços o persones que, per la seva situació —viure en pisos, de lloguer o en edificis sense teulada pròpia— no poden accedir a l’autoconsum individual.
L’estudi constata que aquest escenari ja és viable als municipis analitzats i que la infraestructura necessària, en gran part, ja existeix. A partir d’aquí, el repte és organitzar com aquesta energia pot arribar a la ciutadania mitjançant fórmules col·lectives com les comunitats energètiques.
Les simulacions incloses en el treball permeten anar més enllà i posar xifres orientatives a aquest potencial. As Mercadal, amb la futura marquesina de l’escola i aprofitant també els excedents d’altres instal·lacions existents i previstes, l’energia sobrant podria abastir aproximadament un centenar d’habitatges. A Fornells, en escenaris d’autoconsum mixt vinculats a la pèrgola del poliesportiu, també es podria arribar a més d’un centenar de llars.
As Migjorn Gran, la pèrgola de la carretera de Sant Tomàs podria donar servei a prop d’una norantena d’habitatges. A Sant Lluís, les simulacions apunten que dues pèrgoles podrien permetre un autoconsum compartit amb més de 150 llars del municipi, i amb els excedents de les instal·lacions previstes al pavelló esportiu i al magatzem municipal hi hauria potencial perquè se n’afegissin unes 200 més. En tots els casos, es tracta d’escenaris orientatius que ajuden a dimensionar el potencial real de les comunitats energètiques.
Actualment, però, no hi ha cap comunitat energètica en funcionament vinculada a aquestes instal·lacions. Segons els responsables de l’estudi, el principal repte no és tècnic ni econòmic, sinó social: cal que hi hagi iniciativa ciutadana i interès per organitzar-se.
El marc legal permet que els ajuntaments facilitin l’ús de l’energia a comunitats energètiques mitjançant diferents mecanismes, però perquè això passi fa falta que la ciutadania faci el pas i impulsi projectes col·lectius que donin sentit a aquesta oportunitat.
Aquest estudi pilot no fixa com han de ser les futures comunitats energètiques ni marca calendaris. El seu paper és aportar una base clara perquè municipis i ciutadania puguin prendre decisions informades sobre com aprofitar l’energia que ja es genera als seus pobles.
Per a l’OTC Menorca 2030, aquest treball és una eina clau per continuar acompanyant municipis i ciutadania en el desplegament de comunitats energètiques. La informació ja hi és; el repte, a partir d’ara, és transformar aquest potencial en iniciatives reals que permetin que l’energia produïda als pobles de Menorca reverteixi, també, en els seus veïns i veïnes.
