C.M/Ciutadella – Quan s’acosta el final del seu pas per la batlia de Ciutadella, Llorenç Ferrer Monjo (Ciutadella, 1966) afronta els darrers dies al càrrec amb el to de qui sap que ocupa un lloc de pas. Casat, amb tres fills i avi d’un nét, Ferrer prové del món financer i no de la política: la seva trajectòria professional -lligada a Sa Nostra, on va treballar entre 1986 i 2021- ha estat el seu principal capital abans d’entrar a la primera línia pública. Elegit batle després de la moció de censura que va desbancar el PP, Ferrer ha exercit la seva responsabilitat, conscient des del primer dia que el seu pas per la batlia tenia data de caducitat. El febrer de 2026 té previst lliurar el bastó d’alcalde a Maria Jesús Bagur (PSM), mentre manté la voluntat de ser cap de llista a les properes eleccions municipals. En aquesta entrevista, quan el final del mandat ja enfila la seva recta final, Ferrer fa balanç del temps passat al capdavant del consistori i reflexiona sobre el present i el futur immediat de Ciutadella.
Quan vau assumir la batlia després de la moció de censura (juliol de 2024) vau afirmar que una prioritat del nou equip de govern seria buidar de cotxes la Plaça des Born. Quina part d’aquest compromís heu complert ja, i quina queda per fer?
Estem molt satisfets amb la decisió d’alliberar la Plaça des Born de vehicles, una mesura que ha ajudat a descol·lapsar sa Contramurada i dinamitzar la plaça per a vianants, fires i mercats. Tot i no tenir encara un aparcament subterrani, ja estem treballant per fer-lo realitat i hem començat contactes per avançar-hi. Paral·lelament, col·laborem amb el Col·legi d’Arquitectes per signar un conveni i convocar el concurs d’idees per al redisseny de la plaça.
Quin és l’objectiu quant a aquesta segona fase, amb la vista posada a les properes eleccions, el maig de 2027?
L’objectiu és convocar un concurs obert perquè tothom pugui presentar propostes i aconseguir un projecte guanyador consensuat que defineixi el futur de la Plaça des Born i, si és possible, també de la Plaça des Pins.
Quant a l’aparcament soterrat del que parleu, heu pensat en alguna ubicació específica?
Una de les zones més idònies és darrere l’OAR, amb un aparcament de tres plantes -dues rotatòries i una per a veïns o usuaris amb places de lloguer o compra a llarg termini- molt propera a sa Contramurada i a dos minuts de la Plaça des Born.
Recursos Hídrics ha donat llum verda fa unes setmanes a la construcció de la nova estació d’autobusos darrere el Canal Salat. Quan pot ser una realitat?
Recentment hem mantingut una reunió amb el Consell per avançar en l’estació, una reivindicació històrica de Ciutadella. Tots els partits coincideixen que aquesta és la millor ubicació, i ara el Consell liderarà el projecte. L’Ajuntament donarà suport a iniciatives beneficioses, com hem fet amb el nou centre de salut, promovent una política més respectuosa i dialogant.
Com valoreu les relacions amb el PP?
Són pràcticament inexistents, la relació és purament política, i punt. Tanmateix, pens que les relacions tampoc no existien abans.
El PP no ha superat encara la moció de censura?
Personalment, pens que no l’han superada. En lloc d’agrair l’oportunitat que han tingut de governar Ciutadella durant un any, la seva política és inquisitorial i condemnatòria. No estan a favor de cap proposta i fan tot el possible per tombar-les una rere l’altra.
Quan confieu a aprovar els pressupostos de 2026?
Confiem a aprovar-los en el ple del proper 15 de gener. Volíem fer-ho abans, però ens ha resultat impossible. Ara mateix, l’esborrany ja està tancat i els tècnics estan fent feina en els informes corresponents i en les memòries d’alcaldia.
Mirant al mandat que està a punt d’acabar i al relleu proper al capdavant de l’Ajuntament, quines polítiques pensau blindar perquè siguin continuades per la propera alcaldessa?
L’equip ha de continuar funcionant com un únic engranatge, tal com ho ha fet des del principi. Malgrat entrebancs i estratègies polítiques, ciutadans i mitjans saben que l’equip és cohesionat i eficient. Celebrem que el Govern Central permeti usar remanents per a inversions sostenibles, facilitant projectes i necessitats urgents. L’objectiu és dotar l’Ajuntament de la millor estructura tècnica i humana per oferir un servei eficient, preparant-nos per atendre una Ciutadella en creixement, propera als 35.000 habitants.
Recentment el Jutjat Contenciós número 4 de Palma ha desestimat les mesures cautelars sol·licitades per un grup de ciutadans particulars i empresaris contra el projecte de la Plaça des Born. Quina valoració en féu?
No entraré a valorar les decisions judicials, però queda clar que tot el que vam fer estava dins de les nostres competències i es va fonamentar en un projecte i en informes tècnics de l’Ajuntament.
Hi havia una maniobra política al darrere?
