Bep Al·lès/Ciutadella – Menorca ha tancat el tercer trimestre de 2025 amb un nivell d’activitat econòmica elevat, però també amb indicadors que mostren que el cicle expansiu iniciat el 2023 ha entrat en una etapa de maduresa i moderació. Així ho posa de manifest l’anàlisi econòmica elaborada per Joan R. Sánchez Tuomala, membre del Cercle d’Economia de Menorca, basant-se en dades de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i del mateix Cercle d’Economia de Menorca, que destaquen tant la força del sector turístic com les tensions estructurals que condicionen el futur de l’illa.
Creixement amb moderació però consistència
Els indicadors econòmics del primer semestre del 2025 reflecteixen una economia que segueix creixent, però amb una dinàmica menys accelerada que en els anys immediatament posteriors a la pandèmia. Segons l’OBSAM, Menorca ha mantingut una forta activitat durant els mesos d’estiu, impulsada per la demanda interna i el repunt turístic, tot i que ja s’aprecien signes de moderació en la inversió i la confiança empresarial, especialment en sectors fora de l’àmbit turístic i del consum.
Aquest comportament s’ajusta a una tendència observada a nivell regional: l’economia de les Illes Balears mostra encara creixement, però amb ritmes moderats que, en alguns indicadors, ja són inferiors als de trimestres anteriors. Un informe recent assenyala que l’economia balear va créixer un 3,2% el tercer trimestre de 2025, un percentatge que reflecteix un creixement moderat però resilient, superior al que s’observa en altres comunitats espanyoles.
A Menorca, aquest creixement moderat es tradueix en previsions d’un tancament d’any al voltant del +2,5%, similar a la dada registrada el 2024 i per sota del creixement excepcional observat en l’etapa immediata a la pandèmia. Això indica que l’expansió econòmica continua, però ja amb menys impuls, fet que convida a entendre l’evolució actual com una fase de consolidació del creixement, però també de transició cap a un ritme més sostingut i menys volàtil.
Mercat laboral: eficients però tensionat
Un dels aspectes més remarcables del període recent ha estat l’evolució del mercat laboral, que en el tercer trimestre de 2025 ha mostrat signes de forta ocupació i reducció d’atur. L’afiliació a la Seguretat Social ha assolit màxims històrics per a aquest trimestre, xifres que posen de manifest la intensitat de l’activitat econòmica i l’activació de llocs de treball a múltiples sectors productius. Aquesta situació ha reduït l’atur a nivells molt baixos: només 1.597 persones a l’atur, aproximant-se a la plena ocupació, un nivell destacable per a una economia insular com la menorquina.
Tot i això, aquesta aparent bona notícia amaga una realitat menys positiva: la manca de mà d’obra disponible. Els sectors que depenen intensament de treballadors qualificats i no qualificats —com la construcció, l’hostaleria o els serveis — han trobat creixents dificultats per cobrir les seves necessitats de personal, fet que provoca tensions salarials i una competència entre empreses per retenir o atraure treballadors. Aquesta situació limita la capacitat de resposta del teixit productiu davant de majors demandes i projectes d’expansió.
El mercat laboral balear, en conjunt, també mostra dinàmiques de creixement de l’afiliació i de baixada de l’atur, tot i que les dades difereixen per illes i sectors, amb un centre de gravetat més fort a Mallorca, però una tendència positiva que es manté també a Menorca.
L’habitatge: un obstacle per al creixement
Un dels reptes estructurals més evidents és l’accés a l’habitatge. Menorca ha experimentat un increment sostingut dels preus de l’habitatge al llarg de la dècada. Segons l’anàlisi de Sánchez Tuomala, el preu del metre quadrat ha pujat entre un 120% i un 160% des de 2014, molt per sobre de les mitjanes balears i nacionals, fet que dificulta l’accés de residents i de persones que voldrien establir-s’hi per raons laborals o familiars.
