Itziar Lecea/Ciutadella– Amb motiu del 150 aniversari del Teatre des Born, l’historiador Miquel Àngel Casasnovas publica El teatre des Born. Cent cinquanta anys de vida i cultura a Ciutadella, una obra que reconstrueix, any a any, la trajectòria d’un dels espais culturals més emblemàtics de l’illa. Fruit d’un encàrrec i d’una intensa recerca documental, el llibre va més enllà de la simple crònica teatral per convertir-se en un reflex de l’evolució social, cultural i política de Ciutadella al llarg d’un segle i mig, que va ser presentat aquest passat cap de setmana.
Com neix la idea d’escriure aquest llibre sobre el Teatre des Born?
Va ser una sorpresa, i no era un llibre que hagués fet per pròpia iniciativa. Però el juliol del 2024, en Josep Marquès, el gerent del teatre, em va proposar escriure la història del teatre des Born amb motiu del 150 aniversari. Li vaig dir que si perquè ja no partia de zero, amb haver fet el nombre especial de Publicacions des Born amb el Cercle Artístic pel 125 aniversari de l’entitat. I, allà, s’hi explicava part de la història del teatre que em va servir de guia per saber com enfocar el nou llibre. A més, m’acabava de jubilar, pel que tenia temps d’acceptar l’encàrrec. Així, vaig començar a fer-hi feina tot d’una, aprofitant els mesos de tardor i hivern, i per Setmana Santa ja en tenia la primera versió. Hem pogut complir els terminis per tenir el llibre a final d’aquest 2025.
Quines han estat les principals fonts documentals per reconstruir aquests 150 anys d’història?
Per una banda, m’he mirat totes les actes del Cercle Artístic des del 1881, tot i que les antigues donen molt poca informació. Una altra font fonamental ha estat la premsa, tant històrica com actual. He fet una feina gran d’hemeroteca, tant en la part que està digitalitzada com la més actual, que no hi està. Publicacions com El Iris i el Diari Menorca, o les revistes Es Carrer i Cap de Ponent m’han ajudat a reconstruir quines obres es representaven, la problemàtica amb les obres i reformes -que també he consultat a l’Arxiu Administratiu Municipal-; i també he emprat tot el que va recopilar en Josep Pons Florit, que en Joan Gomila, en Gumi, és el dipositari, i és una documentació molt valuosa. Aquestes han estat les principals fonts que he consultat, i crec que el resultat és un resum clar del que han estat els 150 anys del teatre.
Com està estructurat el llibre?
L’estructura del llibre és cronològica i he intentat reconstruir, any a any, totes les temporades. Segur que hi falten coses, perquè de documentació n’hi ha moltíssima, però lo principal hi és.
Quina importància ha tingut el Teatre des Born en la vida de Ciutadella?
Ha tingut molta vida. Durant molt de temps va ser el referent autèntic de la vida cultural, social i fins i tot política de Ciutadella, perquè era el que tenia més aforament -més enllà dels religiosos-. Per açò he titulat el llibre “El teatre des Born. Cent cinquanta anys de vida i cultura a Ciutadella”, i he escrit la història del teatre en paral·lel amb la història del poble, de manera que situa al lector en el context històric del moment.
Un exemple. En els anys 20, un dels grans problemes d’Espanya era la guerra del Marroc. I al teatre es va fer present amb funcions que es van representar en benefici de les tropes que hi van anar, especialment de la guarnició de Menorca. Però n’hi ha molts més, començant per les inquietuds d’una societat que va dur a la creació del teatre.
Creus que el llibre pot sorprendre el lector actual?
Crec que sorprendrà un poc la història més antiga, com són els capítols de la guerra civil o la postguerra. És un teatre estimat, però la societat actual en coneix els darrers 50 anys, en general. De manera que, molts el recorden més com a cine que com a teatre, ja que va ser l’activitat principal durant el segle XX. Les representacions teatrals eren més esporàdiques. Potser sorprendrà saber que, en els seus inicis, el teatre tenia temporada de sarsuela i òpera. Eren capaços, amb molt pocs recursos, de mantenir temporades d’espectacles que són costos de fer. Segurament també sorprendrà el lector que el teatre mai ha estat propietat del Cercle Artístic, sinó que ha estat privat i el Cercle el tenia en règim d’arrendament, fins a la compra de l’Ajuntament.
Quines figures històriques no s’entenen sense el Teatre des Born?
Dels primers, diria els promotors, que van ser n’Antoni Florit, en Gaspar Jordi Saura, i n’Antoni Sancho. Una persona que va tenir molt de protagonisme durant les primeres dècades va ser en Josep Moll, en “Mollet”, son pare de Francesc de Borja Moll, que pintava decorats, actuava, tocava música… Feia de tot. Un altre nom és el de José Delfín Serra, com a actor i director de companyia teatral, que va ser present amb moltes obres. Per la part lírica, en Joan Pons, que una de les seves primeres actuacions va ser al teatre. En Jeroni Marquès també va ser fonamental com a actor i director teatral, però també com a president del Cercle Artístic i que va reinventar la vida cultural de l’entitat i va impulsar el Premi Born de teatre. Per tant, de persones en podem destacar moltes, i segurament en podríem treure moltes més.
La recerca també dona peu a moltes anècdotes.
Com deia, he anat any a any desgranant l’activitat del teatre, fins allà on he pogut. I d’aquí en surten moltes d’anècdotes. Un exemple, l’estrena de l’obra Àgueda Ametller, que va ser molt emblemàtica. Es xerra molt de Foc i Fum que, curiosament no es va estrenar as Born, sinó al que es deia “Teatre de verano”, que era a la illa del Camí Degollador, Avinguda de Capità Negrete i Carrer Mallorca. Durant el segle XIX, aquest teatre va tenir molt d’èxit, i allà es va estrenar Foc i Fum. Una anècdota molt sonada va ser l’any 1909, quan va venir una domadora amb cinc lleons, i segons tradició oral, el teatre va pudir durant temps per haver acollit aquests animals.
Et planteges continuar aquesta feina d’investigació sobre el teatre en un futur?
Ara, més que una segona part, sí que m’agradaria fer una segona edició més completa, perquè no seria gens difícil. Tot i que crec que les dades i anècdotes més rellevants hi són. Es podria haver fet una base de dades amb totes les obres documentades i fer un apèndix, tot i que duria molta feina. Però sí que em faria il·lusió, encara que, inicialment, no hagi estat una línia de feina personal. Però si és una feina que me brinden que me fa il·lusió, ho faig. A més, sempre he tingut vinculació amb el Born; he estat vicepresident del Cercle Artístic. Es Born és part de casa meva, i la història del teatre no s’entén sense el Cercle Artístic. Per tant, sí, m’animaria a seguir xalant i estudiant sobre el teatre.
