G.Durà/Ciutadella – Menorca ha respirat fred per acabar el 2025 i també per començar l’any nou. La seva arribada ha afavorit, un any més, la transmissió de virus com la grip. Segons les darreres dades, la incidència de la grip a l’illa se situa en 78,3 casos per cada cent mil habitants. Una taxa que no es fa enfora de la d’altres anys aquesta mateixa època de l’any, però que es preveu que continuï augmentant les pròximes setmanes després de les trobades nadalenques entre família i amics. En parlem a El Iris amb el coordinador d’Urgències, el doctor Juan Antonio Monjo (Cuba, 1971), qui duu més de 25 anys d’experiència en aquest servei i qui va liderar la resposta local a la covid-19 des de Ciutadella.
Els virus que més circulen: grip A i VSR
Monjo descriu l’escenari actual com “el normal” de cada any. Destaca, però, que després d’uns hiverns anòmals marcats per la covid, en què la grip pràcticament havia desaparegut, aquesta temporada ha irromput amb força la grip A. L’hivern, diu, “s’ha avançat, fa més fred i humitat i hem tingut molts dies de pluja”, condicions que afavoreixen la circulació dels virus respiratoris. Per això, preveu que durant el gener i una part del febrer encara hi hagi una incidència alta de la grip.
Als boxs d’urgències de Canal Salat “es fan tests que inclouen covid, grip A i grip B”, explica Monjo. Per als menors de 3 anys s’utilitzen uns altres tests que inclou el VSR, en referència al virus respiratori sincitial, un dels principals responsables de les bronquiolitis infantils i que, en aquests moments, també pateixen molts infants.
L’efecte de Nadal i dels espais tancats
Monjo admet que les festes de Nadal són un accelerador natural de contagis. “Si hi ha una reunió familiar i hi ha algun dels presents amb grip és més fàcil que es transmeti”, explica. Són trobades que es donen en llocs tancats pel fred, amb poca ventilació, amb un gran nombre de persones parlant, rient, conversant i estant molt a prop l’una de l’altra. “És normal que hi hagi més petons, més abraçades, més contacte pròxim… és més fàcil”, conclou convençut que les setmanes posteriors a les festes hi haurà un augment de casos.
Símptomes i tractament
Segons enumera Monjo, els símptomes més típics són una sensació de malestar general intens, dolors musculars, cansament, tos i moc i, sovint, febre. En alguns casos, també s’hi afegeixen molèsties digestives com la diarrea.
El tractament, en aquests casos, és simptomàtic. Les recomanacions bàsiques que dona als pacients són clares: “hidratar-se molt, alimentació sana i paracetamol i ibuprofèn per combatre la febre i el malestar general”, resumeix Monjo, qui insisteix que la grip es cura a casa. En molts casos, afegeix, “ni tan sols és necessària la baixa mèdica, però la gent no sap diferenciar una grip d’un refredat; i si ho sap, vol igualment que un metge li digui què té i que en pocs dies es posarà bé”, reconeix el coordinador abans de descriure els signes d’alerta que han de fer sospitar que es tracta d’alguna cosa més que un simple constipat.
Quan cal consultar un professional sanitari
Per a Monjo, hi ha dos senyals principals que obliguen a consultar un professional sanitari: “Quan hi ha dificultat per respirar o quan hi ha febre alta mantinguda més de tres dies”. Aquests signes poden indicar una infecció sobreafegida o una complicació que requereix exploració mèdica, proves complementàries i, en alguns casos, ingrés.
En la resta de situacions, el consell és clar: repòs domiciliari i control dels símptomes. “La gent sana pot anar a la farmàcia, fer-se un test i saber si té grip o no. Si no hi ha cap signe d’alarma, no hauria d’acudir als serveis d’urgències”, afirma.
Els col·lectius vulnerables
Encara que la majoria dels casos es resolen sense complicacions, Monjo recorda que hi ha grups especialment fràgils com els bebès, la gent gran i les persones malaltes. “Tenen les defenses més minvades i és més fàcil que la grip se’ls compliqui amb una pneumònia o amb algun germen oportunista”, detalla. També inclou les persones amb patologia crònica, especialment, les que pateixen malalties respiratòries com l’EPOC.
