Menorca tanca el 2025 amb una economia aparentment forta, però sotmesa a tensions que ja no es poden considerar conjunturals. Les dades del tercer trimestre confirmen una illa que funciona a ple rendiment durant els mesos d’estiu, amb xifres rècord de turisme, consum energètic i ocupació. Tanmateix, sota aquesta superfície de bonança, s’hi acumulen límits estructurals que qüestionen la sostenibilitat del model actual.
Tal com exposa l’article de l’economista Joan R. Sánchez Tuomala, membre del Cercle d’Economia de Menorca, el creixement continua, però ho fa a un ritme més moderat i amb cada cop menys marge. El mercat laboral frega la plena ocupació, però aquesta bona notícia es converteix en un problema quan empreses clau no troben treballadors. La manca de mà d’obra no és només una qüestió demogràfica: està estretament vinculada a un accés a l’habitatge cada vegada més restrictiu.
El preu de l’habitatge s’ha disparat molt per damunt de la mitjana balear i estatal, mentre el parc d’habitatges principals pràcticament no ha crescut. Aquesta combinació dificulta l’arribada de nova població activa i expulsa residents, especialment joves, del mercat. Sense persones, no hi ha activitat econòmica possible, per molt rendible que sigui el sector turístic.
A tot plegat s’hi suma una estacionalitat que Menorca encara no ha sabut corregir. La concentració extrema d’activitat en poques setmanes genera pressió ambiental, social i d’infraestructures, però no resol els mesos de menor activitat. El resultat és un model intensiu, vulnerable i cada vegada més tens.
Davant aquest escenari, la pregunta ja no és si Menorca pot continuar creixent, sinó com i amb quin objectiu. El futur passa per créixer millor: amb habitatge assequible, diversificació econòmica, planificació territorial i una visió compartida de llarg termini. Sense decisions valentes, el risc no és l’estancament, sinó el deteriorament progressiu del benestar.
