La tradició més estesa a Espanya a les festes nadalenques és la de prendre’s els 12 raïms la nit de Cap d’Any, el 31 de desembre, a les 00:00 hores al so de les 12 campanades que donen la benvinguda al nou any.
Per parlar de l’origen d’aquesta tradició, cal esmentar diverses teories, encara que la més estesa i coneguda possiblement sigui l’excedent de raïm.
1909 va ser un any en què va haver-hi molt bona collita de raïm i els agricultors de la comarca alacantina de la Vall del Vinalopó van aprofitar la conjuntura per treure-les al mercat sota el nom dels «raïms de la sort”.
Encara que hi ha cert dubte per part dels agricultors, el que sí que se sap és que els més grans d’aquesta localitat recorden que algú els va explicar que algun vilatà va guardar, com a singulars i exquisits postres per al sopar de la nit de Cap d’Any, grans de raïm suficients perquè cada comensal els prengués quan el rellotge donés la mitjanit.