En aquests pacients, una simple grip pot esdevenir una infecció pulmonar amb ingressos hospitalaris i riscos molt superiors. “Per això, quan a urgències veiem pacients pluripatològics o immunodeprimits amb símptomes respiratoris de grip, normalment els fem una radiografia”, explica. L’objectiu és descartar complicacions com la pneumònia i iniciar el tractament adequat.
Vacunació i protecció: una oportunitat encara útil
En aquest context, el coordinador d’Urgències anima, especialment, les persones vulnerables a aprofitar la vacunació antigripal. “La higiene i el rentat de mans sempre és important, però les persones vulnerables han de fer ús de les vacunes”, recalca i encara que la immunització està “recomanada a tota la població”, Monjo posa l’accent en la gent gran, els pacients crònics i els immunodeprimits.
La campanya de vacunació sense cita es manté fins al 15 de gener, excepte festius i caps de setmana, i després es canalitzarà a través de la infermera d’Atenció Primària. Pels qui encara no ho hagin fet i tot i que resulta impossible predir amb exactitud fins quan farà fred o quin serà el pic final de la temporada, Monjo recorda que “encara és útil perquè queden mesos de fred, mesos en què la grip estacional encara estarà activa”.
Mascareta: quan sí i quan no
Pel que fa a altres mesures de prevenció, la mascareta és efectiva i necessària en àmbits sanitaris i, també, on hi ha persones vulnerables. “Si saps que tens símptomes de grip, en aquests casos, el normal és posar una mesura barrera com la mascareta”, recomana.
En canvi, considera que no és realment necessari a la resta d’àmbits i si no hi ha símptomes. En aquest sentit, recorda que la mascareta “va aparèixer amb la covid com a mètode barrera que sí que va funcionar, però ara no estam en aquest escenari”, i defensa un ús més racional, centrat en la protecció dels col·lectius de risc i en situacions de convivència estreta amb persones fràgils.
El servei d’Urgències
Si hi ha una idea que Monjo repeteix al llarg de la conversa és la necessitat de no saturar els serveis d’urgències amb casos lleus. “La gent va a Urgències d’una forma indiscriminada”, afirma amb franquesa. “És un servei que se satura per persones joves i sanes i no té gaire sentit perquè ens lleven temps per dedicar a altres persones que sí que ho necessiten”, afegeix. Aquest fet ja tensiona Urgències, però també coincideix que són dates en què la sala d’espera s’omple més sovint perquè es produeixen més baralles i intoxicacions etíliques fruit de les celebracions de Nadal amb excessos d’alcohol.
A més a més, recorda que en ple pic de grip continuen havent-hi de tota classe de malalties. “Continuen havent-hi infarts, altres tipus d’urgències importants”, assenyala i, per tot plegat, demana responsabilitat i criteri a l’hora de decidir quan acudir al servei.
Malgrat les dades d’incidència i la càrrega assistencial, el coordinador d’Urgències insisteix a transmetre tranquil·litat. “La grip existeix des de sempre i sempre s’ha curat a casa, tractant els símptomes”, recorda. Insisteix que “no cal alarmar-se” i que era una malaltia que estava normalitzada “fins que va arribar la covid.” Les estadístiques continuen mostrant morts per grip cada any, però, com subratlla Monjo, “el 99% són persones vulnerables, d’edat avançada, immunodeprimides o amb malalties cròniques”.
D’aquí la seva crida final: vacunació i mesures de protecció per a aquests col·lectius, sentit comú en l’ús d’Urgències i, per a la majoria de la població, la certesa que, amb repòs i tractament simptomàtic, la grip continuarà curant-se, com sempre, a casa. A pesar de tot, reconeix que la pressió assistencial a Urgències és alta durant tot l’any i que s’està treballant per reforçar aquesta àrea. “Ho estem aconseguint”, conclou Monjo.