No ho puc valorar. Les mesures cautelars les va sol·licitar un grup de 22 empresaris, i Ciutadella s’aproxima als 35.000 habitants. Desitjo el millor tant per als ciutadans com per als empresaris, però estic convençut —i l’equip de govern també— que una ciutat més amable i pensada per als vianants beneficia els comerços.
Quina és la situació actual de l’aigua a Ciutadella? Hi ha plans de millora de la xarxa o de noves captacions? El subministrament d’aigua a la població esta garantit a hores d’ara en condicions de potabilitat?
Parlem amb la Direcció General de Recursos Hídrics, que no descarta nous pous mentre l’aigua sigui de qualitat. La prioritat és augmentar el cabdal de la dessalinitzadora connectada als pous des Caragolí, cosa que permetrà descansar els aqüífers i reduir el risc de salinització. L’aigua és excel·lent i aquesta actuació facilitarà l’aplicació del Pla General i del Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua.
En quina fase està el Pla General?
Actualment s’estan finalitzant feines urgents i hem reactivat el Pla General des d’Urbanisme, amb l’objectiu que tot, inclosa la gestió de l’aigua, avanci en paral·lel. L’ideal seria aprovar inicialment el Pla abans de final de mandat. Per tenir una referència: Ciutadella consumeix 3,2 milions d’hectòmetres cúbics d’aigua, quan el Pla en recomana 2, és a dir, un excés d’1,2 milions d’hectòmetres cúbics.
Des de l’equip de govern de Ciutadella us hem pronunciat en contra del projecte de marina seca de Cala en Busquets, arribant a fer front comú amb entitats veïnals i ecologistes. Aquest projecte va ser aprovat inicialment com a part del pla general de ports. Com justifiqueu aquest gir?
Aquest cas exemplifica la demagògia de l’oposició. El Pla General, aprovat durant l’anterior mandat, preveia la construcció d’aquesta marina seca, però tant l’Agrupació Insular com l’Agrupació de Ciutadella van considerar-la inviable i la van deixar en un calaix. Malgrat això, el projecte mai no es va eliminar del Pla General de Ports, i després de les eleccions, Ports IB el va reactivar.
De fet, el Parlament de les Illes no hi ha votat en contra…
En un dels darrers plenaris, l’Ajuntament de Ciutadella va decidir paralitzar el projecte. La saturació turística de l’illa es reflecteix també al mar, amb un excés d’embarcacions que afecta l’espai marítim disponible. El projecte de Cala en Busquets preveia 120 amarraments nous, tot eliminant-ne 30 o 40 dels existents, cosa que podria afavorir l’especulació de grans empreses. Estem convençuts que aquest no és el model que volem per a Ciutadella.
Com penseu donar resposta a totes les persones que es troben en llista d’espera d’un amarrament al port de Ciutadella?
El projecte està pensat per a turistes amb capacitat de pagar 45.000 € l’any, no per als ciutadellencs que tenen barquetes al port de Ciutadella. Al plenari de gener proposarem que la dàrsena esportiva de Cala en Bosc sigui d’explotació pública, prioritzant els veïns en llista d’espera, ja sigui al port antic o al port esportiu de Cala en Bosc.
Què hi ha de la idea de fer un o dos ascensors al port antic?
El juliol vam reunir-nos amb el conseller del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, quan ens van presentar l’ampliació del port de Son Blanc. Proposem fer dos ascensors: un al costat de les escales de Ports IB, que no compleixen normativa, i un altre dins les coves de l’Ajuntament fins a Es Mirador. La Conselleria té dificultats amb el manteniment, però nosaltres ens oferim a assumir-lo. Així podríem connectar Dalt Sa Quintana amb el centre històric, donant més valor a l’aparcament dissuasiu sovint infrautilitzat. Aquesta petició la vaig reiterar fa uns mesos durant la presentació del pont de Baixamar.
El vell projecte del pont per a vianants i bicicletes entre Es Mirador i Dalt Sa Quintana està descartat del tot?
Hi ha un llibre de Rafael Oleo i Quadrado que ja retrata aquest pont, així que no és una idea nova. Personalment, em fascina la proposta d’un pont com els de Porto: seria molt costós, però resoldria el problema. Mentrestant, ens conformem amb fer un ascensor de pujada i un de baixada.
L’Associació de Veïns Glosador Vivó proposa que l’Ajuntament impulsi la construcció de cent habitatges de lloguer assequible en sòl municipal, però experiències anteriors com la Societat Privada Municipal Ciutadella de Menorca SA no auguren resultats positius…
Sí, els precedents no són bons. L’experiència va acabar com el rosari de l’aurora, crec que per un problema bàsicament de gestió.
Els vesins s’han fixat en el cas de l’Ajuntament de Calvià, que actúa, en la pràctica, com a impulsor d’habitages protegits…
Alfonso Rodríguez, l’actual delegat del Govern de les Illes, va fer una cosa mai vista a Calvià: convertir l’Ajuntament en promotor. Crec que seria desitjable que l’Ajuntament de Ciutadella fes el mateix. Però, ara mateix en què arribem al final d’any i ens trobem tancant pressupostos, crec que és un tema que necessita un poc més de temps.
