Nom, edat i país de procedència
Hola, nom António, tenc 50 anys i som portuguès, tot i que vaig néixer al Brasil. Ma mare és portuguesa i hem viscut entre Portugal i Brasil, a Porto i Goiás respectivament.
Per què vas venir a viure a Menorca? En quin poble vius?
Vaig venir de vacances el 2010, ja coneixia diversos llocs d’Espanya: Barcelona, Astúries, Mallorca…, i hi vaig fer amistats que em van convidar a tornar a l’illa per fer classes de kick-boxing. Llavors vaig conèixer la que seria la meva dona, també portuguesa, que vivia a Menorca. I el 2017 vaig decidir de quedar a viure a Menorca, un lloc meravellós amb moltes oportunitats i amb una millor qualitat de vida. Actualment vivim as Mercadal, un poble molt tranquil i amb bona gent, m’encanta viure aquí.
Quant de temps fa que hi vius?
Fa vuit anys que vaig arribar a Menorca. Els primers cinc anys vaig viure a Maó.
Quines són les principals dificultats amb què t’has trobat per integrar-te a la societat illenca?
Efectivament, la integració en una nova societat no sempre és ràpida i fàcil, necessita el seu temps, i crec que es podria fer més per ajudar els nouvinguts, en el sentit d’explicar-los la realitat de Menorca i acompanyar-los en el seu procés d’adaptació des dels Ajuntaments i altres institucions. En el meu cas, sempre he tingut una actitud activa i positiva d’integració, he cercat cursos per internet sobre la llengua, m’he informat sobre les actuacions de l’ajuntament en l’acollida als nouvinguts, he estat atent al diari Menorca per estar al dia de les activitats que s’organitzen, etc., però així i tot, et sents un poc tot sol. Per altra banda, he patit un racisme de baixa intensitat en viure algunes situacions incòmodes perquè m’han confós amb una persona àrab. Es veu que alguns tenen una percepció negativa d’aquesta cultura. També hi ha hagut gent bona que m’ha ajudat, i crec que la meva actitud d’obrir-me, de no tancar-me dins el meu món, i avançar en l’idioma propi de Menorca ha estat del tot positiva.
Què en sabies prèviament de la llengua catalana?
Ja sabia que aquí es parlava català perquè els amics em van dir que aquí es parlava castellà i català. Tot d’una vaig fer una recerca per Internet i vaig intentar llegir alguna cosa en català i ho vaig entendre. Em va encantar la paraula Benvinguts que vaig llegir a l’aeroport de Menorca quan vaig arribar.
Per què vas decidir aprendre la nostra llengua?
Estic en aquest procés des que vaig venir a viure a l’illa, ho vaig trobar necessari i, sobretot, m’agrada molt aquesta llengua, la trob molt bonica, m’agrada com sona el català de Menorca. Quan la meva cap a la feina em va dir que primer aprengués anglès i castellà jo vaig dir: “No, primer català”.
On i com has après o estàs aprenent el català?
Ara estic utilitzant el Duolingo i també em vaig comprar una Bíblia en català, que també llegesc i escolt en català per Internet. Em va molt bé escoltar la gent com parla i m’alegr quan veig que avanç i ja entenc moltes coses.
Quin ajut has rebut i quines han estat les dificultats?
Tot i que he fet molta feina individualment en l’aprenentatge de la llengua, fa dos anys vaig fer un curs a l’Escola d’Adults as Mercadal gràcies al qual vaig aprendre molt i el vaig trobar molt interessant. Érem quatre alumnes, un francès, un anglès casat amb una menorquina, un marroquí i jo, tot i que al final de curs, per temes de feina, només en van quedar dos.
I gràcies a aquesta entrevista de Plataforma per la llengua he sabut que existeix un programa de parelles lingüístiques que organitzen els Serveis lingüístics dels Ajuntaments de l’illa per aprendre català.
També he de dir que a casa parlam portuguès, castellà i un poc de català. En aquest punt és important tenir en compte que català i portuguès són llengües romàniques, les dues provenen del llatí (com el castellà, català, italià…) i açò és una ajuda. I afegir que meu fill va estudiar la primària a l’escola Mateu Fontirroig a Maó, ara ja va a l’Institut, i gràcies a l’escola parla menorquí perfectament i m’ajuda amb paraules i amb petites converses, per exemple quan parlam de futbol, l’esport que ell practica a l’illa.
Quines són les primeres paraules en menorquí que vas aprendre?
Les primeres paraules que vaig aprendre en menorquí va ser bona nit, de res, bon dia, capvespre…
I la paraula que vaig veure a l’aeroport amb lletres grans i que em va agradar tant: Benvinguts.
Les persones catalanoparlants, en quina llengua s’adrecen majoritàriament? Què en penses, d’aquesta actitud? Com vols que s’adrecin a tu?
Mira, tenc amics a la meva feina que són menorquins i em diuen que no aconsegueixen parlar en català amb persones que no parlen el menorquí com si fossin d’aquí. Jo, al principi, no m’ho podia creure i seguia demanant diverses vegades que m’hi parlassin, però no hi havia manera. Encara ara, quan algunes vegades intento parlar en català amb ells, em contesten en castellà i açò em va desanimant del tot. Per això, en la feina pens que gairebé ja he desistit, només amb algun pacient hi parlo i aquests sí que m’animen i ho valoren.
De ver que m’agradaria molt que els companys m’ajudessin, ja que em desenvoluparia molt més ràpid en l’aprenentatge de la llengua catalana.
L’actitud hauria de ser d’estima cap al seu país i la seva llengua i fomentar que els nouvinguts aprenguin com més prest millor l’idioma d’aquí, perquè en la mesura que l’aprenguin serà més fàcil la convivència en comunitat.
Com animaries els nouvinguts a aprendre la llengua catalana?
Jo estimo la llengua catalana i la continuaré estudiant, i sé que algun dia ho aconseguiré. I als que estan començant els ensenyaré el que sé i els diria que mai desisteixin, que no és fàcil, que tots els idiomes tenen les seves complexitats, mes no és impossible.
I que parlar català t’obrirà portes: feina, convivència, amistats, integració…
PARLA’M, XERRA’M, RALLA’M EN CATALÀ
Plataforma per la Llengua a Menorca té un grup de voluntaris que treballam per viure plenament en català en el seu territori històric. En moments delicats per a la llengua pròpia, la situació es qualifica d’emergència lingüística per la davallada del català en l’ús social, es posen en marxa actuacions per revertir aquesta situació. El primer canvi hauria de ser en el seu marc legal, que hauria de recollir l’obligatorietat de conèixer-la, i el dret de fer-la servir, en el seu territori històric. Mentrestant, volem posar èmfasi en la importància de mantenir-nos en català a ca nostra i donar a entendre als que no la parlen i/o no l’entenen que conèixer la llengua pròpia és bàsic per viure i treballar a la nostra illa. Amb aquest objectiu anirem publicant entrevistes breus amb persones que viuen a Menorca i han après català, o hi estan en procés, per mostrar com l’actitud dels menorquins que estimen la llengua és clau per ajudar-los (i ajudar-nos), d’aquí el títol d’aquesta secció.
