Voldria acollir el nou any amb un somriure per la vida, pels records, per la claror del cel, pel renou delicat de les gotes que cauen de la fulla dels arbres, pel cant dels ocells, per estimar i sentir-me estimada.
Crec que el somriure està íntimament lligat a l’alegria de viure, a la salut i a la longevitat. Una persona somrient invita a la cordialitat, a l’entusiasme, a l’optimisme i com va dir el gran Charlie Chaplin: “Un dia sense somriure és un dia perdut”.
I voldria acollir el nou any amb un poema que parla del somriure del que fou periodista, poeta i escriptor Raoul Follereau (1903-1977) i que diu així:
“Un somriure no costa res i fa molt,
enriqueix al qui el reb sense empobrir el qui el dona,
no dura més que un instant,
però el seu record és a vegades etern.
Ningú és prou ric per prescindir-ne,
ningú és prou pobre per no merèixer-lo.
Aporta la felicitat a la llar,
és el senyal per excel·lència de l’amistat,
un somriure dona confort a una persona cansada,
dona coratge al més desanimat,
no es pot ni comprar, ni prestar, ni robar,
car és una cosa que només té valor
a partir del moment en què es dona.
I si trobeu qualcú que ja no sap somriure
sigueu generosos, doneu-li el vostre
perquè ningú necessita més un somriure
que algú que no en pot donar.
El somriure és un llenguatge per si sol!”
És ben clar que es pot somriure de moltes maneres per expressar sentiments diversos, inclús a vegades pot amagar també la veritable natura d’una persona del tot canalla.
Però jo em qued amb aquell somriure que ens revela un sentiment d’alegria espontània, de bondat i de tendres
Venturós any 2026!