Quines dificultats hi veieu?
És un projecte que requereix molt de temps i recursos, i ara mateix no podem atendre-ho tot. Tot i això, el nostre equip ha estat el primer en 16 anys a cedir sòl a l’IBAVI per tres projectes: a Dalt Sa Quintana, al carrer de la Creu i a la cruïlla del carrer Mallorca amb el passatge del Sindicat. A més, vam aprovar una modificació de crèdit per adquirir més solars per a habitatges. Ara projectarem 71 pisos, molt lluny dels 700 necessaris, però 71 és millor que zero.
Maria Jesús Bagur assumirà la batlia de Ciutadella a partir del primer de febrer. Quines polítiques penseu blindar perquè siguin continuades per la propera alcaldessa?
La idea és celebrar un plenari extraordinari l’1 de gener per executar el relleu pactat, tal com va passar al Consell insular entre Susana Mora i Maite Salord. Tot i canviar les persones al capdavant, el projecte continua: hem convertit la Plaça des Born en un espai per a vianants, licitat pistes de pàdel, impulsat l’escola de música i habilitat noves zones d’aparcament. L’únic que canvia és qui lidera el projecte.
Com està el projecte de la futura escola de música?
S’han d’acabar d’enllestir alguns termes tècnics, i després només és qüestió de licitar les obres i de trobar finançament.
Quines són les principalls assignatures pendents que us agradaria deixar avançades abans del proper relleu a la batlia?
Quan es produeixi el traspàs de poders, espero que es mantingui la mateixa comunicació i diàleg que hem tingut fins ara. Vinc d’una cultura de treball en equip: en 38 anys a la banca, tots els èxits els vaig aconseguir gràcies a un bon equip, mai individualment, i això és el que intento traslladar a l’Ajuntament.
Fa tan sols uns dies la Junta de Govern de Ciutadella adjudicà la revisió del projecte d’urbanització del sector urbanitzable B-9, a la zona d’ampliació del polígon industrial. Una passa més per fer realitat un projecte que ha estat massa temps paralitzat. Com estan els ànims dels empresaris?
La urbanització del sector B-9 forma part del pacte de governabilitat entre PSOE, PSM i Ciutadella Endavant. Hem acordat actualitzar els preus i passar del sistema de cooperació al de compensació. L’Ajuntament no té capacitat per impulsar el projecte per si sol, i la iniciativa privada té més recursos. Hem fet un gest després d’anys sense actuació, i amb l’actualització del projecte confiem donar l’impuls necessari al polígon.
En relació amb el port exterior de Ciutadella, què en sabeu de nou del futur desenvolupament de la zona logística de Son Blanc?
Actualment seguim pendents dels projectes de Ports IB a la zona. El juliol passat van presentar la proposta de la nova àrea operativa, que recolzem totalment, ja que el port és clau per a la nostra gestió de mercaderies. Evitar desplaçaments innecessaris de camions i contenidors, amb un espai proper per estacionar o esperar, milloraria el servei del port. Per això és essencial que Ports IB desenvolupi aquesta zona i que el sector B-9 esdevingui realitat, permetent el creixement del polígon de Ciutadella i afavorint l’activitat d’empreses com Mascaró Morera, que hi té terrenys, amb beneficis econòmics, ambientals i d’eficiència per a un port que ha crescut de manera exponencial.
Després de la sentència que obliga a prohibir l’aparcament a la zona d’Es Pla i a reforçar el control dels renous a la zona d’oci del port, com i en quin termini penseu fer complir la resolució judicial?
Recentment s’han mantingut reunions amb els advocats i l’Ajuntament ha actuat en conseqüència. Les rampes d’accés al port no són un aparcament; la gent hi deixa el vehicle mentre navega. Davant episodis de rissaga, s’ha demostrat que la zona es pot desallotjar en menys de quinze minuts. Pel que fa als renous, ja s’havien pres mesures com la retirada de vehicles al vespre, i es continua treballant amb sonometries i la Policia Local, sempre ajustant-se a les resolucions judicials.
Quina sensació us emporteu de la vostra experiència d’un any i mig al capdavant de la batlia?
Ser batle de Ciutadella ha estat un privilegi i una experiència única. M’ha permès conèixer el poble en tots els àmbits -econòmic, social, cultural i polític- i la realitat tant del món empresarial com dels ciutadans i les persones majors, oferint una visió completa difícil d’obtenir des d’un altre àmbit.
Us agradaria encapçalar les llistes del PSOE a l’Ajuntament de Ciutadella a les properes eleccions locals?
Crec que sí. Aquesta experiència com a alcalde m’ha donat una visió molt àmplia de Ciutadella, m’ha permès estar en contacte amb molta gent i m’ha donat l’oportunitat d’aprendre.
