Parlar del futur de Menorca exigeix baixar del relat general al terreny concret. I en aquest terreny, l’activitat empresarial —petita, mitjana i familiar— continua sent el motor que sosté l’ocupació, els serveis i bona part de la cohesió social de l’illa. Sense empreses viables no hi ha comerç viu, ni indústria, ni serveis, ni capacitat de retenir talent.
A Ciutadella, aquesta realitat és especialment evident. El teixit productiu de Ponent fa anys que reclama infraestructures adequades, sòl industrial suficient i una planificació logística coherent amb el pes creixent del port i del flux de mercaderies. Mentre aquestes decisions s’endarrereixen, el trànsit s’intensifica, els costos augmenten i la competitivitat es veu limitada. No és una qüestió ideològica, sinó operativa.
A aquesta situació s’hi suma una pressió normativa i administrativa que, lluny de simplificar, complica la gestió diària de les empreses. Tràmits repetits, canvis constants i exigències que no sempre tenen en compte la realitat insular acaben penalitzant especialment les pimes, que no disposen de grans estructures per absorbir aquesta càrrega. El resultat és conegut: projectes que no s’executen, inversions que s’aturen i activitats que deixen de ser rendibles.
Ciutadella també afronta debats sensibles sobre mobilitat, ús de l’espai públic i model comercial. Fer una ciutat més amable és un objectiu compartit, però qualsevol transformació ha d’anar acompanyada d’alternatives reals que garanteixin l’accessibilitat i el flux de persones. Sense això, el risc és debilitar el comerç de proximitat, que és precisament un dels actius principals del centre urbà.
Menorca necessita polítiques pensades des de l’illa i per a l’illa, que entenguin que l’economia productiva no és un obstacle, sinó una condició indispensable per a qualsevol model de futur sostenible. Apostar per l’empresa local és, en definitiva, apostar per una Menorca viva, equilibrada i amb oportunitats reals per a tothom.
