Josep Portella Coll/Alaior – Rosa neix a Ciutadella el 8 de maig de 1883. És filla de Jaume Gornés Moll (Ciutadella, 1840 – 1923) i Joana Aloy (Ciutadella, 1847 – 1925). Es tracta d’una família adinerada i prou nombrosa: Martí (1874), Magdalena (1876), casada amb Antoni Tudurí Moll, Gabriel (1879), Jaume (1881), Rosa (1883) i Joana (1885). Rosa destaca en els estudis al col·legi Joana de Lestonnac, però no pot complir el desig d’estudiar Magisteri. Sembla que troba, en la creació literària, la seva forma d’expressió i afirmació pública. Estudia de forma autodidacta per saber: Psicologia, Lògica, Ètica, Retòrica i Llatí. Comença a escriure regularment a principis del segle XX. El seu germà, el sabater Martí Gornés, envia unes poesies seves a Àngel Ruiz i Pablo, algunes de les quals fa publicar a la Revista Setmanal Catalana (1919-1920). Segons Betty Sintes (Publicacions Es Born, 2001), Rosa escriu influïda pel noucentisme català i pateix el tractament masclista d’altres escriptors, com el propi Ruiz i Pablo, que l’elogia com a autora lírica i la censura com autora èpica. Rosa professa una ideologia catòlica i conservadora, milita en l’Acció Catòlica i arriba a ser presidenta de la secció femenina de la Unió de Dretes. A l’inici de la guerra és detinguda i tancada, però surt al cap d’un més i mig. Com a activitat laboral va fer feina de gerent en la fàbrica de calçat d ela família, fins la fallida final; amb motiu de la feina va viatjar a Granada i el Marroc.
Com a autora poètica, no surt dels grans tòpics de la seva època: el talaiotisme, els episodis llegendaris de la Menorca eterna, la fe cristiana. Les tres primeres dècades del segle XX són les més prolífiques. Trobam les seves obres literàries, en prosa i vers, així com articles històrics o culturals, tant en català com en castellà, a la Revista Monte Toro, a Menorca Ilustrada, a El Bien Público, El Iris, El Full Menorquí, etcètera. Expressió del seu pensament és la participació, l’any 1930, en l’homenatge femení al dictador Miguel Primo de Rivera, que té lloc a Madrid, com surt referit a la premsa de l’època. Després de la guerra, en aquella Menorca catòlica i conservadora, es troba en el seu món. Viurà a la plaça des Pins, amb la seva germana, Joana, casada amb el comerciant, Pere Català Casasnovas. Mor el 9 de gener de l’any 1970, a 83 anys. Podem tancar amb una poesia seva de 1922, intitulada De la vieja ciudad: “Evocan sus mansiones señoriles/ ornadas con escudos y blasones,/ la historia de sus viejas tradiciones/ donde conquistas hay y hechos viriles./ Bajo lluvia de flor de sus pensiles,/ desfilan las solemnes procesiones;/ y en sus porches, extrañas construcciones, / crea la oscuridad moros perfiles. / Su maraña de estrechas callejuelas, / se anima, cuando pasa en el verano,/ la rancia cabalgata sanjuanera;/ extinto el eco de golpear de espuelas,/ y el de la flauta y tamboril, lejano,/ vuelve del pueblo la quietud severa”.
