Raymonde Calbo Laffitte/Felenitx – No sabia què era la mirra ni m’havia preocupat d’aclarir-ho fins que l’altre dia xerrant amb la meva filla vàrem investigar una mica sobre aquest tema. Ja falta poc perquè ens visitin els Reis d’Orient i cal estar ben preparat per conèixer el més petit detall d’aquests personatges tan màgics. Com diuen a Mallorca: “Vàrem voler treure’ns el gat del sac”. No podem oblidar que la mirra fou un dels regals dels Reis a l’infant Jesús.
Idò bé, la mirra és una resina aromàtica amb propietats antisèptiques, antiinflamatòries i cicatritzants. Prové d’uns petits arbustos espinosos del tipus Commiphora que es troben principalment a l’Àfrica (Somàlia i Etiòpia sobretot) i a la península aràbiga. Després de l’època de les pluges, es practiquen unes incisions a l’escorça d’aquests arbustos per recollir-ne la saba assecada que es presenta en forma de llàgrimes de color grog vermellós.
A l’Antiguitat l’empraven per l’embalsamament dels cossos, per diluir la tinta dels papirs i també com a analgèsic.
Es pot dir que la mirra està lligada a la salut i a l’espiritualitat. És utilitzada també en la cosmètica i degut al seu aroma amarg és un excel·lent relaxant que ajuda a la meditació quan es crema com encens.
Mirra prové de l’àrab “mur” que significa amarg. En algunes llengües eslaves “Mirra” vol dir pau.
Els regals que varen fer els tres Reis d’Orient a Jesús simbolitzen el reconeixement de la seva triple naturalesa. És a dir que l’or ofert per Melcior estava destinat al Rei dels Reis en referència al dogma de la reialesa universal de Crist. L’encens ofert per Gaspar estava destinat al sacerdot de tots els sacerdots car el Crist és diví. La mirra oferta per Baltasar honorava el sacrifici redemptor de Jesús. Aquelles ofrenes aportades dia 6 de gener, dia de l’Epifania, confirmaven que Jesús era Rei, Déu i home.
De quina manera un arbust senzill que plora llàgrimes de resina és capaç de recordar-nos una història màgica antiga tan arrelada a la tradició popular a les illes símbol de generositat i d’esperança.
Molts d’anys!