Aquesta escassetat d’habitatge assequible s’explica en part per l’atractiu de Menorca com a destinació residencial i turística. Els habitatges no principals (segones residències o immobles amb ús temporal) han augmentat un 46%, mentre que el parc d’habitatges destinats a residents gairebé no ha crescut en l’última dècada. La pressió del mercat immobiliari, combinada amb una oferta limitada i una demanda sostinguda, ha deixat com a resultat una competència elevada per accedir a pisos i cases, especialment en àrees urbanes o pròximes a nuclis amb major activitat econòmica.
La situació del mercat immobiliari menorquí es veu reforçada per informes regionals que indiquen que el mercat de les Illes Balears continua sent atractiu per a inversors i compradors estrangers, amb preus que podrien augmentar aquest 2025, tot i la limitada oferta de noves unitats habitacionals al mercat. Això situa Menorca en una posició on la demanda supera l’oferta, fet que limita la capacitat d’atraure nova mà d’obra i reforça les tensions en el mercat laboral i econòmic.
Estacionalitat i pressió humana
Un tercer repte estructural clau és l’estacionalitat de l’activitat econòmica i de la pressió de població. Menorca és una illa turística que viu una forta concentració de fluxos de persones durant els mesos d’estiu. Durant els pics de temporada alta, Menorca arriba a rebre més de 175.000 persones al dia, més del doble de la població resident, fet que posa una enorme pressió sobre infraestructures, serveis i recursos, però que també condiciona fortament la dinàmica econòmica de l’illa.
Aquesta estacionalitat es reflecteix en l’ocupació hotelera durant els mesos anteriors i posteriors a l’estiu, que es manté entre el 50% i el 60% als mesos de maig i octubre, pràcticament els mateixos nivells que abans de la pandèmia. A més, l’estada mitjana dels visitants s’ha reduït en un 8,7% respecte al tercer trimestre del 2019, tot i que la despesa per persona i dia continua augmentant, fet que apunta a un model turístic basat en més turistes però amb estades més curtes.
Aquest patró d’estacionalitat genera beneficis econòmics concentrats en poques setmanes i dificultats per mantenir activitat i ocupació durant la resta de l’any, especialment en sectors que depenen directament del turisme. Això fa que l’economia de Menorca sigui especialment vulnerable a factors exògens com canvis en la demanda turística, condicions climàtiques o incerteses internacionals.
Demografia: creixement però reptes de sostenibilitat
L’evolució demogràfica de Menorca ha estat notable en els últims anys. L’illa ha superat els 100.000 habitants, una fita significativa en el seu creixement poblacional recent. Segons dades de l’INE i diversos informes estadístics, Menorca tenia una població estimada de 102.477 habitants el 1 de gener de 2025, consolidant una tendència de creixement impulsada principalment pel saldo migratori net.
Aquest augment de població, si bé aporta dinamisme social i diversifica la base demogràfica, també genera pressions sobre infraestructures, serveis públics i el mercat d’habitatge. Les previsions de creixement continuat plantegen la possibilitat que l’illa pugui superar els 140.000 habitants en la propera dècada, un creixement que incrementaria encara més la demanda de recursos i serveis essencials.
Conclusions i reptes de futur
Menorca presenta una economia que ha sabut mantenir nivells d’activitat elevats i un mercat laboral actiu, però que també afronta reptes estructurals que condicionen la seva sostenibilitat a mitjà termini. La moderació del ritme de creixement, les tensions laborals, l’escassetat d’habitatge assequible, l’estacionalitat i la pressió demogràfica són elements que demanen una resposta política i estratègica coordinada.
L’anàlisi de Joan R. Sánchez Tuomala del Cercle d’Economia de Menorca posa de manifest la necessitat de mirar més enllà dels indicadors macroeconòmics i abordar mesures que puguin reforçar la cohesió social, ampliar l’oferta d’habitatge, incentivar la diversificació productiva i reduir la dependència excessiva de la temporada alta turística. Aquest són reptes que no sols afecten l’economia menorquina, sinó també la qualitat de vida dels seus habitants i la capacitat de l’illa per adaptar-se a un context econòmic i social cada cop més complex.
