Ciutadella afronta el 2026 amb el pressupost més elevat de la seva història: 46,2 milions d’euros. La xifra, per si sola, impressiona i projecta una imatge de múscul financer que fa només uns anys semblava llunyana. Però els pressupostos no es mesuren només pel volum, sinó per les prioritats que fixen i pels camins que obren —o tanquen— a mig i llarg termini.
El document presentat pel govern municipal combina elements necessaris i inajornables, com l’aplicació de la Relació de Llocs de Treball, amb decisions que condicionaran l’estructura econòmica del consistori durant molts anys. Ordenar el personal i posar fi a una anomalia històrica és una passa imprescindible, però també suposa assumir un creixement sostingut de la despesa corrent que redueix el marge de maniobra futura. Amb més d’un terç del pressupost destinat a personal, qualsevol desviació o caiguda d’ingressos pot tensionar greument els comptes.
També crida l’atenció el pes dels ingressos patrimonials, com la venda de parcel·les o de nínxols, utilitzats per quadrar el pressupost. Són recursos puntuals, no recurrents, que poden ser útils en moments concrets però que no poden substituir una estratègia sòlida de finançament municipal. El risc és evident: tapar necessitats estructurals amb solucions conjunturals.
En paral·lel, el capítol d’inversions continua sent modest si es compara amb el volum global del pressupost. Mentre projectes de llarg recorregut com l’Escola de Música o la Plaça des Born queden, un any més, fora dels comptes, es consolida una política de petites actuacions, necessàries però insuficients per transformar el municipi.
El pressupost de 2026 dibuixa, en definitiva, un any de transició, més centrat en ordenar la casa que en projectar ciutat. El repte serà que aquest rècord pressupostari no passi a la història només per la xifra, sinó per haver posat les bases d’un futur més equilibrat, amb serveis forts, però també amb visió, inversió i ambició col·lectiva.
