Menorca celebrarà a finals de la setmana que ve la festa de Sant Antoni, amb les seves senyes d’identitat i cultura que commemoren la reconquesta cristiana de l’illa, la seva reincorporació a Europa, i també la seva incorporació a la corona catalana aragonesa, on no sols hi haurà el fet unitari amb la resta de les Illes, amb la incorporació just després al Regne de Mallorca, sinó també de noves costums, religió, cultura, parla i també la gastronomia, perquè amb els conqueridors catalans, ens arriben també noves formes de cuinar, noves tècniques, noves elaboracions nous ingredients, noves maneres d’entendre la cuina.
Ens arriba el que es coneix com a cuina medieval, que perdurarà fins ben entrat el segle XVIII, on poc a poc aquesta cuina, a partir del XVI i XVII anirà rebent i incorporant els productes del Nou Món, i es transformaran molts de plats que ara per ara ja formen part de la cuina dels nostres dies.
Coneixem el que menjaven els menorquins –també els mallorquins i els catalans- d’aquest període gràcies a la publicació dels primers llibres de cuina, com és el cas del “Sent Soví” d’autor desconegut, datat al 1320, o que ens aporta les receptes de cuina senyorials i de les famílies de cert nivell econòmic, a més de la cuina de les grans celebracions.
A partir d’aquí la cuina menorquina i de les Balears, comencen a adquirir una forta influència de la cuina catalana, i també de la italiana, pel fet que les principals rutes comercials de l’illa són amb els ports de Barcelona, Alguer, Nàpols, Gènova i Palerm, a més dels d’Alcúdia, Sóller i Palma.
Els menorquins deixarem de cuinar com ho feien els romans i els àrabs i tindrem les primeres cuines, on es cou a ras de terra, però també es comença a bullir, i també a fregir aliments amb oli d’oliva i amb sèu de porc.
