Recentment ha sortit publicada, en el número 15 de la revista Nemus, de l’Ateneu de Natura de Castellò de la Plana, la descripció d’una nova espècie de cranc fòssil trobat a Ciutadella. L’ha descrita el paleontòleg tarragoní, expert en crancs, Alex Ossò, a partir d’un exemplar conservat en el Museu Diocesà de Menorca (Ciutadella de Menorca) i que forma part de la col·lecció paleontològica d’en Fernando Escalante Diaz, el qual va trobar el cranc el març de 1993 en unes roques del Miocè superior, es a dir, amb una edat d’uns cinc milions d’anys.
Fig. 1. Holotipus de Pilumnus escalantei Ossò et al. 2025 (MDM-CFED-94a) conservat al Museu Diocesà de Menorca (Ciutadella). L’amplada màxima de la part dorsal del cranc és de 44 mm).
L’exemplar conservat en les col·leccions d’història natural del Museu Diocesà és un motlle intern de la part dorsal del cos, es a dir, no es conserva la closca en si, sinó una copia exacta de la seva part interna, gracies a que, en un moment donat, l’arena va entrar dins el cos del cranc. El fòssil que ara tenim és aquesta mateixa arena, però transformada en pedra. Malauradament, no s’han conservat ni les cames ni les mordales.
N’Ossò ha batiat el cranc (que porta el número de registre MDM-CFED-94a) amb el nom de Pilumnus escalantei, en honor al seu descobridor. Els pilúmnids formen una família de crancs que, a les Balears, s’anomenen col·loquialment com “cranquets vellutats”, dels quals n’hi ha representades dues espècies diferents de mida bastant petita (com a màxim, tenen una amplada de 28 mm). En el registre fòssil, el gènere Pilumnus es conegut des de l’Oligocè (es a dir, fa uns 30 milions d’anys), i actualment té una distribució cosmopolita, es a dir, es troba a tots els mars del món.
A més del P. escalantei, l’article publicat a Nemus recull tres espècies, totes elles del Miocè, conservades a la col·lecció paleontològica de n’Escalante: el Cancer sismondai von Meyer, 1843 i una espècie de “sastre”, la Galathea weinfurteri Bachmayer, 1950, a més d’algunes restes d’un cranc d’aspecte estrany, que el paleontòleg ciutadellenc, Joaquim Sánchez Navarro, va descobrir al llevant de Menorca l’any 2010 (Ranina cf. palmea E. Sismonda, 1846)
En aquest sentit, es pot dir que el Museu Diocesà de Menorca està d’enhorabona, al conservar l’holotipus de la nova espècie de cranc fòssil que, de moment, només s’ha trobat a Menorca. El fet de que aquest fòssil sigui l’holotipus significa que és l’exemplar de referencia a l’hora de descriure la nova espècie. O dit d’una altra manera: qualsevol investigador, sigui d’on sigui, que vulgui estudiar el P. escalantei s’haurà de desplaçar, obligatòriament, al Museu Diocesà de Menorca per consultar la col·lecció paleontològica d’en Fernando Escalante Díaz.
Fig. 2. Un exemplar actual de Ranina ranina (Linnaeus, 1758) de Filipines, una espècie similar als fòssils trobats en el Miocè de Menorca.
Agraïments.
Agrair a n’Antoni Bosch (Museu Diocesà de Menorca) i a n’en Josep Gornès (Arxiu Diocesà) el seu ajut a l’hora de fer la fotografia de P. escalantei.
